Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Sergej Nikolajevič Vinogradskij
Biologia
Bacteriòleg ucraïnés.
Les seves investigacions aclariren el paper dels bacteris dins el cicle del nitrogen i contribuïren al millor coneixement de fenòmens agrícoles relacionats especialment amb el sòl conreat
ADN fòssil
Biologia
ADN obtingut d’organismes fòssils.
Emprat en estudis evolutius, es recupera mitjançant la reacció en cadena de la polimerasa Es conserva millor en ossos fossilitzats i és més fàcil recuperar en l’ADN mitocondrial que en el nuclear L’obtenció de mostres més antigues d’uns 100 000 anys és complicada a causa de la degradació progressiva de l’ADN
comensalisme
Biologia
Associació de dues o més espècies on predominen els lligams d’ordre alimentari.
Aquesta relació existeix tant entre els vegetals plantes epífites com entre molts animals els crustacis que viuen amb molluscs les hienes, els xacals i els voltors, que s’alimenten de les restes que deixen els grans carnívors com el lleó i el tigre les rèmores i els taurons, etc L’espècie comensal pot desenvolupar adaptacions per al millor aprofitament de les matèries nutritives Per als ecòlegs aquesta forma d’associació se situa entre la simbiosi i el parasitisme
Regnier de Graaf
Biologia
Anatomista i fisiòleg holandès.
Estudià a Leiden, a Angers i a París, i practicà la medicina a Delft Investigà el funcionament i les secrecions del pàncrees a través d’experiments amb gossos, i estudià els òrgans sexuals del conill, amb què contribuí a un coneixement millor de la reproducció dels mamífers Escriví De natura et usu succi pancreatici 1664, De virorum organis generationi inservientibus 1668 i De mulierum organis generationi inservientibus 1672 Autors posteriors donaren el seu nom al follicle ovàric descobert per ell
inferència filogenètica
Biologia
Matemàtiques
Conjunt de metodologies estadístiques que tenen com a finalitat estimar les relacions filogenètiques entre un grup d’organismes.
El procés consisteix en una anàlisi de les dades recollides sobre els organismes morfològiques, moleculars, etològiques, ecològiques, etc per tal d’obtenir un o més arbres filogenètics que constitueixin la millor estimació possible de les veritables relacions filogenètiques A l’hora d’escollir entre les diverses hipòtesis alternatives obtingudes arbres filogenètics, hi ha diferents criteris Els mètodes més utilitzats per a fer-ne l’elecció, entre d’altres, són la parsimònia, la màxima probabilitat, la inferència bayesiana i les distàncies entre valors de caràcters
enterotip
Biologia
Classificació d’organismes vius basada en l’ecosistema bacteriològic del microbioma intestinal humà.
En humans s’han identificat tres enterotips característics diferents amb rellevància metabòlica L’enterotip 1 presenta més abundància de bacteris dels gèneres Bacteroides i Parabacteroides, i es caracteritza per aprofitar millor l’energia dels carbohidrats ingerits mitjançant processos de fermentació i per produir una quantitat més elevada de vitamines B7 biotina, B2 riboflavina i C àcid ascòrbic L’enterotip 2 presenta més abundància de Prevotella i Desulfovibrio, els quals actuen sinèrgicament per degradar glicoproteïnes de la mucosa intestinal i produeixen més vitamina B1…
Martí Boada i Juncà
Biologia
Geògraf i naturalista.
Llicenciat en estudis catalans per la Universitat de Perpinyà, es doctorà en geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona 2001 Professor titular del departament de geografia i de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, ha estat director del Museu Monogràfic del Montseny, és director de l’Observatori de Seguiment de la Biodiversitat de la Tordera i assessor del Centre de Biodiversitat d’Andorra i del Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible Bon coneixedor del massís del Montseny i el seu entorn i divulgador de temes ambientals, és autor, entre altres obres, d' Els…
receptor sensitiu
Biologia
Cadascuna de les cèl·lules encarregades de detectar els diferents canvis que s’esdevenen en el medi intern o extern i que poden ésser valuosos per a la supervivència de l’animal o per una millor adequació al seu medi ambient.
Poden estar escampats o formar part dels òrgans més o menys complicats anomenats sentits
mutació
Biologia
Alteració permanent d’un o més caràcters hereditaris com a conseqüència d’un canvi en el material genètic d’una cèl·lula, que es transmet a les cèl·lules filles.
Si la mutació es dóna en els gàmetes, és transmissible a la descendència Les mutacions genètiques modifiquen la morfologia o la fisiologia dels individus, bé que poden tenir també una causa artificial, química o radioactiva Hom anomena induïdes les mutacions que són provocades mitjançant un agent mutagènic, i espontànies les que, per manca de coneixement de llur causa, hom atribueix a l’atzar Segons l’abast del canvi produït, hi ha mutacions cromosòmiques quan n'és modificat el nombre, l’estructura o la distribució dels cromosomes, i gèniques quan l’alteració ateny un o més gens aquest darrer…