Resultats de la cerca

Quantitativament solen tenir molta importància les reserves lipídiques en el teixit adipós dels animals i en les llavors de les plantes El glicogen i el midó són dos polisacàrids insolubles que són emmagatzemats respectivament per animals i fongs i plantes en cas de fretura s’hidrolitzen i produeixen molècules de glucosa Atès que els animals degraden els aminoàcids, malgrat que en rebin un aportament per damunt de les necessitats de l’individu, no acumulen reserves proteiques Les reserves són proporcionalment més abundants en llavors i ous que no pas en les formes adultes

Fou descrita per Franz Nissl a les neurones

Segons la fórmula que en el ronyó hom pot expressar per en què DP u és el volum de plasma depurat per unitat de temps ml/min P x , la concentració plasmàtica d’una substància determinada g/l O x , la concentració en orina de la substància estudiada g/l i VO u , el volum d’orina per unitat de temps ml/min Com que l’acció més important del ronyó és la de depurar el plasma de les substàncies innecessàries, la mesura de la depuració d’aquestes substàncies és un bon mètode per a valorar la funció renal Hom empra especialment la depuració plasmàtica de la creatinina, que normalment…

Estimula la medulla òssia en el sentit d’afavorir l’eritropoesi És de natura glicoproteica el seu pes molecular va de 24 000 a 46 000 daltons Conté àcid siàlic Coneguda popularment com a EPO i considerada substància de dopatge en ciclisme, és consumida per esportistes d’elit per tractar de millorar el rendiment esportiu

És dut a terme sota condicions controlades i per comparació amb els efectes de la mateixa o d’una altra substància similar estudiada prèviament en un sistema biològic estàndard a una concentració determinada Els microorganismes són sovint emprats en l’assaig d’antibiòtics antibiograma i en el de vitamines i aminoàcids, avaluats per l’increment de pes sec de biomassa En estudis farmacològics, hom sol emprar vertebrats de laboratori conills, conills porquins, ratolins, etc

Hi ha dos tipus d’astròcits els astròcits de radiacions curtes , especialment abundants a la substància grisa, amb prolongacions de longitud aproximadament igual, i els astròcits de radiacions llargues , abundants a la substància blanca dels òrgans nerviosos, amb prolongacions de longitud variable

El sucre es combina amb una substància portadora, específica —que hom pot dir que actua semblantment a un enzim—, i donen un compost soluble que es difon cap a l’altre extrem de la membrana, on es desintegra separant-se'n tots dos components El sucre passa a l’interior de la cèllula, i la substància portadora pot recomençar el procés

És d’origen mesodèrmic i es caracteritza pel fet d’ésser resistent, elàstic i deformable És constituït per condròcits cèllules cartilaginoses i per una substància intercellular, a través de la qual s’efectua el transport de substàncies És desproveït de vasos sanguinis, la qual cosa implica una escassa activitat metabòlica Hi ha tres varietats de teixit cartilaginós el cartílag hialí, el fibrocartílag i el cartílag elàstic La varietat anomenada cartílag hialí , en l’home, forma una gran part de l’esquelet embrionari, el revestiment de les superfícies articulars de l’adult, els…

Constitueix l’estructura fonamental de què es componen els òrgans dels animals i les plantes A mesura que s’avança en l’escala evolutiva, hom observa la presència creixent de grups de cèllules que coordinen llur activitat i s’especialitzen per dur a terme funcions molt particulars Això els comporta una diferenciació morfològica i unes característiques citològiques peculiars Els principals teixits dels metazous són el teixit glandular, el nerviós, el muscular, el conjuntiu, l’ossi, el reticular i el fibrós El teixit glandular és format d’agrupacions de cèllules epitelials amb funció secretora…