Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
NAO
Biologia
Mode natural de variabilitat del sistema climàtic atmosfèric que es manifesta a l’Atlàntic nord.
Aquesta zona està caracteritzada per una àrea d’altes pressions situada sobre les illes Açores i una àrea de baixes pressions localitzada sobre Islàndia La presència d’aquests dos centres d’acció dóna una circulació de vents en superfície d’W cap a l’E S'ha definit un índex que relaciona les anomalies de pressió d’ambdós centres d’acció Així, es parla d’una fase alta de la NAO índex alt quan la pressió a Islàndia és anòmalament baixa i a les Açores anòmalament alta, la qual cosa comporta un increment dels gradients de pressió i per tant una intensificació dels vents El cas contrari és la fase…
Wilhelm Pfeffer
Biologia
Naturalista alemany.
Fou professor de botànica a Marburg, Bonn, Basilea i Tübingen S'especialitzà en embriologia i fisiologia vegetals Estudià i mesurà les pressions osmòtiques de les solucions aquoses, mitjançant unes membranes semipermeables, que són conegudes com a cèllules de Pfeffer Publicà Handbuch der Pflanzenphysiologie 1881 i Studien zur Energetik der Pflanze 1892, entre altres obres
biosfera subterrània
Biologia
Conjunt de microorganismes que viuen a molts centenars de metres sota la superfície terrestre.
Molts dels microorganismes que formen la biosfera subterrània, bàsicament bacteris, són anaeròbics, s’alimenten d’hidrogen i suporten grans pressions Aquesta biosfera subterrània no depèn de la fotosíntesi, com la resta d’ecosistemes de la Terra Malgrat que els més estudiats s’obtingueren de roques situades a 500 m sota la superfície terrestre, se n'han trobat fins a fondàries de 2 800 m, en una extensa formació basàltica situada als estats de Washington i Oregon, a l’W dels Estats Units, i en formacions granítiques de Suècia
convergència biològica
Biologia
Fenomen biològic pel qual organismes que pertanyen a grups sistemàtics diferents, és a dir, no directament emparentats filogenèticament, desenvolupen caràcters, funcions i òrgans semblants, que donen lloc a analogies.
La convergència sol ésser més patent i coneguda en el pla morfològic, bé que es manifesta també en altres plans, especialment en el fisiològic i l’etològic Les analogies són semblances funcionals no arrelades en cap identitat biològica, conseqüència de pressions ambientals o evolutives extremes en formes derivades d’avantpassats completament diferents Així, molts endoparàsits presenten analogies intertaxonòmiques ben paleses Plantes de famílies diferents p ex cactàcies, euforbiàcies i asclepiadàcies en climes àrids han desenvolupat tiges suculentes Animals de classes diferents en…
regions tropicals
La selva tropical del Congo
© Corel Professional Photos
Biologia
Geografia
Regions que formen part de la zona càlida de la Terra.
Els raigs solars hi cauen verticalment o gairebé verticalment, i la temperatura mitjana del mes fred oscilla entorn dels 18°C S'estenen aproximadament d’un tròpic a l’altre —un xic més al N del tròpic de Càncer i un xic més al S del tròpic de Capricorn— En certa manera, comprenen una gran part de les zones intertropicals El clima tropical es diferencia del desèrtic i de l’equatorial perquè té una manifesta alternança de pluja i sequedat, és a dir, no és ni sempre plujós, ni sempre sec Per tant, segons aquest punt de vista, les regions de clima tropical són limitades, d’una banda, per la zona…
pols cèler
Biologia
Pols típic de la insuficiència aòrtica, caracteritzat per una ona esfigmogràfica molt alta d’ascens i de descens sobtats, degut a la gran diferència entre les pressions màxima i mínima.
convergència evolutiva
Biologia
Fenomen biològic evolutiu pel qual diferents organismes tendeixen, sota pressions ambientals selectives equivalents, a desenvolupar, a partir d’estructures preexistents, característiques morfològiques, fisiològiques o etològiques similars a partir de condicions ancestrals diferents.
bacteris

Estructura d’un bacteri
© Fototeca.cat
Biologia
Veterinària
Medicina
Classe de microorganismes unicel·lulars d’estructura protocariòtica, generalment heterotròfics i amb multiplicació per escissiparitat transversa.
Característiques generals dels bacteris És difícil de donar unes característiques generals dels bacteris, per tal com es tracta d’un grup d’organismes extraordinàriament diversificat que, a més, sol ésser definit negativament per aquells caràcters que el separen dels protozous, algues i fongs inferiors microscòpics Això no obstant, hom pot dir que la majoria dels bacteris són formats per un citoplasma granulós mancat de vacúols envoltat per una membrana citoplasmàtica que serveix de suport als enzims respiratoris i als eventuals pigments fotosintetitzadors manquen, doncs, al citoplasma…