Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
empremta molecular de l’ADN
Biologia
Patró obtingut mitjançant el tall enzimàtic de l’ADN, el producte del qual se sotmet a una cromatografia bidimensional o a una electroforesi per tal de separar els fragments segons la seva mida.
Aquests patrons són equivalents a les empremtes dactilars, ja que el patró és sempre el mateix per a cada individu, sense que importi el teixit emprat com a font d’ADN, i varia segons els individus Hi ha tanta variació que, en teoria, el patró de cada persona és únic L’anàlisi d’empremtes moleculars de l’ADN es pot realitzar amb quantitats molt petites de teixit o fluid orgànic i amb mostres relativament antigues, com per exemple mòmies egípcies de més de 2 400 anys d’antiguitat Són molt emprades en medicina forense Als Estats Units, les empremtes moleculars de l’ADN…
sociogenòmica
Biologia
Branca de la sociobiologia que estudia les bases genètiques de la vida social.
El seu objectiu és entendre la vida social en termes genètics i moleculars, com ha evolucionat, com es controla i com afecta la mateixa estructura del genoma
zona d’activitat polaritzant
Biologia
Regió localitzada a la part distal posterior de les extremitats en formació dels embrions d’ocell i de mamífer.
La seva funció és emetre senyals moleculars cap a la resta del primordi d’extremitat tot controlant el creixement i la formació de les estructures pròpies de cada tipus d’extremitat
ultracentrifugació
Biologia
Química
Tecnologia
Procés de centrifugació que hom efectua amb una ultracentrífuga.
És utilitzada, fonamentalment, per a la determinació de pesos moleculars de substàncies polimèriques naturals i sintètiques, tant monodisperses com polidisperses Té aplicació també en feines generals de separació, entre les quals cal esmentar la separació d’isòtops
autopoesi
Biologia
Capacitat que té un ecosistema d’autoreplicar-se i automatitzar-se, responent a les condicions externes amb activitats autoconservadores.
S'aplica específicament a la propietat inherent de les cèllules, que les fa diferenciar-se dels sistemes moleculars no vius, així com dels virus, que no són autopoètics És un concepte definit pels investigadors xilens R H Maturana i F J Varela
cresta ectodèrmica apical
Biologia
Engruiximent de l’ectoderma a l’extrem distal de les extremitats en formació dels embrions d’ocell i de mamífer.
Es tracta d’una estructura temporal la funció de la qual és emetre senyals moleculars cap a la resta del primordi d’extremitat, tot controlant el creixement i la formació de les estructures pròpies de cada tipus d’extremitat ala, urpa, peülla, mà, etc
Daniel Nathans
Biologia
Biòleg molecular nord-americà.
El 1978 rebé el premi Nobel de fisiologia juntament amb WArber i HOSmith, pels seus treballs d’aplicació dels enzims de restricció a desxifrar i mapar l’estructura de l’ADN del virus cancerigen SV 40, i contribuir a la identificació de les bases moleculars del càncer
bioinformàtica
Biologia
Disciplina científica que aplica els principis de la informàtica a l’estudi de fenòmens biològics.
Un dels camps d’aplicació més rellevants és l’organització de bancs de dades relatius als materials utilitzats en la bioindústria proteïnes, enzims, etc, de la modelització de l’estructura i dinàmica dels sistemes moleculars i cellulars per tal d’automatitzar el funcionament dels bioreactors, etc
node
Biologia
Condensació de cèl·lules a l’extrem anterior de la línia primitiva en embrions d’ocell i de mamífer.
El node és una estructura embrionària temporal la funció de la qual és emetre senyals moleculars que organitzen el patró corporal i el creixement dels embrions durant l’embriogènesi També subministra cèllules per formar el notocordi En ocells rep el nom de node de Hensen , i es correspon amb l’organitzador de Spemann dels amfibis
biologia sintètica
Biologia
Branca de la biologia que té per objectiu dissenyar i construir nous components, aparells, sistemes i circuits biològics, i també redissenyar i reprogramar els naturals i combinar-los amb altres de sintètics per a obtenir algun benefici específic.
Es nodreix de coneixements cellulars, genòmics i moleculars, i entre les seves fites s’inclouen, entre d’altres, la modificació de rutes bioquímiques de síntesi de carbohidrats en algues i bacteris per a utilitzar-los com a productors de biocombustibles, el disseny de bacteris capaços d’envair teixits cancerosos per a destruir-los, la generació de vacunes proactives i el disseny i la construcció d’organismes cellulars sintètics a partir de dades genòmiques per a ser emprats com a biofactories