Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
cercle de races
Biologia
Conjunt de subespècies o de races que formen una espècie politípica.
El cercle de races correspon al concepte d’espècie gran, i dins aquest cercle es passa gradualment d’unes formes intraespecífiques a unes altres Una espècie ocupa una àrea mitjançant la formació d’un conjunt o cercle de races que s’adapten a les distintes condicions locals d’ambient
raça
Biologia
Antropologia física
Etnologia
Conjunt d’individus que tenen una ascendència comuna i es diferencien de la resta d’individus de llur espècie per la freqüència més gran de determinats grups de caràcters hereditaris (morfològics, anatòmics, serològics, hematològics o patològics, etc).
Les races s’originen a partir de les poblacions on predomina l’endogàmia sobre l’exogàmia a causa de qualsevol forma d’aïllament total o parcial que permet la conservació de determinats mutants Les races d’animals i vegetals domèstics races artificials s’obtenen per selecció i posterior encreuament de diversos mutants fins a fixar uns caràcters determinats
neolinneà | neolinneana
Biologia
Relatiu o pertanyent a l’escola de taxonomistes que propugna l’ús d’agrupacions molt amples d’individus (linnèon).
Sovint es corresponen a cercles de races, les quals poden ésser subdividides en unitats inferiors subespècies, varietats, etc N'han estat representants molts dels principals botànics mediterranis, com JBriquet, RMaire i PFont i Quer
mestissatge
Antropologia
Biologia
Encreuament de dues races o dues varietats distintes.
El concepte remet originàriament al mot castellà ‘mestizo’, és a dir, aquella persona amb una ascendència mixta -d’una banda, dels colonitzadors espanyols, i, de l’altra, indígena- Actualment remet al procés històric estructuralment generalitzat de barreja i hibridació intercultural en les societats contemporànies
híbrid
Biologia
Dit de l’ésser que prové de l’encreuament entre individus genèticament diferents.
L’encreuament entre espècies pròximes pot donar lloc a híbrids que generalment són estèrils, com és el cas dels muls, producte de l’encreuament de l’ase i l’egua En els vegetals l’encreuament interespecífic és més fàcil, pot ésser fèrtil i donar lloc, directament o indirectament, a la formació de noves espècies Els híbrids intraspecífics són molt corrents, com és el cas dels gossos, que han donat lloc a moltes races diferents L’home aprofita les tècniques d’hibridació per a millorar les característiques de les plantes i els animals
evolució

Evolució dels vertebrats i la seva diversificació al llarg dels temps geològics, mesurats en milions d’anys
© Fototeca.cat
Biologia
Procés segons el qual els éssers vius s’han originat els uns dels altres per descendència i canvis.
Conseqüència de l’evolució és la transformació de les espècies en el curs del temps Actualment gairebé tots els biòlegs no solament admeten l’evolució com un fet, sinó que accepten una evolució total La vida mateixa, d’acord amb la biologia moderna, s’ha originat per evolució Hom troba concepcions evolutives ja en alguns filòsofs grecs, entre els quals Anaximandre i Empèdocles Això no obstant, fins al segle XIX hom no arribà a una formulació científica del concepte d’evolució i a l’acceptació com una realitat pels biòlegs Per llurs idees en aquest sentit es destacaren el francès Jean-Baptiste…
raciació
Biologia
Conjunt de processos que menen a la diferenciació dels grups naturals d’individus en races.
monohibridisme
Biologia
Tipus d’unió entre dues races que es diferencien en un sol parell d’al·lels.
Carles Lalueza Fox
Biologia
Genetista i paleoantropòleg.
Doctorat per la Universitat de Barcelona el 1995, feu estudis postdoctorals en antropologia biològica a les universitats de Cambridge 1997 i Oxford 1998, i participà en treballs de la companyia privada CODE Genetics Islàndia Professor d’antropologia a la Universitat de Barcelona des del 1984, és també investigador a l’Institut de Biologia Evolutiva CSIC-UPF El seu camp de recerca és la recuperació de l’ADN i la reconstrucció filogenètica de poblacions d’homínids Entre d’altres, ha participat en el projecte Genoma Neandertal dirigit per Svante Pääbo i ha codirigit, amb David Reich, de la…
bessó | bessona

Esquema dels mecanismes de producció dels embarassos múltiples: l’embaràs bivitel·lí (a l'esquerra) i l’embaràs univitel·lí (a la dreta)
© Fototeca.cat
Biologia
Cadascun dels dos individus o més nascuts en un mateix part.
Els bessons poden ésser idèntics o univitellins, i fraterns o bivitellins plurivitellins en els casos en què els fraterns són més de dos Els bessons idèntics procedeixen d’un sol zigot format per la fecundació d’un sol òvul per un espermatozoide aquest zigot s’escindeix en algun moment de les primeres fases del desenvolupament i origina més d’un embrió, fenomen que generalment és accidental, però que en alguns animals, com els armadillos , representa la forma normal de desenvolupament embrionari poliembrionia tenen, en conseqüència, el mateix genotip Els bessons fraterns procedeixen de…