Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
maduració
Biologia
Procés consistent en un conjunt de modificacions que fan que les cèl·lules germinatives diploides passin a l’estat de gàmetes haploides després de les dues divisions de la miosi.
Aquestes divisions reben el nom de divisions de maduració espermatogènesi, ovogènesi
forma L
Biologia
Tipus de desenvolupament que presenten alguns bacteris caracteritzats per llur mida reduïda, la qual cosa fa que, en condicions de cultiu especials, puguin travessar els filtres de porcellana.
Reben aquest nom pel fet d’haver estat trobats i descrits per primera vegada als laboratoris Lister de Londres
espora
Biologia
Cèl·lula endògena que es forma en determinades condicions en certs bacteris, després de dues divisions successives del nucleoide, degeneració de tres dels quatre nucleoides formats, concentració i deshidratació del citoplasma entorn del quart d’aquests i formació d’una membrana resistent.
Són formes d’abiosi, molt més resistents a les temperatures elevades, a la dessecació, als desinfectants, etc, que les cèllules actives, per la qual cosa reben també el nom d' espores perdurants
deutoplasma
Biologia
Conjunt de substàncies de reserva, com ara els glúcids, les proteïnes, els greixos, etc, que hom troba disperses en forma de granulacions dins el citoplasma.
Reben també el nom de vitellus i, segons la quantitat que en posseix, un ou pot ésser alecític, centrolecític, heterolecític, oligolecític i telolecític De la classe d’ou depèn la forma de segmentació En els ous dels vertebrats l’excés de deutoplasma resta a la part ventral de l’embrió i dóna lloc al sac vitellí
gàmeta
Biologia
Cadascuna de les cèl·lules haploides que en la reproducció sexual es fusionen i donen lloc al zigot.
Els gàmetes poden ésser morfològicament iguals isogàmeta o molt diferents heterogàmeta Els gàmetes mòbils reben el nom de planogàmetes , i els immòbils aplanogàmetes Molts organismes, com és ara l’home, presenten una heterogàmia denominada oogàmia , que es caracteritza pel fet de presentar un gàmeta immòbil gros i ric en substàncies òvul i un altre de petit, flagellat i mòbil espermatozoide
deuteroencèfal
Biologia
Nom que reben en conjunt el prosencèfal el mesencèfal i el romboencèfal de l’esbós encefàlic.
tropisme
Biologia
Moviment d’orientació d’un animal o planta sota la influència unilateral d’un factor estimulant.
La resposta a l’estímul depèn exclusivament de la direcció Un tropisme és positiu si l’organisme o l’òrgan es dirigeix vers el focus de l’estímul, i negatiu si se n'allunyen Si l’orientació és segons la direcció de l’estímul es tracta d’un ortotropisme , i si és perpendicular o obliqua es tracta d’un plagiotropisme Segons el tipus d’estímul els tropismes reben noms particulars actinotropisme, fototropisme, geotropisme, haptotropisme, higrotropisme, quimiotropisme, termotropisme i traumatropisme
ecolocalització
Biologia
Sistema d’orientació de certs animals, consistent en l’emissió d’ones ultrasonores que en ésser reflectides per la superfície d’objectes presents en el medi, són copsades pel mateix animal emissor, que és capaç d’interpretar-les i d’orientar-se, evitar obstacles, capturar preses, etc, en l’obscuritat.
Aquest sistema és emprat per les ratapinyades de l’ordre dels quiròpters, pels dofins cetacis odontocets, per una salangana asiàtica Collocalia inexpectata i un caprimulgiforme americà Steatormis caripensis Els sons, emesos discontínuament, presenten una cadència variable segons els individus i les situacions en què es troben Així, la ratapinyada comença per emetre un so per segon, i arriba a diversos centenars per segon quan és a prop de la presa La interpretació que fan del so reflectit que reben eco , inclou el temps transcorregut entre l’emissió i la recepció, i la direcció de la…
dominància
Relació de dominància completa en la transmissió genètica del color de la flor; l’agent V és dominant sobre l’al·lel v
© Fototeca.cat
Biologia
Relació existent entre dos al·lels d’un heterozigot que presenta el fenotip molt més semblant al d’un dels progenitors que al de l’altre.
La dominància és completa quan l’homozigot de l’allel dominant i l’heterozigot no es distingeixen fenotípicament, i rep també el nom de superdominància o heterodominància La dominància és intermèdia quan l’heterozigot presenta caràcters intermedis entre els dos homozigots Entre aquestes dues classes de dominàncies es poden donar tots els graus La dominància és alternativa quan canvia en el transcurs del desenvolupament, i és condicionada quan és afectada per la presència de certs gens, que reben el nom de modificadors , o per variacions d’edat, sexe o ambient Pot presentar-se també…
estafilococ
Biologia
Gènere de cocs grampositius i immòbils, de la família de les micrococcàcies.
De vegades poden tenir pigments, com l’espècie Saureus , que damunt un medi sòlid és de color groc El pigment que li dóna aquest color és propi de cultius vells Algunes soques poden generar una toxina molt activa Els estafilococs produeixen i digereixen la gelatina, són sapròfits i es troben damunt la pell i les mucoses, on poden causar infeccions furóncols, i des d’on poden passar a la sang i produir una septicèmia i afectar diversos òrgans Aquesta mena d'infeccions, si bé són molt poc freqüents, són fatals en una proporciómolt elevada entorn al 50% i reben el nom de síndrome de…