Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
forma
Biologia
Categoria infrasubspecífica que indica petites variacions morfològiques.
En zoologia equival ben bé a la varietat, i en botànica és considerada inferior a aquestes
micròglia
Biologia
Teixit nerviós format per petites cèl·lules intersticials d’origen mesodèrmic.
microplàncton
Biologia
Plàncton format per organismes de dimensions petites, com ara diatomees i dinoflagel·lades.
picoplàncton
Biologia
Fracció dels organismes planctònics que tenen les dimensions més petites possibles de les cèl·lules.
olor
Biologia
Química
Impressió que certes emanacions volàtils produeixen en l’òrgan de l’olfacte.
Bé que hom creu que passen de 400 les olors diferents que l’home pot captar, és possible de reduir-les a 6 de fonamentals etèria fruita, fragant flors, resinosa, picant, pútrida fètida i de cremat Llurs interrelacions poden ésser sistematitzades en forma de prisma Un gran nombre de les substàncies més flairoses tenen molècules suficientment volàtils perquè siguin vehiculades pel moviment de l’aire Moltes de les que presenten una bona solubilitat a l’aigua i als greixos són bones oloroses i, per contra, moltes de les solubles només en aigua o només en greix no tenen olor Dels elements, només…
glàndula salival
Biologia
Zoologia
Cadascuna de les glàndules que secreten la saliva a la cavitat bucal.
Són molt nombroses, i hom les pot classificar en petites labials, bucals, palatines i linguals i grosses paròtides, submandibulars i sublinguals
tinció de May-Grünwald-Giemsa
Biologia
Mètode de coloració dels elements sanguinis.
Els eritròcits prenen un color rosat més intens a les vores Els nuclis dels leucòcits es tenyeixen de violeta purpuri, i les granulacions apareixen petites i purpúries, excepte en els eosinòfils, que són ataronjades i refringents
antigen
Biologia
Substància capaç d’induir la formació d’anticossos, els quals tenen capacitat de reacció específica amb ella.
La capacitat antigènica va lligada a una certa mida i a una rigidesa moleculars L’especificitat antigènica depèn de certs grups funcionals o parts petites de la molècula Actuen com a antígens les proteïnes i els polisacàrids Els lípids no hi actuen mai, però formant part de molècules proteiques poden conferir especificitat immunològica aquesta mena de capteniment pot ésser també el de petites molècules acoblades a proteïnes i, aleshores, aquestes molècules aïllades, bé que per elles mateixes no són antigèniques, poden unir-se específicament amb els anticossos formats…
meristema
Biologia
Botànica
Teixit vegetal de tipus embrionari, integrat per cèl·lules no diferenciades capaces de dividir-se.
Les cèllules meristemàtiques solen ésser petites, isodiamètriques, de paret fina, de nucli actiu i amb vacúols petits i escassos Els meristemes primaris provenen de les cèllules de l’embrió i són situats principalment a l’àpex de les tiges i de les arrels Els meristemes secundaris procedeixen de cèllules adultes que han recuperat la capacitat de divisió, com, per exemple, el càmbium interfascicular i el fellogen
filtració glomerular
Biologia
Primer estadi del procés de depuració de la sang pels nefrons, als ronyons.
La major part dels elements del plasma sanguini com la glucosa, l’aigua, la urea, el clor, el sodi, fosfats, àcid úric i, en general, totes les molècules de petites dimensions travessen la membrana del glomèrul i passen a la càpsula de Bowman La selecció dels components d’aquest ultrafiltrat plasmàtic depèn únicament de les dimensions moleculars L’ultrafiltrat produït pels glomèruls de tots dos ronyons arriba a més de 150 litres al dia, però el 99% d’aquest volum és reabsorbit cap a la sang en els túbuls renals