Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
teleonomia
Biologia
Terme proposat per J.Monod (1910-76) per a designar el finalisme en la presència d’estructures, funcions i comportaments dels organismes vius.
Aquest finalisme seria degut no pas a una predisposició dels objectius finals, sinó a la selecció natural que afavoreix les estructures adaptades enfront a les inadaptades
competència
Biologia
Estat transitori dels bacteris durant el qual la cèl·lula pot unir i introduir en el seu interior molècules foranes d’ADN, fent possible la transformació.
L’estat de competència no és natural, sinó que ha de ser induït experimentalment, tractant els bacteris amb determinades concentracions d’ions, com per exemple clorur de rubidi, i congelant-los a baixes temperatures -80ºC
nàstia
Biologia
Botànica
Moviment d’una planta o d’un òrgan vegetal causat per un estímul extern de caràcter difús, com és ara una variació en la temperatura o en la intensitat de la llum.
A diferència del tropisme, la direcció del moviment no depèn de la de l’estímul, sinó que és determinada per la constitució mateixa de la part estimulada, i és deguda a fenòmens de creixement i a canvis de turgència
aglutinogen
Biologia
Cada un dels antígens particulars existents en els eritròcits (a cadascun dels quals correspon una aglutinina
), que participen en els fenòmens d’aglutinació sanguínia.
Els aglutinògens són mucopoliòsids que contenen, segons els casos, N-acetilglucosamina, N-acetilgalactosamina, D-galactosa, D-mannosa i L-fucosa associats a polipèptids L’especificitat antigènica depèn solament dels poliòsids Els aglutinògens no es troben únicament en els eritròcits sinó també en altres líquids i teixits orgànics
acrocèntric | acrocèntrica
Biologia
Dit del cromosoma el centròmer del qual no és situat en posició central sinó més a prop d’un extrem i dóna dos braços de longitud diferents.
superfemella
Biologia
Individu portador d’una anomalia en els cromosomes sexuals.
El seu nombre cromosòmic és de 47, és a dir, 44 autosomes més XXX Posseeixen caràcters femenins normals o encara més marcats que no pas les femelles normals En estudis fets en Drosophila melanogaster hom ha demostrat que les superfemelles no apareixen com a intersexuals, sinó com a supersexuals estèrils
exó
Biologia
Cadascuna de les porcions dels gens dels organismes eucariotes que és transcrita i traduïda.
Els exons no són continus en el gen sinó que són alternats amb els introns en relació amb aquests, els exons són segments curts Així, en el gen de la immunoglobulina els introns són intercalats regularment per quatre exons que corresponen als quatre àmbits funcionals de la proteïna en el seu paper d’anticòs
compatibilitat sanguínia
Biologia
Possibilitat de mescla de dues sangs sense que es produeixin trastorns, com ara els fenòmens de la lisi o de l’aglutinació.
En una transfusió de sang no n'hi ha prou amb saber que la sang del donador i la del receptor són del mateix grup, o bé que la del donador pertany al grup 0 zero, sinó que cal saber si la compatibilitat és perfecta, perquè cap altre fenomen d’immunització no hi interfereixi És en aquest sentit que són emprades les proves encreuades
Claude Bernard

Claude Bernard
© Fototeca.cat
Biologia
Metge i fisiòleg francès.
Fou ajudant, al Collège de France, de François Magendie, el lloc del qual ocupà més tard 1855, i professor de fisiologia experimental a la Sorbona 1854 Hom el pot considerar el pare de la fisiologia moderna, no solament per les seves importants descobertes, sinó per la metodologia de l’experimentació que creà, desenvolupà i llegà a tots els qui després d’ell s’han esmerçat en tasques de recerca en el camp de la fisiologia i, en general, en qualsevol dels camps de les ciències biològiques Els seus estudis cabdals versaren sobre les funcions digestives dels animals superiors i de l…
efecte de Bohr
Biologia
Fenomen pel qual l’equilibri de dissociació de l’oxihemoglobina en hemoglobina i oxigen es desplaça cap a la formació d’hemoglobina quan augmenta la pressió parcial de diòxid de carboni.
Així, en els teixits anòxics amb un contingut baix d’oxigen i alt de diòxid de carboni es produeix una ràpida conversió de l’oxihemoglobina en hemoglobina a causa no solament de la baixa pressió d’oxigen, sinó també de l’efecte de Bohr Anàlogament, la disminució del pH sanguini produeix el mateix efecte gràcies a l’estreta correlació entre la concentració de diòxid de carboni i el pH
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina