Resultats de la cerca

Membre d’una família de metges molt lligats a Pasteur, dirigí, des del 1903 fins a la mort, l’Institut Pasteur de Tunísia, on investigà sobretot el tifus exantemàtic, en descobrí la forma de transmissió per polls i féu possible la profilaxi de la malaltia També descobrí un mètode de vacunació contra el xarampió Li fou atorgat el premi Nobel de medicina el 1928

Les diferències entorn del que és o no ètic i l’abast de les decisions expliquen el desig de voler assegurar un “corpus” legislatiu que reculli allò que és mínimament acceptable en societats pluralistes Els progressos biomèdics donen una capacitat i un poder de l’home sobre l’home i obliguen d’una manera especial els metges —en allò que fa referència a diagnosi, pronòstic i possibilitats de tractament— a prendre decisions que afecten la vida humana i la seva qualitat amb una urgència i una freqüència noves Sembla, però, que l’àmbit de la bioètica ha d’ésser més ampli que l’estrictament mèdic…

Deixeble de Ramon Turró, inicià els seus treballs de fisiologia al laboratori del doctor Coll i Pujol Fou catedràtic de fisiologia a Saragossa 1914 i a Granada 1918, i després de farmacologia i terapèutica a Barcelona 1929 Collaborà intensament amb August Pi i Sunyer, amb el qual fundà l’Institut de Fisiologia Membre de la Societat de Biologia de Barcelona l’actual Societat Catalana de Biologia des de bon començament, arribà a ésser-ne president 1919-20 i dirigí l’escola de sordmuts i subnormals a Villa Joana La seva tesi d’entrada a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona 1925 versà…

Edició genètica, embrions i disseny de proteïnes El nombre de tècniques de biologia molecular o cellular amb aplicacions en biomedicina està experimentant un gran creixement i un procés d’optimització Així, el 2017 es van publicar més de 1200 articles científics en revistes especialitzades en què s’havia utilitzat la tècnica d’edició genètica CRISPR-Cas9 en cèllules humanes, que es va utilitzar per primer cop l’any 2014 i que permet reescriure fragments de la seqüència de gens in vivo , inclosos gens humans, de manera poc invasiva, per a corregir mutacions responsables de malalties genètiques…

El mot fou introduït el 1802 simultàniament per Lamarck i per Ludolf Christian Treviranus Tots els éssers vius presenten unes característiques comunes, quant a la seva composició química i funcions bàsiques Estan constituïts per una o més unitats vitals que anomenem cèllules Les cèllules obeeixen les lleis de la química i de la física i requereixen energia, que obtenen bé de la llum del sol, bé de les molècules d’aliment Al mateix temps, totes les cèllules produeixen trifosfat d’adenosina ATP, molècula d’alta energia, necessària per a aquelles reaccions que en requereixen elevades dosis També…