Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
bacteroide
Biologia
Gènere de bacteris, de la família de les bacteroïdàcies, que formen part de la flora intestinal normal de l’home i d’altres mamífers, abundants sobretot al còlon; són gramnegatius, aeròbics i no formen espores.
Les espècies B fragilis i B melaninogenicus són patògenes per a l’home i es poden trobar en infeccions abdominals, pulmonars, urinàries, genitals, teixit necròtic, etc
vibrió
Biologia
Gènere de bacteris gramnegatius, de la família de les espiril·làcies, de forma corba i amb flagels que li permeten de moure’s.
Cal destacar-ne el vibrió colèric Vibrio comma o cholerae , que és l’agent causant del còlera L’espècie Vproteus és present en les defecacions de malalts de còlera nostrats o en casos de certes diarrees estivals infantils
gonococ
Biologia
Bacteri de l’ordre dels eubacterials, de la família de les neisseriàcies, gramnegatiu, patogen i que es presenta en forma de diplococ, constituït per la reunió de dos cossos bacterians de forma de ronyó que es toquen pel costat còncau i són separats per un solc.
Produeix la blennorràgia És present a l’interior dels leucòcits polinuclears i en el pus
gal·lionel·la
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, de la família de les caulobacteriàcies, que es caracteritza pel fet de posseir un peduncle, producte de secreció de la cèl·lula, que consisteix en una franja retorta en espiral impregnada d’hidròxid de ferro.
Els bacteris són immòbils i resten lligats lateralment al peduncle Oxiden el ferro i el fixen
estreptococ
Biologia
Gènere de bacteris coccoides grampositius, de la família de les estreptococcàcies, que es presenten en cadenes o parelles de cèl·lules irregulars, ovalades o lanceolades.
La majoria d’espècies són aeròbies facultatives Les diferents soques d’estreptococs poden ésser identificades gràcies a l’alteració que produeixen en la sang que moltes necessiten en el medi de cultiu Mitjançant proves serològiques de precipitació han estat reunits grups d’estreptococs caracteritzats pels seus antígens Els estreptococs de la llet Slactis i Scremoris no són ni hemolítics ni patògens, produeixen l’acidificació de la llet i tenen importància en la fermentació natural de molts productes làctics formatge, iogurt, etc Els estreptococs de la boca i del tracte respiratori inclouen…
estafilococ
Biologia
Gènere de cocs grampositius i immòbils, de la família de les micrococcàcies.
De vegades poden tenir pigments, com l’espècie Saureus , que damunt un medi sòlid és de color groc El pigment que li dóna aquest color és propi de cultius vells Algunes soques poden generar una toxina molt activa Els estafilococs produeixen i digereixen la gelatina, són sapròfits i es troben damunt la pell i les mucoses, on poden causar infeccions furóncols, i des d’on poden passar a la sang i produir una septicèmia i afectar diversos òrgans Aquesta mena d'infeccions, si bé són molt poc freqüents, són fatals en una proporciómolt elevada entorn al 50% i reben el nom de síndrome de xoc tòxic ,…
leptòtrix
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels clamidobacterials, de la família de les clamidobacteriàcies, que són quimiosintètics i oxiden les sals ferroses a sals fèrriques.
Habiten a la gespa, i formen filaments envoltats d’una beina flexible que es cobreix d’hidròxid fèrric Es reprodueixen per conidis
lactobacil
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels eubacterials, de la família de les lactobacil·làcies, que tenen la propietat de fermentar una gran varietat de substrats amb producció de CO2, etanol i especialment d’àcid làctic.
Són rodons, immòbils i grampositius Llurs hàbitats naturals són molt variats i especialitzats la boca, el tracte intestinal, la vagina, materials vegetals, etc Tenen un gran interès econòmic, puix que són els responsables dels processos de fermentació de productes lactis, per tal d’obtenir iogurt, quefir, formatge, etc
hemòfil
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels eubacterials, de la família de les brucel·làcies, que comprèn bacteris en forma de bacil generalment immòbils, gramnegatius, obligatòriament paràsits, que necessiten en llurs cultius diversos factors de creixement molt especialitzats (hemina, fosfopiridina-nucleòtid, glúcids no fermentats, etc).
Parasiten les mucoses respiratòries i la conjuntiva Comprèn unes 15 espècies, entre les quals es destaca H influenzae , que provoca afeccions com bronquitis, pneumònia, meningitis, conjuntivitis, etc
nitrosococ
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, de la família de les nitrobacteriàcies, amb cèl·lules grosses, esfèriques i immòbils.
Es caracteritzen pel fet d’oxidar l’amoníac a nitrit