Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
fotosíntesi
Mecanisme de fotosíntesi que es produeix en la fulla d’una planta
© Fototeca.cat
Biologia
Botànica
Conjunt de reaccions que realitzen diversos protocarionts (cianofícies i alguns bacteris) i totes les plantes verdes per tal de sintetitzar composts orgànics, mitjançant l’energia lumínica, a partir del diòxid de carboni i d’una substància (generalment l’aigua) capaç de cedir hidrogen.
La fotosíntesi té lloc gràcies a l’existència de pigments específics en els cloroplasts bacterioclorofilla i clorofilles a, b, c, d i e com a pigments principals, i carotens i ficobilines com a accessoris, capaços d’absorbir l’energia i de transmetrela a la clorofilla Les molècules de pigment amb capacitat de transformar l’energia lumínica en energia química constitueixen els centres de reacció Moltes molècules de pigment només transporten l’energia absorbida fins al centre de reacció i constitueixen una pantalla La fotosíntesi El conjunt centre de reacció-pantalla és anomenat…
recombinació
Biologia
Mecanisme mitjançant el qual els gens situats a diferents cromosomes homòlegs passen a formar part del mateix cromosoma resultat de l’entrecreuament en la profase meiòtica.
Permet la possibilitat de proveir els genotips de la descendència d’una combinació de gens diferents a la de cadascun dels progenitors Aquest fet revesteix una importància evolutiva notable, puix que afavoreix la constant diversificació quantitativa dels caràcters presents a cada individu, i això fa que la selecció natural actuï sobre el conjunt de tots els caràcters en una determinada combinació —la de cada individu— d’una manera complementària a la que realitza sobre cada caràcter en concret Representa, per tant, un mecanisme d’adaptació al medi
regulació cel·lular
Biologia
Mecanisme de control del metabolisme de la cèl·lula, que fa la funció d’engegar i aturar la producció de proteïnes, enzims i productes de secreció per tal que no es desprengui energia en la síntesi de molècules essencials mentre no sigui necessari de fer-ho.
Per exemple, quan un bacteri necessita un aminoàcid que li és essencial, només el sintetitza en el cas que no es trobi en el medi en quantitat suficient Existeix, doncs, un mecanisme cellular susceptible d’induir o d’inhibir les reaccions de síntesi en funció de les condicions del medi inducció enzimàtica, repressió 3
fagocitosi
Mecanisme de fagocitosi: a) adhesió de les partícules estranyes al citoplasma de la cèl·lula; b) ingestió amb la formació d’un vacúol citoplasmàtic (fagosoma); c) degradació de les partícules estranyes per l’acció d’enzims específics
© Fototeca.cat
Biologia
Acte que permet, a unes determinades cèl·lules o uns determinats organismes unicel·lulars, de copsar, englobar i generalment destruir o digerir elements molt diversos (bacteris, productes del metabolisme, cossos estranys, etc.).
La fagocitosi fou descoberta el 1882 pel zoòleg rus Ilja Iljič Mečnikov , que estudià els processos fagocitaris i veié que en els éssers més simples serveixen especialment per a l’alimentació, en els més evolucionats faciliten la destrucció d’òrgans i teixits larvals dins els fenòmens de la metamorfosi i, en general, representen una defensa antiinfecciosa important Els protozous, com és ara les amebes, presenten fagocitosi englobant amb els pseudopodis partícules que empren per a l’alimentació En els metazous, com ara els porífers, els platihelmints i els celenteris, intervenen…
duplicació
Biologia
Aberració cromosòmica consistent en la repetició d’un segment cromosòmic una vegada o més.
Les duplicacions genètiques constitueixen un fenomen corrent i tenen un paper important com a mecanisme evolutiu
inactivació del cromosoma X
Biologia
Fenomen d’inactivació d’un dels dos cromosomes X en les cèl·lules somàtiques de les femelles dels mamífers.
És un mecanisme de compensació de dosi respecte a la dotació cromosòmica dels mascles En aquest procés intervenen modificacions epigenètiques
silenciament gènic
Biologia
Mecanisme pel qual un gen no s’expressa.
Normalment s’empra en aquells casos en què un o diversos gens no són actius en funció de l’estat de la cromatina on es troben, i també per a descriure la inactivació de l’expressió gènica per interferència de l’ARN Poden provocar el silenciament gènic, per exemple, la compactació de la cromatina per desacetilació d'histones o la metilació de citosines en regions definides del DNA Segons el moment en què es produeix respecte al procés de transcripció, es distingeix entre silenciament gènic transcripcional i silenciament gènic posttranscripcional
autoradiografia
Biologia
Tècnica de la biologia molecular que consisteix a recobrir una preparació histològica amb una emulsió sensible, alguns components de la qual estan marcats amb elements radioactius.
Per exemple, la incorporació de timina tritiada a les molècules de ADN ha permès d’obtenir força dades sobre el mecanisme de síntesi dels àcids nucleics
ARN antisentit
Biologia
ARN que porta la informació complementària ARNm.
S'utilitza en experimentació per a anullar la funció de l’ARNm corresponent De forma natural hi ha determinats gens que també els produeixen com a mecanisme per a regular la seva pròpia expressió