Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
pneumococ
Biologia
Bacteri de l’ordre dels eubacterials, de la família de les lactobacil·làcies, grampositiu i patogen, que es presenta en forma de diplococ, és immòbil i no forma espores.
És aeròbic quasi sempre fermenta sucres i dóna àcid làctic com a producte final És el més important dels agents causants de les pneumònies
arquènteron
Biologia
Cavitat interna de l’embrió en estat de gàstrula; comunica amb l’exterior a través del blastòpor.
L’origen i el desenvolupament ulterior de l’arquènteron, sempre relacionat amb l’aparell digestiu, és diferent segons que hom consideri animals protostomats protostomat o deuterostomats deuterostomat
estímul
Biologia
Cadascun dels agents o les condicions que poden provocar modificacions en l’activitat d’un organisme.
La intensitat de la resposta depèn de la intensitat de l’estímul, sempre que aquesta última assoleixi un cert valor, anomenat llindar Els factors estimulants poden ésser físics, químics o biològics
regió eurosiberiana
Biologia
Regió biogeogràfica del regne holàrtic que abasta una gran part d’Euràsia i que limita al nord amb la regió àrtica i al sud amb les regions mediterrània, iranoturaniana i xinesa.
El clima és humit i d’hiverns freds La vegetació és de tendència forestal a la part septentrional la clímax és un bosc aciculifoli de coníferes de fulla sempre verda, i a la part meridional hi ha un bosc climàtic d’arbres de fulla caduca
mapa de cromosomes
Biologia
Diagrama que representa l’ordre lineal dels gens dins el cromosoma.
El mapa de cromosomes és construït a partir de les freqüències d’entrecreuament i de l’observació de les aberracions cromosòmiques Els mapes poden ésser de diferents tipus, però l’ordenació dels gens és sempre la mateixa en tots els mapes d’una determinada espècie
penetració
Biologia
Percentatge d’idividus en els quals un gen, existent en tots ells, es manifesta fenotípicament.
Hom diu que la penetració és completa, o del 100%, quan el caràcter que correspon al gen es manifesta sempre en els altres casos la penetració és incompleta La penetració depèn de les condicions ambientals en què es desenvolupa l’individu i dels seus antecedents genètics
niu

Niu de griva cerdana
© Fototeca.cat
Biologia
Ornitologia
Construcció que fan la majoria dels ocells per pondre-hi els ous, covar-los i criar-hi els pollets.
Bàsicament serveix per a mantenir la posta junta i que els ous no s’escampin, redueix les pèrdues calorífiques dels ous durant la incubació i dels polls nidícoles, i els ofereix un refugi relativament segur, fins que són capaços de volar El niu pot ésser construït directament a terra, entre la vegetació, flotant sobre l’aigua i excavat en el sòl o en la fusta També hi ha espècies que aprofiten accidents del terreny escletxes de les roques, esquerdes a les parets, buits en soques d’arbres, etc Gairebé tots els ocells que fan la posta en un niu el construeixen ells mateixos, però —ultra els…
deriva genètica
Biologia
Alteració no direccional, en les poblacions petites, originada pels gens que rep cada generació i que són una mostra estadística dels gens continguts a la generació precedent.
És un fenomen no direccional, puix que el canvi és sempre degut a l’atzar Les conseqüències són una diferenciació entre les diverses subpoblacions, una tendència a la homogeneïtat dins cadascuna d’aquestes i un augment del homozigots En poblacions d’un nombre elevat d’individus hom pot prescindir de la deriva genètica
espiroquetals
Biologia
Ordre de bacteris unicel·lulars no fotosintètics amb cèl·lules extraordinàriament llargues, que s’enrotllen en espiral i atenyen de 30 a 500 μ.
Tenen axostil i es mouen descrivint corbes cap endavant i cap endarrera, però mantenint sempre llur estructura helicoide Habiten generalment a l’aigua bruta i corrompuda Hi ha bacteris sapròfits i paràsits patogènics responsables de malalties, com la sífilis, infeccions ictèriques, febres recurrents, etc L’ordre es divideix en la família de les espiroquetàcies i la de les treponematàcies
Antonio Vallisnieri
Biologia
Naturalista italià.
Deixeble de MMalpighi i continuador de l’obra de FRedi, negà la generació espontània dels insectes causants de cecidis i dels paràsits intestinals humans, defensà la independència dels fòssils del Diluvi Universal i en proclamà l’origen orgànic i, en totes les seves investigacions, utilitzà sempre el mètode científic i evità les interpretacions especulatives o miraculoses
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina