Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
quimiòstat
1, filtre de cotó; 2, dipòsit de medi estèril; 3, vàlvula per al control de la velocitat de goteig; 4, corrent d’aire; 5, obertura per a la inoculació i la sortida d’aire; 6, sifò de sobreeiximent; 7, recipient de cultiu
© fototeca.cat
Biologia
Instrument emprat per a obtenir cultius continus que consisteix en un receptacle tancat que es comunica amb un dipòsit que li subministra constantment un medi de cultiu
i amb un sifó pel qual surt l’excés de cèl·lules del cultiu i de llurs productes d’excreció.
Mitjançant l’aireig i l’agitació mecànica hom aconsegueix l’entrada d’oxigen i la distribució homogènia pel medi Fent entrar un flux amb una concentració òptima de substància nutritiva, hom assoleix una producció cellular màxima si la població és mantinguda en la fase del creixement exponencial
diàstole
Biologia
Fase de l’activitat cardíaca en la qual es produeix la repleció de sang en els ventricles.
La diàstole comença amb l’obertura de les vàlvules auriculoventriculars i amb el pas de la sang de les aurícules als ventricles i finalitza amb l’obertura de les vàlvules sigmoides quan la pressió ventricular supera la pressió arterial
oclusió
Biologia
Tancament de les vores d’una obertura natural, com la dels llavis o la de les parpelles.
Pelegrí Casanova i Ciurana
Biologia
Filosofia
Metge otòleg i propagador del darwinisme.
Estudià medicina a València i Madrid i fou deixeble, a Jena, d’Ernst Haeckel Fou catedràtic d’anatomia a la Universitat de València 1875-1919, de la facultat de medicina de la qual fou degà 1896-1919 Inventà un miringotom trepanador que permetia d’obtenir una obertura permanent en el timpà Rigorós evolucionista, tingué una gran influència i féu de València el centre peninsular de difusió de l’evolucionisme el 1909 participà en la commemoració del centenari del naixement de Darwin celebrada a València Reconegut lliure pensador, la seva biblioteca contenia, al costat dels clàssics de l’…
transpiració
Biologia
Botànica
Procés consistent en l’eliminació per evaporació d’una gran part de l’aigua absorbida per les plantes.
La quantitat d’aigua transpirada pot representar fins el 90% de l’aigua absorbida La transpiració és justificada per tres raons principals En primer lloc, atès que el diòxid de carboni només pot entrar a la cèllula en dissolució, les superfícies cellulars on tenen lloc els intercanvis gasosos de la fotosíntesi han d’ésser molles, la qual cosa implica una gran evaporació En segon lloc, la transpiració contribueix a l’ascensió de l’aigua absorbida Finalment, té un efecte refrigerant, puix que, en evaporar-se, l’aigua sostreu calor Una gran part de la transpiració aproximadament el 90% ocorre a…
periodicitat
Biologia
Botànica
Successió regular en èpoques determinades de diversos fenòmens vitals, com per exemple l’obertura i el tancament de les flors, la caiguda i l’aparició de les fulles, etc.
A les plantes, és sovint determinada pel fotoperíode o per factors climàtics
desenvolupament
Desenvolupament del celoma en els primers estats larvals de l’eriçó de mar: 1, boca larval; 2, intestí; 3, vesícules celòmiques; 4, canal hidròfor; 5, axocele; 6, hidrocele; 7, somatocele; 8, depressió epitelial; 9, disc imaginal
© fototeca.cat
Biologia
Conjunt de processos que condueixen a la formació d’un individu complet a partir de l’ou fecundat.
Aquest fenomen comença amb el desenvolupament embrionari, just després de la fecundació, amb una primera mitosi del zigot, la qual dóna lloc a dues cèllules, que es divideixen alhora Aquestes divisions prossegueixen durant un cert nombre de generacions cellulars Bé que l’inici del desenvolupament no admet discussió, és difícil de precisar quan acaba Hom situa el final del desenvolupament en el moment que l’ésser surt de l’ou o del cos de la mare, bé que en moltes espècies es perllongui encara durant un temps poc o molt llarg, fins que arriba a l’estat adult o de maduresa sexual El…
desenvolupament embrionari
Etapes successives del desenvolupament embrionari d’un vertebrat
© Fototeca.cat
Biologia
Conjunt de fenòmens de divisió i diferenciació cel·lular que converteixen el zigot en un ésser capacitat per a viure lliurement i per ell mateix.
En els animals hom distingeix la segmentació o divisió contínua i successiva de l’ou, que origina la blàstula , la qual marca el principi de la següent etapa embriològica, la gastrulació, durant la qual els fulls embrionaris es colloquen de manera escaient a fi de donar lloc a la gàstrula A partir d’ací comencen a formar-se els teixits i els òrgans, gràcies als fenòmens de la diferenciació i l' organogènesi La classe de divisió que s’esdevé durant la segmentació depèn de la classe de zigot segmentació Aquest procés condueix a la formació d’una massa compacta de cèllules anomenada mòrula ,…
biologia
Nivells d’integració de les principals branques bàsiques de la biologia
© Fototeca.cat
Biologia
Ciència que estudia els éssers vius i els processos vitals.
El mot fou introduït el 1802 simultàniament per Lamarck i per Ludolf Christian Treviranus Tots els éssers vius presenten unes característiques comunes, quant a la seva composició química i funcions bàsiques Estan constituïts per una o més unitats vitals que anomenem cèllules Les cèllules obeeixen les lleis de la química i de la física i requereixen energia, que obtenen bé de la llum del sol, bé de les molècules d’aliment Al mateix temps, totes les cèllules produeixen trifosfat d’adenosina ATP, molècula d’alta energia, necessària per a aquelles reaccions que en requereixen elevades dosis També…