Resultats de la cerca
Es mostren 104 resultats
bomba de sodi
Biologia
Mecanisme enzimàtic que, amb despesa d’energia, tendeix a mantenir òptima la concentració de sodi i de potassi a l’interior de la cèl.lula.
La concentració d’ió sodi és elevada al líquid extracellular i baixa al citoplasma, a l’inrevés de la de l’ió potassi Pertalde mantenir constant i òptima la concentració d’ambdós ions, té lloc a la membrana polarització de membrana un transport enzimàtic transport actiu, a contragradient, de sodi vers l’exterior, i de potassi un ió per cada 2 o 3 de sodi vers l’interior, mitjançant l’energia fornida per la degradació de l’ATP, la qual…
cavaller de Lamarck
Jean-Baptiste-Pierre Antoine de Monet, cavaller de Lamarck
© Fototeca.cat
Biologia
Nom amb el qual és conegut Jean-Baptiste-Pierre Antoine de Monet, naturalista francès.
Per voluntat del seu pare, féu la carrera eclesiàstica, fins a 17 anys, en què, mort aquest, abandonà el seminari i ingressà a la milícia, on obtingué el grau d’oficial A conseqüència d’una malaltia, deixà l’exèrcit i es traslladà a París, on estudià medicina i història natural Fou deixeble de Bernard de Jussieu, i l’any 1778 publicà la seva obra Flore française, en què utilitzà per primera vegada una clau dicotòmica per a classificar les plantes El comte de Buffon, interessat pel seu treball, li confià la direcció d’una missió científica per l’Europa central per tal d’enriquir les…
medi de cultiu
Biologia
Substrat que hom empra per a fer créixer i multiplicar organismes vius, especialment microorganismes.
Totes les tècniques de recerca de medis de cultiu es basen en la necessitat d’aconseguir, en el laboratori, la conservació i la reproducció de molts microorganismes per a fer-ne l’estudi Actualment hom fa servir molts substrats sintètics pertal d’aconseguir medis molt específics amb fins concrets, com ara estudis metabòlics i genètics, d’enriquiment, de manteniment, etc
anella de Balbiani
Biologia
Engruiximent anular que presenten els cromosomes politènics d’alguns organismes.
Són conseqüències de la desespiralització d’un determinat locus gènic pertalde permetre la còpia de la informació genètica que contenen mitjançant ARN missatger Les anelles de Balbiani reflecteixen l’activitat genètica d’un cromosoma en un moment determinat
experiment de Pavlov
Biologia
Investigació clàssica de Pavlov que consisteix a aïllar quirúrgicament un fragment de la mucosa de l’estómac per tal de conservar les seves relacions vasculars i nervioses, però recollint a part el producte de la secreció de les glàndules digestives.
D’aquesta manera hom pot comprovar la composició i la quantitat de suc gàstric en relació amb l’alimentació, amb els estímuls psíquics, etc Aquest experiment ha estat bàsic per a la teoria pavloviana dels reflexos condicionats i en la investigació fisiològica
interferència de l’ARN
Biologia
Fenomen de regulació de l’expressió gènica per interferència de l’ARN, conegut com a ARNi.
L’ARNi és un tipus de silenciament gènic posttranscripcional que consisteix en la degradació selectiva d’ARNm específics Aquest fenomen, descrit per primer cop en el nematode Caenorhabditis elegans el 1995, fou descobert en observar que la introducció d’ARNds provoca el silenciament específic del gen que conté la informació genètica equivalent El fenomen d’ARNi s’ha detectat en tots els eucariotes analitzats En plantes rep el nom de cosupressió i en fongs, de silenciament El fenomen biològic d’ARNi és provocat per l’existència d’uns tipus concrets d’ARN, els ARN d’interferència petits, que…
virus de l’Ebola

Virus de l’Ebola
Biologia
Virus del gènere Ebolavirus, del grup dels filovirus, causant d’una febre hemorràgica contagiosa que la gran majoria de vegades provoca ràpidament la mort.
Descripció del virus i de la malaltia El gènere Ebolavirus està estretament relacionat amb el virus de la febre hemorràgica de Marburg, identificat el 1967, i comprèn cinc espècies, tres de les quals es troben distribuïdes per les zones tropicals africanes Les altres dues han estat detectades al sud de la Xina, a Tailàndia i a les Filipines A diferència de les africanes, aquestes últimes no han donat lloc a epidèmies, i una és aparentment innòcua El virus té com a hoste diversos animals salvatges, sobretot algunes espècies de ratpenats, i també antílops, porcs i diversos primats macacos,…
empremta molecular de l’ADN
Biologia
Patró obtingut mitjançant el tall enzimàtic de l’ADN, el producte del qual se sotmet a una cromatografia bidimensional o a una electroforesi per tal de separar els fragments segons la seva mida.
Aquests patrons són equivalents a les empremtes dactilars, ja que el patró és sempre el mateix per a cada individu, sense que importi el teixit emprat com a font d’ADN, i varia segons els individus Hi ha tanta variació que, en teoria, el patró de cada persona és únic L’anàlisi d’empremtes moleculars de l’ADN es pot realitzar amb quantitats molt petites de teixit o fluid orgànic i amb mostres relativament antigues, com per exemple mòmies egípcies de més de 2 400 anys d’antiguitat Són molt emprades en…
anellatge
Biologia
Sistema de marcatge que consisteix a posar anelles a les potes o en altres llocs d’un animal per tal de reconèixer-lo.
En ornitologia és una pràctica bastant estesa, usada per a estudiar els costums dels ocells migradors Des del 1979, l’anellatge és competència de la Generalitat de Catalunya, que n'exerceix la supervisió i és dut a terme per l’Institut Català d’Ornitologia L’any 2008 fou creada la Societat Catalana d’Anellament SCAR, que reclamava la creació d’una anella catalana, tal com existia al País Basc i Navarra, i el 2010, amb aquest objectiu, el govern català impulsà una Oficina Catalana d’Anellament
antibiòtic

Esquema d’una instal·lació per a la producció de penicil·lina
© fototeca.cat
Biologia
Farmàcia
Substància química produïda per microorganismes com a resultant d’una biosíntesi específica, capaç, a baixes concentracions, d’inhibir el creixement d’altres microorganismes o d’eliminar-los.
En un sentit més ampli, hom considera que també ho són les substàncies químiques obtingudes sintèticament en modificar l’estructura d’un antibiòtic, i que posseeixen igualment efectes antimicrobians Els antibiòtics solen ésser sintetitzats, i alliberats al medi com a forma d'antibiosi, per fongs floridures i per diversos organismes més o menys adaptats també a viure al sòl actinomicets i bacils esporuladors, bé que molts altres organismes també en produeixen La seva estructura química, molt sovint cíclica, és en cada cas diferent i específica, i molt sovint té…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina