Resultats de la cerca

Totes les tècniques de recerca de medis de cultiu es basen en la necessitat d’aconseguir, en el laboratori, la conservació i la reproducció de molts microorganismes per a fer-ne l’estudi Actualment hom fa servir molts substrats sintètics per tal d’aconseguir medis molt específics amb fins concrets, com ara estudis metabòlics i genètics, d’enriquiment, de manteniment, etc

Hom la detecta en els medis de cultiu

Són capsulats, tenen forma de bastonets convexos formen colònies viscoses, en medis que contenen glúcids fermentables Presenten l’òptim de creixement a 37°C Les espècies més importants són K pneumoniae , que fermenta la lactosa i produeix ureases, Kozaenae i Krhinoscleromatis Algunes soques fixen el nitrogen

Tenen l’aspecte de petits bacteris gramnegatius fan menys de tres microns, bacillars, coccoides o filamentosos, a vegades amb un flagel Són sensibles als antibiòtics i sembla que també a determinades substàncies que secreta la melsa Han estat cultivades en medis sòlids ronyó, fetge i líquids

Contràriament a les altres espiroquetes es tenyeixen bé amb els colorants d’anilina Creixen malament en els medis de cultiu artificials, però bé en els embrions de poll B recurrentis, B duttonii, B turicatae, B parkeri, B hermisii són els agents causants de les diverses febres recurrents febre

En la seva obra jovenívola Theoria generationis 1759, inspirada en una concepció contrària al preformacionisme, posà les bases de l’embriologia científica, desenvolupada d’una manera sistemàtica per Von Baer gairebé un segle més tard Residí a Rússia els seus darrers trenta anys, i exercí una forta influència en els medis científics eslaus

Viuen adaptats a l’intestí de l’home i de molts animals, i quan viuen en altres medis és per una adaptació posterior No presenten espores Tenen importància sanitària, puix que, per exemple, els gèneres Shigella, Salmonella, Escherichia i Klebsiella són causants de malalties intestinals, com ara la disenteria bacillar, febres tifoides, paratifoides i colitis La transmissió d’aquests bacteris té lloc generalment per l’aigua de consum

És un poligalactòsid lineal amb aproximadament un grup galactopiranosa de cada deu formant un monoster sulfúric l’altra acidesa de cada molècula de sulfúric es troba en forma de sal de calci, magnesi, potassi o sodi Es presenta en forma de tires seques que, dissoltes en aigua calenta, donen un gel que es qualla en fred Molt emprat en microbiologia per a preparar medis de cultiu sòlids La indústria en consumeix per a alimentació flams, paper, aprests, farmàcia laxants, etc Sovint és anomenat simplement agar

Són sapròfits, paràsits o patògens d’animals, i d’algunes plantes Poden ésser cultivats en medis acellulars el desenvolupament dels paràsits és normalment extracellular No és coneguda amb exactitud la modalitat de reproducció que segueixen, per bé que hom suposa que sofreixen gemmacions i fragmentacions El gènere més important d’aquesta classe és el micoplasma, per bé que la classe inclou també Acholeplasma , que es desenvolupa bé en absència de colesterol, i Thermoplasma , que presenta l’òptim de creixement a 55°C de temperatura i a 2,0 de pH

El cas més típic és el d’un lepidòpter, la geòmetra Biston betularia , estudiat per HBDKettlewell 1961 en què les formes melàniques quedaven camuflades en els medis polluïts, i conseqüentment, la pressió de selecció requeia amb més força contra les formes més clares, ja que eren devorades pels ocells amb més freqüència pel fet d’ésser més visibles En les àrees no polluïdes s’esdevé el procés invers les formes melàniques són més visibles i constitueixen una presa més fàcil, la qual cosa fa que siguin seleccionades les formes no melàniques Aquests processos modifiquen la…