Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
receptor
Biologia
Grup químic de la membrana cel·lular, immunològicament compatible i, per tant, capaç de combinar-se amb l’antigen.
receptor
Biologia
Cadascuna de les formacions especialitzades repartides al si dels teguments, músculs, vasos sanguinis i vísceres, que transform en un estímul mecànic, tèrmic, químic o elèctric en un missatge nerviós aferent, sensitiu o sensorial.
receptor adrenèrgic
Biologia
Receptor del sistema adrenèrgic, sensible a l’adrenalina i a altres neurotransmissors, present en la majoria de les terminacions postganglionars simpàtiques i en algunes sinapsis del sistema nerviós central.
N'hi ha de dues menes els receptors α sensibles especialment a la noradrenalina i els receptors β sensibles especialment a l’isoprotenerol tots dos són similarment sensibles a l’adrenalina L’estimulació α-adrenèrgica provoca, en general, vasoconstricció i contracció muscular mentre que l’estimulació β-adrenèrgica tant pot provocar estimulació receptors β 1 com inhibició receptors β 2
receptor universal
Biologia
Individu que pertany al grup sanguini AB.
Aquesta denominació és poc precisa, puix que en certes condicions poden establir-se incompatibilitats degudes a altres grups d’altres sistemes
receptor sensitiu
Biologia
Cadascuna de les cèl·lules encarregades de detectar els diferents canvis que s’esdevenen en el medi intern o extern i que poden ésser valuosos per a la supervivència de l’animal o per una millor adequació al seu medi ambient.
Poden estar escampats o formar part dels òrgans més o menys complicats anomenats sentits
transducció
Biologia
Mecanisme de transferència de material genètic d’un bacteri donador a un de receptor en què l’agent intermediari és un paràsit víric.
Quan un bacteriòfag infecta un cultiu bacterià, la majoria dels bacteris degeneren i moren, mentre que altres, tot i la presència del paràsit a llur interior, es fan resistents i sobreviuen L’ADN víric s’ha integrat al genoma del bacteri, el qual allibera esporàdicament bacteriòfags que poden parasitar altres bacteris En aquest cas, hom ha observat que el bacteriòfag pot transportar, alhora, una part del genoma del bacteri donador al receptor En la transducció generalitzada pot ésser transportat qualsevol caràcter genètic dels bacteris donadors, puix que el segment és triat a l’…
reflex
Biologia
Psicologia
Activitat involuntària, automàtica i estereotipada del sistema nerviós que determina una resposta a través d’un òrgan (efector) a un impuls que té el seu origen en un receptor extern (exteroceptor) o intern, tant visceral com osteoarticular o muscular (propioceptor).
Els elements anatòmics que intervenen en el reflex constitueixen l’anomenat arc reflex , constituït esquemàticament pels següents elements un receptor perifèric una via centrípeta o aferent que condueix l’impuls nerviós cap als centres un centre nerviós constituït per una neurona reflex monosinàptic o més reflex polisinàptic una via eferent que condueix l’impuls cap a la perifèria, i una òrgan efector múscul, glàndula, etc Aquesta organització elemental es complica per les derivacions i influències en els centres nerviosos i pel control dels centres nerviosos de nivells…
AB0
Compatibilitat i incompatibilitat dels grups sanguinis
Biologia
Sistema de classificació dels grups sanguinis creat per Landsteiner el 1901, i després recomanat d’ús internacional per la secció d’Higiene de la Societat de Nacions.
És basat en la presència o l’absència dels anomenats aglutinògens A i B en els eritròcits, i de les anomenades aglutinines α, o anti-A, i β, o anti-B, al plasma sanguini Per tal com un individu no pot tenir aglutinògens i aglutinines homòlegs Aα o Bβ, les quatre combinacions possibles són Aβ, Bα, AB 0 i 0αβ, més senzillament expressades pels símbols A, B, AB i 0 D’acord amb això, el sistema AB0 destria els individus en quatre grups A , B , AB i zero , bé que descobertes ulteriors permeten de distingir-ne, si més no, sis A 1 , A 2 , B, A 1 B, A 2 B, i zero Landsteiner, a més de descobrir…
compatibilitat sanguínia
Biologia
Possibilitat de mescla de dues sangs sense que es produeixin trastorns, com ara els fenòmens de la lisi o de l’aglutinació.
En una transfusió de sang no n'hi ha prou amb saber que la sang del donador i la del receptor són del mateix grup, o bé que la del donador pertany al grup 0 zero, sinó que cal saber si la compatibilitat és perfecta, perquè cap altre fenomen d’immunització no hi interfereixi És en aquest sentit que són emprades les proves encreuades