Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
regions tropicals
La selva tropical del Congo
© Corel Professional Photos
Biologia
Geografia
Regions que formen part de la zona càlida de la Terra.
Els raigs solars hi cauen verticalment o gairebé verticalment, i la temperatura mitjana del mes fred oscilla entorn dels 18°C S'estenen aproximadament d’un tròpic a l’altre —un xic més al N del tròpic de Càncer i un xic més al S del tròpic de Capricorn— En certa manera, comprenen una gran part de les zones intertropicals El clima tropical es diferencia del desèrtic i de l’equatorial perquè té una manifesta alternança de pluja i sequedat, és a dir, no és ni sempre plujós, ni sempre sec Per tant, segons aquest punt de vista, les regions de clima tropical són limitades, d’una banda…
regne neotropical
Biologia
Regne biogeogràfic que inclou les regions tropicals i subtropicals d’Amèrica.
La vegetació és constituïda bàsicament per pluviïsilves equatorials i per formacions xeròfiles tropicals La selva equatorial, d’una gran riquesa florística i estructural, ocupa grans extensions, sobretot a l’Amazònia Les formacions xeròfiles, que reben noms peculiars a cada país campo, caatinga, monte, espinal, pampa , etc, són molt variades i comprenen boscs clars, sabanes, matolls i formacions estepàries També hi ha zones de desert, amb una vegetació pobra i especialment adaptada A les contrades andines hi ha comunitats arbustives i herbàcies de caràcter xeròfil fred páramo i puna…
regne paleotropical
Biologia
Regne biogeogràfic que comprèn les regions càlides del Vell Món.
És separat del regne holàrtic pels deserts del Sàhara i d’Aràbia i per l’Himàlaia del regne capenc, pel desert de l’Àfrica Austral, i del regne australopapú, per la mar de les Cèlebes i per l’estret de Makasar La flora és molt rica, amb algunes famílies endèmiques, com la de les pandanàcies o la de les dipterocarpàcies, i moltes altres de comunes amb el regne neotropical, com la de les palmes o la de les piperàcies A les zones equatorials, amb pluges abundants durant tot l’any, hi prospera la pluviïsilva, de gran riquesa florística i estructural A les zones tropicals, amb una estació seca, s’…
al·locíclia
Biologia
Diferències en l’enrotllament cromosòmic mostrades per cromosomes complets o segments cromosòmics, l’origen de les quals pot ésser genotípic, cel·lular o ambiental.
Les regions que sofreixen més sovint d’allocíclia són els centròmers, els telòmers i les regions organitzadores del nuclèol organitzador nucleolar Els cromosomes més freqüentment allocíclics són els cromosomes sexuals, els cromosomes B i els cromosomes limitats del sexe
seu
Biologia
Secreció lipídica de caràcter excretor, però que alhora lubrifica els pèls i els confereix impermeabilitat.
És secretada per les glàndules sebàcies dels mamífers, situades a les regions piloses, arran de les arrels dels pèls
centre formador
Biologia
Regió citoplasmàtica de l’ou dels insectes que en les etapes ulteriors de segmentació d’aquest esdevé el centre funcional que controla els inicis del desenvolupament de l’embrió.
Actua sobre les altres regions de l’embrió per mitjà d’una substància química difusible que provoca la formació del centre diferenciador al blastoderma de l’embrió dels insectes
efecte de posició
Biologia
Diferència d’efecte del conjunt de dos o més gens segons llurs posicions relatives en els cromosomes.
Un dels motius pels quals es dóna aquest efecte de posició és la presència de modificacions epigenètiques en regions properes a la seva localització genòmica, que n’alteren l’expressió
glioxisoma
Biologia
Peroxisoma que inclou els enzims del cicle del glioxilat (cicle de Krebs modificat).
S'esdevé només en alguns microorganismes, algues i plantes superiors, en regions de ràpid consum de lípids, com són ara les llavors que emmagatzemen lípids, i que durant la germinació i mitjançant aquest cicle, es transformen en glúcids
innervació
Biologia
Conjunt d’accions que exerceixen els nervis sobre els diferents òrgans o les diferents regions.
activitat beta
Biologia
Activitat rítmica cerebral registrada en l’electroencefalograma normal.
És constituïda per ones de 15-18 cicles per segon que se solen recollir a les regions frontocentrals del crani Aquestes ones, per la seva escassa amplitud, són molt sensibles a les variacions tonicomotrius esforça muscular, moviments dels memebres, etc que les fan variar notablement