Resultats de la cerca

En terminologia filogenètica s’anomena també caràcter plesiomòrfic o plesiomorfia

És l’òrgan excretor dels amfibis, de la majoria de peixos i de l’embrió dels vertebrats superiors És anomenat també cos de Wolff En l’embrió de l’home és compost d’un tub llarg a la part inferior de la cavitat somàtica, el desenvolupament del qual forma el cap de l’epidídim, el conducte deferent i el conducte ejaculador en l’home, i l’epoòfor en la dona A la part més dorsal del conducte es forma el ronyó definitiu o metanefre

En una sèrie de transformació de caràcters, l’ancestral a partir del qual evolucionen la resta de caràcters s’anomena plesiomorfia Les plesiomorfies compartides entre diversos organismes s’anomenen simplesiomorfies i no permeten discriminar clades Una apomorfia esdevé sinapomorfia o simplesiomorfia en funció del nivell taxonòmic d’interès Per exemple, la presència de fenestra antorbital en dinosaures i pterosaures és plesiomòrfica, ja que també es troba en grups més inclusius i no és un caràcter que permeti separar els pterosaures i els dinosaures dels altres animals Però si considerem el…

Cada nucli centra l’activitat d’una porció del citoplasma, o enèrgida Per tant, el conjunt correspon a un grup de cèllules no separades per membranes Es diferencia del síncit en el fet que aquest és originat per fusió de cèllules independents

El regne dels corarqueotes és format per espècies hipertermòfiles i és el més primitiu del domini

En el primer tub hom dilueix un inòcul de bacteris en el segon, una petita quantitat generalment 1 cc d’aquesta suspensió en el tercer, una quantitat igual de la suspensió obtinguda en el segon, i així successivament D’aquesta manera són obtingudes suspensions de dilució coneguda i progressivament més gran de l’inòcul primitiu

Les causes poden ésser diverses, però cal esmentar l’isolament geogràfic, la no coincidència en la maduració dels gàmetes i els obstacles morfològics per l’acoblament o l’absència d’atracció sexual

Aquest procés és propi del desenvolupament embrionari dels equinoderms, hemicordats, braquiòpodes, etc

L’animal té, jurídicament , la consideració de cosa i en alguns aspectes és objecte d’una regulació específica, ja sigui en interès del seu propietari o en benefici de la collectivitat caça, pesca A les antigues legislacions hom considerà els animals, en algunes ocasions, com a subjectes de dret, i, en especial, com a subjectes de delicte Aquesta condició jurídica és justificada, algunes vegades com a símbol primitiu, i d’altres, com a expedient legal que permetia d’obtenir la reparació del dany, malgrat fos moral Avui dia és reconegut per totes les legislacions un principi de la…