Resultats de la cerca
Es mostren 2301 resultats
La mida del plàncton sí que importa
Biologia
Aquestes diminutes formes de vida són clau per als ecosistemes marins i per al cicle del carboni, i la seva mida determina com interactuen amb la llum i els nutrients La classificació del plàncton segons la seva mida és Femtoplàncton menys de 0,2 μm Picoplàncton 0,2 – 2 μm Nanoplàncton 2 – 20 μm Microplàncton 20 – 200 μm Mesoplàncton 0,2 – 20 mm Macroplàncton 2 – 20 cm Megaplàncton més de 20 cm Descobreix com la mida del plàncton és essencial per estudiar la salut dels oceans, el canvi climàtic i la complexa xarxa de la vida dins dels nostres ecosistemes aquàtics llegint a Divulcat l’…
entrecreuament
Entrecreuament que té lloc durant la meiosi
© Fototeca.cat
Biologia
Intercanvi de seccions entre cromosomes homòlegs i recombinació de llurs gens.
Aquest fenomen té lloc durant la profase de la meiosi i és degut a una atracció mútua i a l’apariament subsegüent de les parts dels cromosomes que presenten gens allels
visió
Dibuix esquemàtic que representa el procés de la visió binocular
© Fototeca.cat
Biologia
Sensació produïda en les neurones sensitives d’uns receptors específics (els fotoreceptors), òrgans de la vista, l’estructura dels quals varia molt, pel que fa a la complexitat i perfecció i al funcionament, segons els diferents grups de l’escala animal.
Els fotoreceptors utilitzen l’energia de les ones electromagnètiques de la llum solar per a produir una reacció química en què es desprèn energia, que es transforma en un impuls elèctric de més o menys intensitat, segons la quantitat de llum percebuda i la longitud d’ona d’aquesta Aquest impuls elèctric és transmès a determinats centres nerviosos, on es produeix la percepció visual i, en alguns casos, l’aprehensió intellectual de l’estímul rebut La visió, com l’audició, és una sensació a distància, i els seus receptors són telereceptors, ja que percep la llum emesa o…
fotosíntesi
Mecanisme de fotosíntesi que es produeix en la fulla d’una planta
© Fototeca.cat
Biologia
Botànica
Conjunt de reaccions que realitzen diversos protocarionts (cianofícies i alguns bacteris) i totes les plantes verdes per tal de sintetitzar composts orgànics, mitjançant l’energia lumínica, a partir del diòxid de carboni i d’una substància (generalment l’aigua) capaç de cedir hidrogen.
La fotosíntesi té lloc gràcies a l’existència de pigments específics en els cloroplasts bacterioclorofilla i clorofilles a, b, c, d i e com a pigments principals, i carotens i ficobilines com a accessoris, capaços d’absorbir l’energia i de transmetrela a la clorofilla Les molècules de pigment amb capacitat de transformar l’energia lumínica en energia química constitueixen els centres de reacció Moltes molècules de pigment només transporten l’energia absorbida fins al centre de reacció i constitueixen una pantalla La fotosíntesi El conjunt centre de reacció-pantalla és anomenat unitat…
tim
Dibuix que mostra la situació d’un tim
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Glàndula de secreció interna dels vertebrats formada per acumulacions del teixit tou situat a la regió branquial en els peixos i a la de la gola en els altres vertebrats.
En els ocells i mamífers és generalment bilobulada, amb una massa a cada costat del coll Segons sembla, és un òrgan relacionat amb la producció de leucòcits En l’home té una posició retrosternal, en el mediastí anterior, que desapareix o esdevé rudimentària en l’adult La medulla conté unes estructures cellulars epitelials, anomenades corpuscles de Hassall , i nombrosos limfòcits, juntament amb cèllules del teixit connectiu, com macròfag, cèllules reticulars i fibroblasts El tim i la seva posició 1, lòbul dret del tim 2, pulmó dret 3, vena subclàvia dreta 4, artèria subclàvia dreta 5, tràquea…
genètica
Arbre genealògic d’un caràcter recessiu autosòmic. La malaltia hereditària considerada és una forma d’albinisme. Atès que només tenen la malaltia els homogizots, solament la presenten una quarta part dels infants que provenen de la unió de dos pares heterozigots
© fototeca.cat
Biologia
Branca de la biologia que estudia els fenòmens de l’herència i de la variació.
Aquest terme fou emprat per primera vegada per W Bateson l’any 1905, però les primeres experiències d’hibridació entre les plantes foren fetes per JG Koelreuter a Alemanya i PL de Maupertuis a França a la fi del segle XVIII CF Gaertner el 1837 i C Naudin el 1865 continuaren la investigació de la transmissió de caràcters hereditaris d’una generació a l’altra mitjançant l’encreuament de moltes espècies i varietats de plantes L’any 1866 Johann Gregor Mendel lleis de Mendel , mendelisme enuncià les lleis fonamentals de l’herència biològica, les quals no foren valorades pels seus contemporanis L…
placenta
Representació esquemàtica d’una secció de la placenta que en mostra l’estructura
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan matern dels mamífers teris, que consisteix en una zona de contacte entre l’úter i el cori i l’al·lantoide de l’embrió, a través del qual s’estableix, durant la gestació, el bescanvi d’oxigen i de substàncies nutritives de la mare a l’embrió i de diòxid de carboni i de productes del metabolisme de l’embrió a la mare.
La manera d’implantació de l’embrió en la placenta de la mare és anomenada placentació En altres animals vivípars no mamífers, com els taurons, alguns urodels i alguns saures, com Lacerta vivipara , la placenta s’estableix entre la paret de l’oviducte i el sac vitellí de l’embrió placenta coriovitellina En l’home, al terme de la gestació té forma de coca aplanada de consistència tova i esponjosa, pesa uns 500 o 600 g i mesura 20 cm de diàmetre per 2,5 de gruix A la cara fetal, entapissada per l’amni i en relació amb la cavitat àmnica fetal, s’hi insereix el cordó umbilical, portador de la…
reflex d’acomodació de l’ull
Acomodació de l’ull per contracció dels músculs ciliars que augmenten la convergència del cristal·lí. A dalt, visió d’un objecte allunyat, i a sota, visió d’un objecte proper
© Fototeca.cat
Biologia
Reflex que provoca el canvi de focus de l’ull perquè la visió sigui nítida a diferents distàncies.
L’home, que és un dels pocs mamífers que poden acomodar la seva visió, ho aconsegueix canviant la curvatura del cristallí i, consegüentment, modificant-ne l’índex de refracció En repòs, el cristallí humà es manté enfocat per la visió llunyana per a distàncies curtes es fa més convex mitjançant la contracció dels músculs ciliars Les aus i els rèptils acomoden també la seva visió ajustant la curvatura del cristallí En els peixos i els amfibis el cristallí es mou cap endavant i cap enrere en relació amb la retina
codó
El codó de l’ARNm i l’anticodó de l’ARNt són complementaris gràcies a l’aparellament específic dels nucleòtids, que depenen de les bases nitrogenades
© fototeca.cat
Biologia
Triplet de nucleòtids en l’ADN o l’ARN que codifica un aminoàcid particular o que assenyala el començament (anticodó) o la fi del missatge genètic.
conducció cardíaca
Estructures que componen un sistema de conducció cardíaca: 1, nòdul sinusal; 2, tractes internodals; 3, nòdul aurículo-ventricular; 4 feix de Hiss; 5, branca dreta; 6, branca esquerra; 7, xarxa de Purkinje
© Fototeca.cat
Biologia
Trasmissió dels canvis elèctrics que, originats en el nòdul del sinus auricular, donen lloc a les contraccions cardíaques.
Aquesta transmissió és feta a través d’un sistema específic de fibres musculars constituït pel nòdul auriculoventricular d’Aschoff-Tawara, el fascile auriculoventricular de Hiss amb les seves branques dreta i esquerra i les fibres de Purkyně