Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
nutritiu | nutritiva
quimiòstat
1, filtre de cotó; 2, dipòsit de medi estèril; 3, vàlvula per al control de la velocitat de goteig; 4, corrent d’aire; 5, obertura per a la inoculació i la sortida d’aire; 6, sifò de sobreeiximent; 7, recipient de cultiu
© fototeca.cat
Biologia
Instrument emprat per a obtenir cultius continus que consisteix en un receptacle tancat que es comunica amb un dipòsit que li subministra constantment un medi de cultiu
i amb un sifó pel qual surt l’excés de cèl·lules del cultiu i de llurs productes d’excreció.
Mitjançant l’aireig i l’agitació mecànica hom aconsegueix l’entrada d’oxigen i la distribució homogènia pel medi Fent entrar un flux amb una concentració òptima de substància nutritiva, hom assoleix una producció cellular màxima si la població és mantinguda en la fase del creixement exponencial
substància de reserva
Biologia
En una cèl·lula, teixit o organisme, qualsevol substància que es pot mobilitzar per a permetre una temporal independència nutritiva del medi.
Quantitativament solen tenir molta importància les reserves lipídiques en el teixit adipós dels animals i en les llavors de les plantes El glicogen i el midó són dos polisacàrids insolubles que són emmagatzemats respectivament per animals i fongs i plantes en cas de fretura s’hidrolitzen i produeixen molècules de glucosa Atès que els animals degraden els aminoàcids, malgrat que en rebin un aportament per damunt de les necessitats de l’individu, no acumulen reserves proteiques Les reserves són proporcionalment més abundants en llavors i ous que no pas en les formes adultes
sintròfia
Biologia
Característica de tots els sistemes ecològics consistent en la interdependència nutritiva, tant en l’aspecte global com microscòpic, entre els organismes.
Aquesta característica es presenta, per exemple, en el cicle del carboni i en el de l’energia
reproducció
Biologia
Procés mitjançant el qual els éssers vius asseguren l’aparició d’elements o individus nous, fonamentalment idèntics a llurs progenitors.
Atès que els éssers vius moren, cal que es reprodueixin per garantir la supervivència de l’espècie Constitueix un fenomen generalitzat que es manifesta a diversos nivells En el nivell molecular , es tradueix en la duplicació d’una molècula química —l’ADN—, que conté la informació necessària per a bastir una cèllula o un organisme amb les característiques fonamentals del progenitor o progenitors duplicació de l’ADN En el nivell cellular , és relacionada amb el creixement de la cèllula, que és limitat, car la relació entre la superfície i el volum minva en créixer la cèllula i no pot…
biologia
Nivells d’integració de les principals branques bàsiques de la biologia
© Fototeca.cat
Biologia
Ciència que estudia els éssers vius i els processos vitals.
El mot fou introduït el 1802 simultàniament per Lamarck i per Ludolf Christian Treviranus Tots els éssers vius presenten unes característiques comunes, quant a la seva composició química i funcions bàsiques Estan constituïts per una o més unitats vitals que anomenem cèllules Les cèllules obeeixen les lleis de la química i de la física i requereixen energia, que obtenen bé de la llum del sol, bé de les molècules d’aliment Al mateix temps, totes les cèllules produeixen trifosfat d’adenosina ATP, molècula d’alta energia, necessària per a aquelles reaccions que en requereixen elevades dosis També…