Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
fascicle de Goll
Biologia
Porció interna del cordó posterior de la medul·la espinal.
És constituït per fibres ascendents llargues que provenen dels segments dorsals inferiors i sacrolumbars
monogenisme
Biologia
Teoria segons la qual tots els organismes vius provenen d’una única cèl·lula inicial.
ferment digestiu
Biologia
Cadascun dels enzims encarregats de transformar els aliments ingerits en molècules més senzilles, per tal que puguin ésser absorbits per l’intestí.
Els principals òrgans d’on provenen són el fetge bilis , el pàncrees tripsina, lipasa, amilasa , l’estómac pepsina i les glàndules salivals amilasa
exogàmia
Biologia
Heterogàmia en què els gàmetes no provenen d’un tronc comú ni d’individus emparentats.
endoderma
Biologia
Full embrionari intern format durant el procés de gastrulació per cèl·lules que provenen del blastoderma.
L’endoderma dóna lloc, en el curs de l’organogènesi, a la major part de l’aparell digestiu i glàndules annexes fetge, pàncrees, etc, els pulmons i les fenedures branquials
sistema Diego
Biologia
Sistema de classificació dels grups sanguinis basat en la presència o absència d’un antigen detectat en eritròcits humans, l’anticòs específic del qual es trobà per primer cop a Veneçuela, i hom el considerà causant de l’eritroblastosi fetal.
El sistema antigènic és controlat per dos allels Di a dominant i Di b recessiu L’antigen designat també Di a és comú en els indis americans i els asiàtics, i aparentment absent en els blancs, els esquimals i els negres Aquest fet reforça la tesi que els indis americans provenen d’avantpassats asiàtics
autozigot
Biologia
Homozigot en què els dos gens homòlegs o el seus al·lels provenen d’un ancessor comú.
meristema
Biologia
Botànica
Teixit vegetal de tipus embrionari, integrat per cèl·lules no diferenciades capaces de dividir-se.
Les cèllules meristemàtiques solen ésser petites, isodiamètriques, de paret fina, de nucli actiu i amb vacúols petits i escassos Els meristemes primaris provenen de les cèllules de l’embrió i són situats principalment a l’àpex de les tiges i de les arrels Els meristemes secundaris procedeixen de cèllules adultes que han recuperat la capacitat de divisió, com, per exemple, el càmbium interfascicular i el fellogen
efecte matern
Biologia
Efecte o manifestació fenotípica en el descendent degut únicament al genoma matern.
L’efecte matern, anomenat també influència materna , és degut a l’acumulació a l’òvul, abans de ser fecundat, de proteïnes necessàries per al desenvolupament embrionari inicial Aquestes proteïnes, per tant, provenen únicament del genoma matern Després de la fecundació, influeixen els patrons i caràcters fenotípics que s’estableixen durant el desenvolupament embrionari, com és el cas, per exemple, de l’enrotllament de la closca del cargol Limnaea peregra , cap a la dreta o cap a l’esquerra
quimera
Biologia
Botànica
Individu vegetal mixt format per via vegetativa.
Generalment les quimeres es formen a partir del callus d’un empelt N'hi ha dos tipus les quimeres sectorials , en les quals les dues meitats de cada fulla o branca són diferents i provenen l’una del patró i l’altra de l’empelt, i les quimeres periclinals , en què els teixits superficials deriven d’un dels genitors i els teixits interns de l’altre També poden ésser induïdes quimeres mitjançant l’aplicació de colquicina a una gemma, amb la qual cosa algunes de les cèllules meristemàtiques esdevenen poliploides i originen estirps de cèllules morfològicament diferents