Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
autoimmunitat
Biologia
Fenomen biològic pel qual el sistema immunològic d’un individu reacciona contra els propis antígens autoantigen
).
En estat normal, els teixits propis són tolerats pel fet de començar a formar-se en l’embrió abans de l’establiment del sistema immunològic Aquesta tolerància, però, no sempre és perfecta, i en certes circumstàncies es pot deteriorar Aleshores apareixen els fenòmens d’autoimmunitat, que si són prou intensos, produeixen malalties per autoagressió o malalties autoimmunes L’autoimmunitat pot ésser produïda per antígens semblants o idèntics als propis, presents en alguns agents infecciosos, per la modificació dels antígens propis en combinar-se amb altres…
quimera
Biologia
Individu que és portador de caràcters propis de dos genotips distints.
En els mamífers es pot produir una transferència embrionària de teixit hematopoètic entre dos bessons dizigòtics, i axiò fa que un individu pugui presentar més d’un tipus de teixit sanguini
cromosoma sintètic
Biologia
Vector transportador de fragments d’ADN forà que reprodueix l’estructura d’un cromosoma.
Els cromosomes sintètics són lineals, contenen telòmers als extrems i un centròmer al mig, cosa que els permet replicar-se com si fossin cromosomes propis de la cèllula eucariota Els cromosomes sintètics s’introdueixen en cèllules de llevat perquè aquestes els repliquin juntament amb els seus propis cromosomes, per la qual cosa també es coneixen com a cromosomes sintètics de llevat YAC, de l’anglès yeast artificial chromosome També contenen marcadors de selecció per a conèixer en quines cèllules de llevat són presents Permeten transportar més d’un milió de parells…
silenciador
Biologia
Seqüència d’ADN que contribueix a reduir o inhibir completament la transcripció de gens més o menys propers.
Són propis dels genomes d’organismes eucariotes i d’alguns virus
intensificador
Biologia
Seqüència d’ADN que modula la transcripció de gens més o menys propers, indicant on i quan s’han d’expressar.
Són propis dels genomes d’organismes eucariotes i d’alguns virus
clamidobacteriàcies
Biologia
Família de clamidobacterials
integrada per bacteris que es multipliquen per conidis amb un flagel polar, i que formen tricomes coberts per una beina, sovint amb falses ramificacions.
Són propis de les aigües dolces riques en matèria orgànica Els gèneres més importants són Sphaerotilus i Leptothrix
congelació
Biologia
Procés i tècniques de conservació de cèl·lules i de teixits orgànics, propis de la criobiologia
.
bioindústria
Biologia
Conjunt d’activitats industrials que basen el seu funcionament en els procediments propis de la biotecnologia
.
factor de determinació testicular
Biologia
Proteïna que determina la formació de gònades masculines durant l’embriogènesi i, per tant, la formació de mascles.
El gen que codifica el factor de determinació testicular tdf es troba en una regió del cromosoma Y denominada SRY regió del Y que determina el sexe Si el gen tdf presenta alguna mutació i no funciona correctament, es forma una femella Un cop es forma el teixit testicular, aquest comença a produir hormones masculines, com per exemple andrògens, que inhibeixen l’aparició d’òrgans sexuals femenins i dels caràcters sexuals secundaris propis d’aquest sexe, com les glàndules mamàries i el patró característic de pilositat pubiana
pseudoceloma
Biologia
Cavitat que deriva de l’embrió, compresa entre l’intestí i la paret del cos, sense revestiments mucoepitelials propis, present en determinats invertebrats.
És plena de cèllules de tipus mesenquimàtic parènquima en platihelmints, nemertins, etc, i no té cap mena de parènquima en nematodes i altres grups