Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
efecte matern
Biologia
Efecte o manifestació fenotípica en el descendent degut únicament al genoma matern.
L’efecte matern, anomenat també influència materna , és degut a l’acumulació a l’òvul, abans de ser fecundat, de proteïnes necessàries per al desenvolupament embrionari inicial Aquestes proteïnes, per tant, provenen únicament del genoma matern Després de la fecundació, influeixen els patrons i caràcters fenotípics que s’estableixen durant el desenvolupament embrionari, com és el cas, per exemple, de l’enrotllament de la closca del cargol Limnaea peregra , cap a la dreta o cap a l’esquerra
fecundació externa
Biologia
Medicina
Fecundació realitzada fora del si matern.
Hom extreu l’ovòcit per mitjà d’una laparoscòpia sota anestèsia general, i hom el diposita en un medi complet de cultiu a 37°C d’altra banda hom recull l’esperma masculí i posa en contacte els espermatozoides amb l’ovòcit durant unes hores per tal que s’esdevingui la fecundació Un cop realitzada, hom transfereix l’ou fecundat en un altre medi de cultiu, on comença la segmentació al cap d’unes 30 hores, i a les 48 hores ja hi ha 4 cèllules L’embrió en fase de blàstula és reimplantat en el si de la matriu via vaginal sense anestèsia i, si no és rebutjat, prossegueix el seu normal…
androgènesi
Biologia
Tipus fals de partenogènesi masculina.
Després de la fecundació, el nucli matern és eliminat o desactivat ja sigui espontàniament o experimentalment i, per tant, l’embrió, haploide, es desenvolupa solament a partir del nucli masculí, ja que les seves cèllules contenen exclusivament el complement cromosòmic del gàmeta masculí
naixement
Biologia
Dret
Acció de néixer, de sortir del claustre matern el fetus viable.
La llei considera el naixement com el començament de la personalitat jurídica de les persones físiques Atès, però, que les condicions biològiques d’un naixement poden ésser variades, a més de les legislacions que reconeixen plena eficàcia jurídica al naixement d’un ésser viu, sense requisits, n'hi ha d’altres que, per a un tal reconeixement, exigeixen que el nascut sigui viable, o sia, amb una normal aptitud per a viure l’adquisició de la personalitat resta condicionada al fet que el nascut atenyi un determinat termini de vida extrauterina El dret civil espanyol, basat en concepcions…
Robert Geoffrey Edwards
Biologia
Biòleg anglès, pioner en les tècniques de fecundació externa.
Estudià a les universitats de Galles i Edimburg, on es doctorà el 1955 Incorporat a la universitat de Cambridge el 1963, reeixí a transferir embrions de rates d’una femella a una altra, determinà el procés de maduració dels òvuls humans i aconseguí de fecundar-ne in vitro 1969 En collaboració amb Patrick Steptoe, creador de la peritoneoscòpia, el 1977 obtingué òvuls ja madurs que foren sotmesos a fecundació externa i que, implantats dos dies després, donaren lloc al primer infant concebut fora del si matern 1978 Aquestes tècniques, posteriorment difoses, han estat objecte de…
disomia uniparental
Biologia
Presència en un cariotip d’una parella de cromosomes que tenen el mateix origen (matern o patern).
oligolecític | oligolecítica
Biologia
Dit de l’ou proveït de poca quantitat de vitel, propi de les espècies en què l’embrió no es nodreix de les substàncies vitel·lines, sinó que ho fa del cos matern o bé passa aviat a l’estat larvari i a fer vida lliure.
En aquest darrer cas, l’economia de vitel permet a la mare d’augmentar el nombre d’ous per posta
placenta

Representació esquemàtica d’una secció de la placenta que en mostra l’estructura
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan matern dels mamífers teris, que consisteix en una zona de contacte entre l’úter i el cori i l’al·lantoide de l’embrió, a través del qual s’estableix, durant la gestació, el bescanvi d’oxigen i de substàncies nutritives de la mare a l’embrió i de diòxid de carboni i de productes del metabolisme de l’embrió a la mare.
La manera d’implantació de l’embrió en la placenta de la mare és anomenada placentació En altres animals vivípars no mamífers, com els taurons, alguns urodels i alguns saures, com Lacerta vivipara , la placenta s’estableix entre la paret de l’oviducte i el sac vitellí de l’embrió placenta coriovitellina En l’home, al terme de la gestació té forma de coca aplanada de consistència tova i esponjosa, pesa uns 500 o 600 g i mesura 20 cm de diàmetre per 2,5 de gruix A la cara fetal, entapissada per l’amni i en relació amb la cavitat àmnica fetal, s’hi insereix el cordó umbilical, portador de la…