Resultats de la cerca

Les cèllules mesangials, la majoria de les quals es troben separades de la llum capillar per cèllules endotelials, presenten facultats fagocitàries

Cada nucli centra l’activitat d’una porció del citoplasma, o enèrgida Per tant, el conjunt correspon a un grup de cèllules no separades per membranes Es diferencia del síncit en el fet que aquest és originat per fusió de cèllules independents

La formació de bivalent és un requisit previ per a la reducció del nombre cromosòmic somàtic i per a ña distribució a l’atzar de les parelles aparellades Els bivalents poden ésser homomòrfics d’estructura afí, heteromòrfics d’estructura diferent o parcialment homòlegs, i precèntrics o precoços amb regions centromèriques ja separades a la primera metafase

Moltes espècies pròpies de les zones fredes s’estenen, per exemple, d’una banda, per les terres àrtiques i subàrtiques, i de l’altra, per les altes muntanyes alpines Alps, Pirineus, Carpats, etc, però manquen a totes les terres situades entremig disjunció articoalpina

Generalment, el gàmeta és el femení, però hi ha espècies sobretot a les algues i els fongs on el fenomen partenogenètic es dóna també en els gàmetes masculins Entre els animals hi ha tres modalitats de partenogènesi l’arrenotòcia, quan origina exclusivament mascles, la telitròcia, si només dóna femelles, i la deuterotòcia, si es produeixen individus de qualsevol sexe Les dues últimes modalitats es distingeixen pel fet de presentar una partenogènesi cíclica , és a dir, una alternança més o menys regular de generacions produïdes per reproducció sexual normal i de generacions partenogenètiques…

És format per cèllules de diferents formes geomètriques, separades per poca substància fonamental No té vasos, i la seva nutrició és a través de la membrana que el separa dels teixits més profunds, anomenats basals La seva funció varia, segons el tipus d’epiteli i el lloc on és situat absorbeix vellositats intestinals, protegeix epidermis, fabrica les secrecions glàndules, transmet els impulsos nerviosos, etc Hom el pot classificar en epiteli simple , quan té només una capa de cèllules, i pot ésser pla, si les cèllules són més llargues que amples i són als alvèols pulmonars,…

Hom els troba abundosament en totes les cèllules vives —de l’ordre de 10 000 en Escherichia coli — i en els eucariotes, adherits a la superfície externa del reticle endoplasmàtic o ergastoplasma, però també lliures en el hialoplasma, aïllats o disposats en cadenetes de 5 a 40 ribosomes, formant els polisomes Cada ribosoma és constituït per dues subunitats corpusculars diferents, fermament unides, cadascuna de les quals és formada per un compost proteic i per una cadena d’ARN ribosomal Per la superfície de la subunitat més petita s’adhereix a l’ARN missatger, mentre que per la més gran pot…

El nucli fou el primer orgànul conegut i el primer amb un nom, gràcies a les investigacions de Brown 1833 en cèllules d’orquídia i a les de Schleiden 1839 en cèllules animals Generalment és una esfera de 5 a 25 μ que pot tenir una gran varietat de formes i en la qual hom pot distingir diverses parts la membrana nuclear, el nuclèol, el reticle nuclear i el suc nuclear La membrana nuclear té uns 200 Å de gruix i és formada per dues capes foradades per porus de 500 Å i separades per un espai perinuclear que comunica amb el protoplasma mitjançant el reticle endoplasmàtic el nuclèol pot ésser únic…