Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
al·lergogen
Biologia
Substància del medi que, actuant com a antigen, pot determinar la formació d’anticossos IgE d’hipersensibilitat immediata, en persones predisposades genèticament.
Són composts molt polars que ja en petites quantitats són capaços de provocar la sensibilització allèrgica L’exposició de l’individu sensibilitzat a qualsevol allergògen pot desencadenar una anafilaxi Els allergògens poden entrar en contacte de diverses maneres per inhalació pols, de casa o industrial, pollen, espores, etc per ingestió aliments, medicaments per infecció bacteris, paràsits, etc per injecció picades d’insecte, injeccions, etc per contacte amb la pell matèries industrials, medicaments, cosmètics, etc Els allergògens són usats en el diagnòstic específic…
Satoshi Ōmura
Biologia
Bioquímic japonès.
Es doctorà en farmàcia 1968 i química 1970 a la Universitat Científica de Tòquio Després de dos anys a la Universitat de Yamanashi 1963-65, s’incorporà a l’Institut Kitasato, del qual fou president 1990-2008 Les seves recerques s’han centrat en la identificació de substàncies obtingudes a partir de bacteris amb l’objectiu principal d’elaborar medicaments Un dels seus descobriments principals ha estat la identificació i la seqüenciació del bacteri Streptomyces avermitilis , treballs que posteriorrment William C Campbell utilitzà per al desenvolupament de l’avermectina,…
neurolèptic
Biologia
Farmàcia
Medicament psicodepressor, el qual té efectes farmacològics en el sistema nerviós central i perifèric i és utilitzat clínicament en el tractament de les psicosis greus.
Els neurolèptics no són medicaments hipnòtics ni anestèsics, però potencien l’efecte d’aquests Actuen blocant la mediació química de l’influx nerviós al nivell dels receptors de la dopamina Com a conseqüència, augmenta la síntesi i la degradació de la dopamina a les terminacions nervioses que l’alliberen El neurolèptic més conegut és la clorpromazina
son artificial
Biologia
Son provocat per l’administració de medicaments, amb la finalitat de disminuir el metabolisme.
plasma
Biologia
Part líquida de la sang sense coagular, obtinguda després de separar-ne els elements cel·lulars.
És integrat per aigua 90%, proteïnes de 7 a8 g/l, glúcids, lípids, electròlits, urea, etc El residu líquid que resta després de coagular-se el plasma és anomenat serum El plasma compleix funcions de manteniment de les constants físicoquímiques de la sang viscositat, pH, pressió osmòtica, etc i actua com a mitjà de transport de substàncies nutritives i catabòliques, de la calor i de vitamines, hormones, anticossos i medicaments
Tu Youyou

Tu Youyou
© The Lasker Foundation
Biologia
Farmacòloga xinesa.
Graduada per l'Escola de Medicina de la Universitat de Pequín 1955, posteriorment estudià durant dos anys medicina tradicional xinesa Treballà a l'Acadèmia Xinesa de Ciències Mèdiques, de la qual esdevingué cap científic La seva aportació principal és la identificació de l'artemisinina, principi actiu present en la planta Artemisia annua , i a partir del qual sintetitzà la dihidroartemisinina, substància que és el principal component dels medicaments contra la malària L'any 2011 rebé el premi Lasker, i el 2015, el premi Nobel de medicina, que compartí amb William C Campbell i…
Alexander Fleming

Alexander Fleming
© Fototeca.cat
Biologia
Bacteriòleg britànic.
Estudià medicina a la Saint Mary's Medical School de Londres, on es graduà el 1908 El 1945 rebé, amb EB Chain i HW Florey, el premi Nobel de medicina i fisiologia com a descobridor de les propietats bactericides del fong Penicillium notatum i per la sintetització de la penicillina 1921, que, començada a experimentar el 1929, fou d’una gran utilitat durant la Segona Guerra Mundial Pot ésser considerat com el descobridor dels antibiòtics i l’iniciador de l’època d’aquests medicaments, que han tingut un paper decisiu en la immunització i la profilaxi de les malalties provocades per…
William Cecil Campbell

William Cecil Campbell
Biologia
Bioquímic irlandès.
Graduat pel Trinity College de la Universitat de Dublín 1952, posteriorment anà als Estats Units, on el 1957 es doctorà per la Universitat de Wisconsin-Madison amb una tesi sobre el trematode paràsit Fascioloides magna Del 1957 al 1990 feu treball de recerca a la companyia farmacèutica Merck & Co , on, a partir dels treballs de Satoshi Ōmura sobre el bacteri Streptomyces avermitilis desenvolupà l’avermectina, substància usada per a l’elaboració de medicaments, com ara la ivermectina, que combaten els cucs paràsits causants de malalties com la filariosi o l’ oncocercosi…
Manel Esteller i Badosa

Manel Esteller i Badosa
© Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge
Biologia
Metge.
Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1992, on obtingué també el doctorat Fou investigador postdoctoral i investigador associat a l’Escola de Medicina de la Universitat Johns Hopkins de Baltimore 1997-2001, on feu estudis sobre la metilació de l’ADN en el càncer en humans que el portaren a descobrir la relació entre la hipermetilació dels gens supressors dels tumors i l’aparició de càncers Aprofundí aquesta recerca al capdavant del Laboratori d’Epigenètica del Càncer del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas CNIO a Madrid i, del 2008 al 2018, al Programa d’…
fetge

Esquema del fetge
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan glandular complex, annex a l’intestí, amb múltiples funcions indispensables per a la vida de l’organisme.
Els invertebrats no tenen pròpiament fetge, sinó que presenten alguns òrgans amb una funció hepàtica o hepaticopancreàtica Tots els vertebrats posseeixen fetge, la forma i el pes del qual varien segons les espècies En l’home, el fetge és d’un color vermell vinós, i el seu pes en la persona adulta va de 1 400 g a 1 800 g De consistència esponjosa i dura, la seva superfície és llisa i brillant, puix que és recoberta per una càpsula de teixit conjuntiu, anomenada càpsula de Glisson Hom hi pot diferenciar dues cares, la diafragmàtica i la visceral, unides per un bordó afilat La cara…