Resultats de la cerca

El 1915, estudiant cultius de bacil disentèrics a l’Institut Pasteur de París, descobrí un agent infecciós filtrable que destruïa els bacteris, l’anomenà bacteriòfag i l’identificà com un virus La seva memòria, publicada el 1917, commocionà els microbiòlegs i obrí una polèmica sobre la natura del bacteriòfag que no s’acabà fins que el microscopi electrònic en permeté la visualització

Un decenni de permanència al Marroc, enrolat a l’exèrcit, li permeté de recollir plantes d’interès, estudiades per Carles Pau, algunes de les quals li foren dedicades Havent tornat a València es llicencià en filosofia i lletres, i seguí noves activitats Dels seus treballs cal esmentar Materiales para la flora marroquí 1921-30, Exploraciones botánicas en Marruecos 1928 i Herborizaciones en Marruecos 1930

Graduat a la Universitat de Nova York 1939, féu recerques sobre immunitat a les universitats de Michigan 1942 i de Pittsburgh Provocà la formació d’anticossos al virus de la poliomelitis, cosa que permeté desenvolupar la vacuna de Salk , generalitzada a partir del 1955 El 1963 fou nomenat director de l’Institut d’Estudis Biològics de San Diego, que posteriorment rebé el seu nom

Desenvolupà les tècniques d’impregnació argèntica amb una cinquantena de variants L’aplicació d’alguns dels seus mètodes permeté la descripció de la micròglia i de quatre menes de cèllules d’oligodendròglia glia neuròtropa diferenciant-les de les cèllules de mesòglia, anomenades avui cèllules d’Hortega Relacionat inicialment amb Ramón y Cajal i la seva escola, se n'allunyà per un seguit de discrepàncies amb el mestre Exiliat a l’Argentina, fou nomenat director de l’Instituto Nacional del Cáncer a Buenos Aires 1931, on fundà la revista Archivos de histología normal y patológica

Fou professor d’anatomia a les facultats de medicina de Torí i Siena, i d’histologia i de patologia general a la de Pavia Féu estudis microscòpics del teixit nerviós impregnat per bicromat potàssic i nitrat d’argent, i aquest mètode li permeté de fer importants descobriments al protoplasma cellular El 1886 publicà a Milà la seva obra cabdal, Sulla fina anatomia degli organi centrali del sistema nervoso És autor també de monografies molt importants sobre la medulla espinal, el cerebel i els agents de la malària El 1906 fou distingit, conjuntament amb Ramón y Cajal, amb el premi…

L’estadi filotípic dels vertebrats fou descrit a la segona meitat del s XIX pels embriòlegs Von Baer i EHaeckel emprant caràcters morfològics L’anàlisi dels gens implicats en el desenvolupament embrionari dels organismes duta a terme durant la dècada del 1990, tant en vertebrats com en invertebrats, permeté fer extensible aquest terme a tota l’escala animal, basant-se en el patró d’expressió d’una família de gens molt concreta, els gens Hox Aquests gens s’expressen en un moment donat de l’embriogènesi, l’estadi filotípic, seguint un ordre anteroposterior molt concret, igual en…

Una de les principals troballes de l’evo-devo ha estat el paper que la duplicació de genomes ha tingut en l’evolució de les espècies En l’origen dels vertebrats s’han detectat dues duplicacions successives de tot o de bona part del genoma del cordat ancestral, el qual era morfològicament semblant a un amfiox actual, fet que alliberà un nombre considerable de gens de les seves tasques primigènies i permeté que es fixessin mutacions que els conferissin noves funcions Concretament, un dels grups de gens que es considera que han estat clau en els canvis morfològics dels vertebrats ha estat el del…

Fou oficial de la marina fins el 1956 Interessat en la recerca submarina, el 1943 inventà i patentà l’escafandre autònom anomenat Aqualung , que li permeté finançar els seus projectes Ideà també un submergible biplaça i un dispositiu per a filmar sota l’aigua A bord del vaixell oceanogràfic Calypso , des del 1950 explorà i estudià els oceans i dirigí nombroses campanyes científiques, tecnològiques i cinematogràfiques Dirigí més d’un centenar de documentals cinematogràfics submarins, el primer dels quals, Le monde du silence 1955, en collaboració amb el realitzador L Malle, li valgué la Palma…

Hom considera tres àrees principals de distribució de la fauna l’ artogea , la neogea i la notogea , la diferenciació de les quals s’explica per mitjà de la deriva dels continents L’artogea comprèn els continents septentrionals Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord, Àfrica i la Indoxina, i alhora pot ésser dividida en quatre regions paleàrtica, neàrtica, etiòpica i oriental La neogea comprèn l’Amèrica Central i del Sud L’àrea notogea és formada pel continent d’Australàsia amb totes les seves illes, i hom la divideix en tres regions australiana, polinèsia i hawaiana Isolada des del Cretaci, té una…

Fou ajudant, al Collège de France, de François Magendie, el lloc del qual ocupà més tard 1855, i professor de fisiologia experimental a la Sorbona 1854 Hom el pot considerar el pare de la fisiologia moderna, no solament per les seves importants descobertes, sinó per la metodologia de l’experimentació que creà, desenvolupà i llegà a tots els qui després d’ell s’han esmerçat en tasques de recerca en el camp de la fisiologia i, en general, en qualsevol dels camps de les ciències biològiques Els seus estudis cabdals versaren sobre les funcions digestives dels animals superiors i de l’home en…