Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
promotor
Biologia
Segment de l’ADN d’un operó situat entre el gen operador i el primer gen estructural, que constitueix el punt de reconeixement i de partença de l’ARN-polimerasa, a la qual indica sobre el cromosoma la situació de les seqüències a transcriure.
En els procariotes el promotor és adjacent al gen estructural, mentre que en els eucariotes, consta de dues parts —si més no— complementàries una, constituïda per set nucleòtids, fa pròpiament de senyal de reconeixement per a l’ARN-polimerasa, del punt per on ha de començar a copiar l’ARN missatger la segona es troba més separada del gen operador —possiblement entre els gens estructurals— i és constituïda per 72 nucleòtids i repetida dos cops El promotor és també el punt d’unió d’un tipus de proteïna receptora de l’AMP cíclic requerit per a la transcripció de certs…
activador
Biologia
Proteïna que actua de regulador positiu de la transcripció.
Promou la transcripció del gen que regula i ho fa unint-se de manera específica al promotor i a l’ARN-polimerasa Aquesta doble unió situa l’ARN-polimerasa al lloc d’inici de la transcripció, la qual cosa n'impulsa la iniciació En els organismes eucariotes, la seqüència d’ADN a la qual s’uneix l’activador és l’intensificador
Paul Ralph Ehrlich

Paul Ralph Ehrlich
© IISD
Biologia
Biòleg nord-americà.
Especialitzat en l’estudi de les poblacions, és professor a la Universitat de Stanford, Califòrnia Juntament amb la seva muller Anne, ha estat un promotor de la limitació dels naixements i de l’esterilització Ha publicat, entre d’altres, The Population Bomb 1968, How to be a Survivor 1971, Human Ecology 1973, The Process of Evolution 1974, Biology and Society 1976, The Race Bomb 1977, Introduction to Insect Biology Diversity 1978, The Golden Door International Migration, Mexico and US 1979, Extinction The Causes and Consequences of the Disappearance of Species 1981, The Science…
gen
Biologia
Cadascuna de les unitats hereditàries elementals de funció fisiològica.
En la genètica clàssica, el gen també era considerat com a unitat d’encreuament i de mutació, però el desenvolupament de la genètica de microorganismes i de la genètica molecular ha demostrat que la mínima part del material genètic que pot mutar i recombinar-se no és el gen, sinó un parell de nucleòtids de l’ADN Fins l’any 1977 hom suposà que el funcionament dels gens era universal, és a dir, que el que s’observava en bacteris podia ésser generalitzable a tots els eucariotes A partir del 1977, les tècniques de l’enginyeria genètica posaren de manifest que, en molts punts, els gens dels…
atenuador
Biologia
Seqüència nucleotídica d’ADN situada entre el promotor i el gen estructural d’alguns operons.
La funció de l’atenuador és regular la quantitat d’ARN produït i, per tant, la quantitat final de proteïna funcional, per tal d’ajustar-la a les necessitats de la cèllula
enginyeria genètica

Producció d’insulina per enginyeria genètica
© Fototeca.cat
Biologia
Conjunt de tècniques per mitjà de les quals hom modifica la dotació gènica d’un organisme, afegint-li un segment d’ADN (gens) d’un altre organisme.
Pel fet que l’ADN és l’estructura responsable de la producció de proteïnes transcripció, traducció i, en general, de tota la producció cellular, l’enginyeria genètica es fonamenta en la introducció de nous patrons d’ADN dins el sistema genètic d’un organisme per tal de fer-li sintetitzar proteïnes que altrament no sintetitzaria Per bé que a la pràctica de l’enginyeria genètica hom no ha exclòs els organismes superiors, és en els microorganismes unicellulars on més s’ha desenvolupat, i especialment en el bacteri Escherichia coli , pel fet d’ésser el més estudiat i conegut per la genètica…