Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
plasma
Biologia
Part líquida de la sang sense coagular, obtinguda després de separar-ne els elements cel·lulars.
És integrat per aigua 90%, proteïnes de 7 a8 g/l, glúcids, lípids, electròlits, urea, etc El residu líquid que resta després de coagular-se el plasma és anomenat serum El plasma compleix funcions de manteniment de les constants físicoquímiques de la sang viscositat, pH, pressió osmòtica, etc i actua com a mitjà de transport de substàncies nutritives i catabòliques, de la calor i de vitamines, hormones, anticossos i medicaments
plasma germinal
Biologia
Part de la matèria viva dels éssers pluricel·lulars capaç d’ésser transmesa, sense modificacions, de generació en generació a través de les cèl·lules germinals i no afectada per l’ambient de l’individu.
El plasma germinal dóna origen en cada individu a les cèllules corporals o soma Fou definit en la teoria de Weimann i en oposició al plasma somàtic
aglutinina
Biologia
Anticòs del plasma sanguini que actua davant determinats antígens o davant les cèl·lules que els contenen (eritròcits, bacteris, etc) provocant-ne l’aglutinació.
Per una banda cal considerar les aglutinines que són constituents normals del plasma, les quals tenen un important paper en els mecanismes immunitaris i de compatibilitat o incompatibilitat sanguínia entre sang d’individus diferents grups sanguinis, AB0, Rh, i les aglutinines presents al plasma com a conseqüència d’un procés d’immunització Entre aquestes darreres hi ha les presents al plasma per causa d’una transfusió mal practicada falta d’atenció al grup Rh o falsos donadors zero, segons el sistema AB0 l’aglutinina anti-Gallus, anticòs que aglutina els…
antitoxina
Biologia
Anticòs detectable en el plasma sanguini dels animals després d’injeccions repetides i suficientment espaiades d’antígens amb funció tòxica.
També apareixen en el plasma humà en el curs de processos infectius, o en el curs d’algunes malalties, en l’etiologia de les quals intervenen bacteris productors d’exotoxines Les antitoxines s’utilitzen en la profilaxi i el tractament de les malalties que les produeixen
depuració plasmàtica
Biologia
Volum de plasma, expressat en ml/min, que ha estat depurat d’una substància determinada pel ronyó o per un altre òrgan, en una unitat de temps.
Segons la fórmula que en el ronyó hom pot expressar per en què DP u és el volum de plasma depurat per unitat de temps ml/min P x , la concentració plasmàtica d’una substància determinada g/l O x , la concentració en orina de la substància estudiada g/l i VO u , el volum d’orina per unitat de temps ml/min Com que l’acció més important del ronyó és la de depurar el plasma de les substàncies innecessàries, la mesura de la depuració d’aquestes substàncies és un bon mètode per a valorar la funció renal Hom empra especialment la depuració plasmàtica de la creatinina, que…
calièmia
Biologia
Concentració de potassi a la sang.
Les xifres normals, per a l’home, són de 80-120 mg/l de plasma
anticoagulant

Representació gràfica i percentatge dels valors del temps de protrombina en l’individu normal (puntejat) i en el pacient en tractament anticoagulant (ratllat). La fletxa puntejada indica el desplaçament des de la zona dels valors normals de l’individu sa a la zona òptima per a la terapèutica de l’individu en tractament. La progressió a nivells més baixos (fletxa ratllada) és perillosa i cal reduir la medicació
© fototeca.cat
Biologia
Farmàcia
Agent que inhibeix la coagulació de la sang en interferir algun dels seus mecanismes.
En el plasma sanguini, i circulant lliurement, hi ha diversos anticoagulants, com l’antitromboplastina, l’antitrombina, etc En certes situacions patològiques hom pot trobar, també en el plasma, d’altres anticoagulants o taxes anòmales dels habituals Ultra aquests anticoagulants produïts pels organismes, n'hi ha d’altres, de procedència diversa, emprats en farmàcia L’oxalat i el citrat sòdics, per exemple, actuen respectivament desionitzant i precipitant el calci factor IV de la coagulació no poden ésser utilitzats en terapèutica per la seva toxicitat, però hom els fa servir per a…
René Quinton
Biologia
Fisiòleg francès.
Investigà el plasma sanguini humà i hi trobà sorprenents analogies amb l’aigua de mar, que utilitzà, esterilitzada i diluïda, com a substitutiu d’aquell L’any 1904 escriví L’Eau de mer, milieu organique