Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
visió

Dibuix esquemàtic que representa el procés de la visió binocular
© Fototeca.cat
Biologia
Sensació produïda en les neurones sensitives d’uns receptors específics (els fotoreceptors), òrgans de la vista, l’estructura dels quals varia molt, pel que fa a la complexitat i perfecció i al funcionament, segons els diferents grups de l’escala animal.
Els fotoreceptors utilitzen l’energia de les ones electromagnètiques de la llum solar per a produir una reacció química en què es desprèn energia, que es transforma en un impuls elèctric de més o menys intensitat, segons la quantitat de llum percebuda i la longitud d’ona d’aquesta Aquest impuls elèctric és transmès a determinats centres nerviosos, on es produeix la percepció visual i, en alguns casos, l’aprehensió intellectual de l’estímul rebut La visió, com l’audició, és una sensació a distància, i els seus receptors són telereceptors, ja que percep la llum emesa o reflectida en un objecte…
receptor adrenèrgic
Biologia
Receptor del sistema adrenèrgic, sensible a l’adrenalina i a altres neurotransmissors, present en la majoria de les terminacions postganglionars simpàtiques i en algunes sinapsis del sistema nerviós central.
N'hi ha de dues menes els receptors α sensibles especialment a la noradrenalina i els receptors β sensibles especialment a l’isoprotenerol tots dos són similarment sensibles a l’adrenalina L’estimulació α-adrenèrgica provoca, en general, vasoconstricció i contracció muscular mentre que l’estimulació β-adrenèrgica tant pot provocar estimulació receptors β 1 com inhibició receptors β 2
calor
Biologia
Sensació (oposada a fred
) experimentada per l’organisme quan la temperatura ambiental és elevada o amb motiu d’un estat febril.
Hi ha receptors cutanis i mucosos tèrmics que efectuen descàrregues d’impulsos quan hi ha un canvi de temperatura la sensibilitat dels receptors tèrmics és modificada per diversos factors, entre els quals destaca la circulació sanguínia cutània Els receptors tèrmics s’adapten ràpidament, entre uns certs límits, i si les temperatures no són extremes, el cos aviat deixa de sentir calor
Richard Axel
Biologia
Científic nord-americà.
Estudià a la Universitat de Columbia Nova York i a la Johns Hopkins School of Medicine Baltimore, on es llicencià l’any 1970 Actualment és professor de patologia i bioquímica a la Universitat de Columbia i investigador del Howard Hughes Medical Institute Ha obtingut, entre altres guardons, el premi de la New York Academy of Sciences 1984, el premi Lounsbery de la National Academy of Sciences 1989 i el premi Bristol-Mayers Squibb, pels seus treballs en el camp de les neurociències 1998 La seva activitat de recerca està orientada a conèixer la manera com la informació sensorial es representa en…
aparell sensorial
Biologia
Conjunt d’estructures encarregades de la recepció, la transmissió i la integració de les sensacions (tàctils, visuals, auditives, etc).
Comprèn els receptors nerviosos, els nervis sensitius aferents i l’escorça cerebral, on l’estímul percebut és convertit en sensació
neurolèptic
Biologia
Farmàcia
Medicament psicodepressor, el qual té efectes farmacològics en el sistema nerviós central i perifèric i és utilitzat clínicament en el tractament de les psicosis greus.
Els neurolèptics no són medicaments hipnòtics ni anestèsics, però potencien l’efecte d’aquests Actuen blocant la mediació química de l’influx nerviós al nivell dels receptors de la dopamina Com a conseqüència, augmenta la síntesi i la degradació de la dopamina a les terminacions nervioses que l’alliberen El neurolèptic més conegut és la clorpromazina
interleucina
Biologia
Medicina
Nom donat a diverses substàncies elaborades per les cèl·lules que intervenen en la resposta immunitària després del contacte amb l’antigen.
La interleucina-1 , també anomenada factor alliberador dels limfòcits, és secretada per la cèllula presentadora de l’antigen i estimula l’activitat dels limfòcits específics contra l’antigen a què són propers La interleucina-2 , també anomenada factor de creixement dels limfòcits, secretada pels limfòcits T4 activats, és capaç d’estimular el desenvolupament dels limfòcits que disposin en la seva superfície de receptors capaços de combinar-se amb l’antigen responsable i que prèviament hagin contactat amb ell
Linda B. Buck
Biologia
Científica nord-americana.
Cursà els estudis de llicenciatura a la Universitat de Washington i es doctorà en immunologia 1980 a la Universitat de Texas Ha treballat com a investigadora al Howard Hughes Medical Institute Universitat de Columbia i com a professora assistent al departament de neurobiologia de la Harvard Medical School Actualment és membre de la divisió de ciències bàsiques al Fred Hutchinson Cancer Research Center i professora de fisiologia i biofísica a la Universitat de Washington Seattle La seva recerca està orientada als mecanismes que permeten la detecció de les olors i de les feromones, i a la…
audició

Representació esquemàtica de les característiques d’intensitat i de freqüència de l’oïda humana (nivell de referència: -73,8 dB rerefit a 1 din/cm2)
© Fototeca.cat
Biologia
Percepció d’ones sonores per un animal.
Implica sempre l’existència d’uns òrgans receptors, d’uns nervis auditius i d’uns ganglis o centres nerviosos que transformen l’estímul mecànic de les ones en sons acústica Només els animals més evolucionats insectes i vertebrats posseeixen òrgans diferenciats capaços de percebre ones sonores i transmetre'n l’excitació als centres nerviosos superiors els òrgans receptors del so van sempre associats als òrgans de l’equilibri En els insectes hom troba òrgans timpànics situats a diferents parts del cos, especialment a les tíbies i a les bases de les antenes la percepció…