Resultats de la cerca

Constituí el primer plantejament matemàtic rigorós d’una genètica de les poblacions

La psicofísica fou iniciada pel físic i matemàtic alemany GTFechner a partir de les investigacions d’EHWeber i donà, com a resultats principals, el descobriment dels llindars de la sensació llindar i la llei de Weber-Fechner, així com la constitució de la psicofisiologia

Llicenciat a Kyoto 1947 i doctorat a la Universitat de Wisconsin i a Osaka 1956, fou capdavanter de la genètica de poblacions Construí un model matemàtic de tot el procés de canvis de freqüències gèniques en poblacions finites És autor de Diffusion Models in Population Genetics 1964, An Introduction to Population Genetics Theory 1970, amb JFCrow i The Neutral Theory of Molecular Biology 1983, i fou editor de The Future of Man from the Standpoint of Genetics 1974

Doctorat a la Universitat de Cambridge 1952, d’ençà del 1962 treballà al laboratori de biologia molecular del Medical Research Council, a Cambridge, laboratori que dirigí 1986-96 Especialitzat en el tractament matemàtic interpretatiu de les imatges obtingudes per microscòpia electrònica dels nucleosomes complexos d’ADN i histones, aportà també noves tècniques cristallogràfiques en l’estudi de l’ADN i les proteïnes al microscopi electrònic L’any 1982 li fou atorgat el premi Nobel de química Fou president de la Royal Society de Londres 1995-2000

Publicà, entre altres obres, Lunario y pronóstico perpetuo 1594, que fou reimprès moltes vegades fins a mitjan s XIX i esdevingué un dels llibres més populars impresos en llengua castellana, Libro de fisonomía natural 1598, també reimprès diverses vegades, resum dels coneixements de l’època en ciències naturals, que fou traduït al francès 1621 i al portuguès 1815, i Aritmética práctica 1604

Estudià amb AN Kolmogorov Els seus treballs sobre espais lineals normals han estat el fonament d’aplicacions en anàlisi funcional de diverses branques matemàtiques Professor a l’Acadèmia de Ciències de l’URSS 1935-41 i des d’aquest any de la Universitat Estatal de Moscou, el 1960 fundà l’Institut de Física Biològica i, basant-se en aplicacions matemàtiques, emprengué recerques en el camp de la fisiologia cellular És autor de Funcions automòrfiques i la teoria de les representacions 1962 i de Mecanismes de morfogènesi a les estructures cellulars 1977, entre d’altres En 1989-90 exercí la…

Fill i nebot de matemàtics, s’inicià en la disciplina en la qual sobresortiren els seus antecessors, però aviat es decantà vers les ciències experimentals Després de fer estudis de medicina a Basilea, Heidelberg i Estrasburg es doctorà en aquests camp a vint-i-un anys, el 1724 publicà les Exercitationes quaedam mathematicae , que reflectien el seu interès per la matemàtica i en les quals tractava temes de probabilitat i la resolució de l’equació diferencial de Riccati Fou cridat a l’Acadèmia de Sant Petersburg on romangué del 1725 al 1733 Fou aquest el període més fèrtil de la seva creació hi…

Celebrà les primeres reunions a la rebotiga d’una farmàcia i més tard a unes golfes del carrer de la Boqueria, on fou installat un gabinet de màquines d’experimentació El desembre del 1765 es reorganitzà amb el nom de Reial Conferència Física , amb uns nous estatuts pels quals fou designat president el capità general de Catalunya, i amplià el seu abast al conreu de “totes les ciències naturals i l’avenç de les arts útils”, amb nou seccions àlgebra i geometria estàtica i hidroestàtica electricitat magnetisme i òptica pneumàtica i acústica història natural botànica química agricultura El 1770…