Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
sexologia
Biologia
Psicologia
Ciència que tracta de la sexualitat, del comportament sexual i de les seves diferents manifestacions.
Formalment aplega els camps i mètodes de la biologia, la psicologia, la sociologia i l’antropologia Malgrat l’abundosa literatura antiga sobre el tema des de punts de vista eticoreligiosos, eròtics i medicofisiològics, els primers intents d’aproximació científica des de diferents camps no comencen fins al s XX
Wilhelm Johannsen
Biologia
Biòleg danès.
Els seus experiments sobre l’herència en “línies pures” de vegetals li permeteren de distingir entre particularitats genotípiques i fenotípiques Féu conèixer als països bàltics les teories de Mendel, millorades en alguns punts, i hom el considera un dels fundadors de la genètica Escriví Über Erblichkeit in Populationen und in reinen Linien ‘Sobre l’herència en poblacions i en línies pures’, 1903
glàndula suprarenal
Biologia
Zoologia
Cadascuna de les dues glàndules de secreció interna situades en posició retroperitoneal a la part superior de cada ronyó.
Cada glàndula es compon de dues parts distintes, des dels punts de vista embriològic i anatomofuncional la medulla i l’escorça La medulla és d’origen ectodèrmic i pertany al sistema nerviós simpàtic Secreta adrenalina i noradrenalina A l’escorça, d’origen mesodèrmic, hom distingeix tres capes la glomerular, la fascicular i la reticular, en les quals són sintetitzats els mineralocorticoides els glucocorticoides i els andrògens, respectivament
agudesa visual
Biologia
Poder de visió clara dels detalls.
En l’home depèn exclusivament de l’estat de la retina, però arriba a un límit de percepció que és donat per l’angle que formen els dos eixos visuals originats pels dos punts més pròxims que és possible de distingir La visió sota l’angle mínim fisiològic és presa com a unitat d’agudesa visual, i, per a determinar-la en casos de defectes de refracció ocular, hom empra les escales d’optòtipus optòtip
August Weismann
Biologia
Biòleg alemany.
Fou metge, investigador i professor a Friburg A les seves obres Über germinal Selektion 1896, Vorträge über Deszendenztheorie 1902, etc, exposà la teoria de la continuïtat del plasma germinatiu, substància característica de les cèllules reproductores, constituïda, segons ell, per “biòfors” i “determinants” continguts en els cromosomes Weismann no acceptava la transmissibilitat dels trets adquirits i ignorava el fenomen de les mutacions Malgrat això, la seva concepció sobre l’herència aclarí molts punts foscs en la genètica i en l’evolució del seu temps
Henri Laborit
Biologia
Medicina
Metge i fisiòleg francès.
Inicialment cirurgià, posteriorment se centrà en la neurologia i fou el primer a introduir els psicofàrmacs en terapèutica tot emprant 1952 la clorpromazina com a coadjuvant de l’anestèsia total El 1957 rebé el premi Albert Lasker de l’American Health Associations S'interessà també per la influència dels factors biològics en la conducta humana i social, que considerà determinants Aquests punts de vista tingueren una gran difusió amb la pellícula d’Alain Resnais Mon oncle d’Amérique 1980, en la qual participà
Alfred Russel Wallace

Alfred Russell Wallace
© Fototeca.cat
Biologia
Naturalista anglès.
Després d’haver-se dedicat uns quants anys a l’agrimensura, decidí d’explorar terres llunyanes, i des d’una illa de Malàisia, l’any 1858, envià a Londres una breu memòria en què casualment exposava les mateixes idees sobre l’evolució de les espècies per selecció natural que Charles Robert Darwin elaborava, ja iniciada la redacció de la seva obra mestra Aquesta memòria que no enfosquí pas la glòria de Darwin, malgrat el plantejament d’una qüestió de prioritat, resolta pels membres de la Linnean Society amb delicadesa i justícia donà lloc més endavant a una obra més extensa, Contributions to…
sistema limfàtic

El sistema limfàtic
© IDEM
Biologia
Conjunt de vasos, ganglis i òrgans limfàtics que, distribuïts per tot el cos, drenen el líquid extracel·lular (limfa).
Té una doble funció mantenir la proporció adequada de líquids i substàncies orgàniques en l’espai intercellular dels teixits i actuar com a sistema de defensa contra les infeccions La limfa circula pels vasos limfàtics, que en alguns punts formen unes dilatacions, els ganglis limfàtics, on es produeixen limfòcits, cèllules relacionades amb el sistema immunitari En els ganglis també es destrueixen substàncies de rebuig i bacteris A través dels conductes limfàtics, la limfa es recull en el conducte toràcic, des d’on és abocada al corrent sanguini a les venes subclàvies, a la base…
codi genètic
Biologia
Informació genètica continguda en la seqüència de bases de la cadena de l’àcid nucleic.
Cada tres bases consecutives codó o triplet codifica un aminoàcid i s’estableix una correspondència entre la seqüència de bases de l’ADN i la proteïna En general, la síntesi de les proteïnes no s’efectua en contacte directe amb l’ADN, sinó que hi ha un intermediari, que és l’ARN missatger Com que la molècula de l’àcid nucleic té 4 bases diferents, teòricament seria possible de codificar 4 3 = 64 aminoàcids però això no s’esdevé, puix que només hi ha 20 aminoàcids, alguns dels quals són determinats per més d’un codó codi degenerat, i també hi ha alguns codons que són els punts o…
Kurt Wüthrich
Biologia
Químic suís.
Es doctorà en química a la Universitat de Basilea l’any 1964 Des del 1969 és professor a l’Eidgenössische Technische Hochschule ETH de Zuric Actualment és catedràtic de biofísica a l’ETH i professor visitant de biologia estructural a l’Scripps Research Institute de La Jolla Califòrnia En els seus treballs del principi dels anys vuitanta, desenvolupà un mètode general per a la determinació sistemàtica d’uns punts de referència en les molècules de proteïna, mitjançant tècniques de ressonància magnètica nuclear RMN A més, també proposà un algorisme per a determinar l’estructura…