Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
uricotèlic | uricotèlica
Biologia
Dit de l’animal que excreta àcid úric com a principal producte de la degradació dels aminoàcids.
Són uricotèlics els gastròpodes, els insectes, els rèptils llevat dels quelonis i els ocells
Tu Youyou

Tu Youyou
© The Lasker Foundation
Biologia
Farmacòloga xinesa.
Graduada per l'Escola de Medicina de la Universitat de Pequín 1955, posteriorment estudià durant dos anys medicina tradicional xinesa Treballà a l'Acadèmia Xinesa de Ciències Mèdiques, de la qual esdevingué cap científic La seva aportació principal és la identificació de l'artemisinina, principi actiu present en la planta Artemisia annua , i a partir del qual sintetitzà la dihidroartemisinina, substància que és el principal component dels medicaments contra la malària L'any 2011 rebé el premi Lasker, i el 2015, el premi Nobel de medicina, que compartí amb William C Campbell i…
micronucli
Biologia
Nucli petit separat del nucli principal i format en la telofase generalment per un cromosoma retardatari o uns quants.
regne

Els regnes biogeogràfics
Biologia
Divisió biogeogràfica principal, que correspon a una gran superfície terrestre, ben caracteritzada i diferenciada en la flora i en la fauna.
Els regnes florístics comunament admesos són els següents antàrtic, australopapú o australià, capenc, holàrtic, neotropical i paleotropical Sovint hom limita el concepte de regne a la flora, i aleshores cal parlar de regne florístic
centre diferenciador
Biologia
Regió diferenciada del blastoderma dels embrions dels insectes, situada a la part que més tard correspondrà a la regió toràcica anterior de l’embrió, formada per acció d’una substància difusible provinent del centre formador.
Un cop format, esdevé el principal centre director del desenvolupament i del creixement de l’embrió És equiparable al centre organitzador dels amfibis
Fritz Pregl
Biologia
Fisiòleg austríac.
Pels seus treballs sobre els àcids biliars i sobretot pels seus nous mètodes de microanàlisi orgànica rebé el premi Nobel de química l’any 1923 La seva obra principal és Die quantitative organische Mikroanalyse 1917
atiorodàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals integrada per petits cocs, bacils o espirils mòbils, amb flagels polars.
Posseeixen bacterioclorofilla i pigments vermells carotinoides, i generalment són autotròfics i anaeròbics, tot i que mancats de llum poden actuar com a éssers heterotròfics i aeròbics Utilitzen la matèria orgànica com a font principal de carboni Viuen a les aigües carregades de matèria orgànica
cal·licreïna
Biologia
Polipèptid format per l’acció d’enzims proteolítics sobre el cal·licreïnogen, el seu precursor plasmàtic.
Es troba en diverses estructures glandulars, com el pàncrees, i en el plasma Posseeix un efecte vasodilatador potent, i la seva funció principal és la regulació del fluix sanguini pancreàtic És també un component important de les reaccions inflamatòries, i l’enzim que pot convertir una fracció de globulina sanguínia en bradicinina o callidina per mitjà d’una proteòlisi
Louis Jean-Marie Daubenton

Louis Jean-Marie Daubenton
Biologia
Naturalista francès.
Collaborà amb el comte de Buffon en les descripcions anatòmiques de mamífers de la Histoire naturelle i intervingué en diferents intents d’aclimatació d’animals domèstics exòtics a França Als inicis de la Revolució Francesa fou el principal aglutinador dels professors del Jardin du Roi per a transformar aquesta institució en el Muséum National d’Histoire Naturelle, del qual fou el primer director i catedràtic de mineralogia
orina
Biologia
Líquid de color normalment ambarí, d’olor característica, de densitat compresa entre 1,003 i 1,030 i de reacció àcida (pH ~6), que els ronyons excreten en acompliment d’una triple funció: eliminació dels productes finals del metabolisme nitrogenat (urea, àcid úric), manteniment de l’equilibri àcido-base i regulació del metabolisme de l’aigua i les sals.
Els urèters la condueixen dels ronyons a la bufeta, d’on és expellida a l’exterior per la uretra L’adult normal n'excreta de 1 200 a 1 600 ml el dia, segons la quantitat de líquids ingerits i de líquids eliminats suor, respiració, etc A més de l’aigua —component principal— conté, entre altres substàncies, urea, àcid úric, fosfats, sodi, potassi, amoníac, clorurs i diversos pigments