Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Erasmus Darwin

Erasmus Darwin
Biologia
Biòleg anglès.
En el llibre Zoonomia 1794-96 s’anticipà, en les teories sobre l’origen dels éssers vius, a Lamarck i Charles Darwin, i a Pavlov en les relatives a la intelligència i a l’emoció Era avi de Charles Darwin i de Francis Galton
Edward Osborne Wilson

Edward O. Wilson
© University of North Carolina Wilmington
Biologia
Biòleg nord-americà.
Graduat a la Universitat d’Alabama 1950, el 1955 es doctorà a la Harvard University, on des del 1956 exercí la docència i fou catedràtic de zoologia del 1964 al 1976 Autoritat mundial en formigues, descobrí el sistema de comunicació d’aquests insectes, basat en la transmissió de feromones A partir de l’estudi de les formigues i altres insectes deduí diverses teories sobre especiació, equilibri i evolució de poblacions, i explicà molts tipus de comportament social mitjançant mecanismes de transmissió genètica, que exposà el 1971 en The Insect Societies A Sociobiology The New…
Wilhelm Johannsen
Biologia
Biòleg danès.
Els seus experiments sobre l’herència en “línies pures” de vegetals li permeteren de distingir entre particularitats genotípiques i fenotípiques Féu conèixer als països bàltics les teories de Mendel, millorades en alguns punts, i hom el considera un dels fundadors de la genètica Escriví Über Erblichkeit in Populationen und in reinen Linien ‘Sobre l’herència en poblacions i en línies pures’, 1903
Abraham Trembley
Biologia
Naturalista suís.
Observà acuradament l’hidra d’aigua dolça, n'establí els caràcters tant animals com vegetals i n'experimentà els processos de regeneració 1740, els treballs sobre els quals iniciaren una línia de recerca que posà en qüestió les teories vigents sobre la reproducció animal Publicà Mémoires pour servir à l’histoire d’un genre de polypes d’eau douce 1744
Karl Vogt
Biologia
Naturalista alemany.
Deixeble de Liebig i professor a Giessen i a Ginebra, escriví un tractat de geologia i un altre sobre els peixos d’aigua dolça Defensà les teories de l’evolució de Darwin, i també s’ocupà de l’home, però la seva antropologia era radicalment materialista arribà a dir seriosament que el cervell secreta pensament com els ronyons orina el seu simplisme i la seva passió l’han desacreditat als ulls de la posteritat
Jan Evangelist Purkinje
Biologia
Fisiòleg txec.
Professor a Breslau i a Praga, on fundà sengles instituts d’investigació, destacà per les seves investigacions citològiques descobriment del nucli en l’ou dels ocells, aplicació del micròtom, invenció del terme protoplasma 1839, descripció de les cèllules de Purkinje de l’escorça del cerebel, de les fibres de Purkinje o fibres musculars modificades del cor, etc i pels seus treballs de fisiologia, com l’acció del pàncrees en la digestió de les proteïnes i sobretot els estudis sobre la visió partint de les teories de Goethe
hematopoesi
Biologia
Procés de formació, maduració i lliurament a la sang de cadascun dels corpuscles sanguinis.
De les diferents teories sobre l’hematopoesi, la més acceptada actualment és la que explica l’existència d’una cèllula mare hemocitoblast de la qual provenen les sèries blanca i vermella eritròcits, granulòcits, etc En el període embrionari, els eritròcits es formen primerament a partir del mesènquima i després al fetge, a la melsa i als ganglis limfàtics Acabada la gestació la medulla òssia comença a produir eritròcits i el fetge s’atura En la fase adulta, la medulla òssia és el centre més important de l’hematopoesi Aquí es formen els eritròcits, els granulòcits, les plaquetes i…
evolucionisme
Biologia
Filosofia
Doctrina que, en un sentit ampli, concep l’Univers com un sistema en evolució, i en un sentit més restringit, la vida com un procés evolutiu.
Actualment totes les teories científiques sobre la formació de l’Univers i dels éssers vius admeten, en un grau més gran o més petit, fenòmens evolutius Hom hi pot considerar tres nivells l' evolució fisicoquímica , que correspon, d’una banda, a l’evolució dels àtoms i molècules, i, de l’altra, a la de les nebuloses i els astres, l' evolució biològica , segons la qual l’origen de tots els éssers vivents s’hauria iniciat pel trànsit de sistemes moleculars complexos, encara al nivell fisicoquímic, a sistemes biològics simples, formats per la integració de diversos tipus de…
Konrad Lorenz
Biologia
Naturalista austríac.
Estudiós del comportament animal, fou un dels fundadors de l’etologia moderna, que divulgà amb obres, com ara Er redete mit dem Vieh, den Vögeln und den Fischen ‘Parlava amb les bèsties, els ocells i els peixos’, 1949, que obtingueren una gran popularitat Director del departament de fisiologia del comportament de l’Institut Max Planck en 1961-73, aquest any rebé, juntament amb NTinbergen i Kvon Frisch, el premi Nobel de medicina Aplicà les seves teories, que subratllen la importància de l’innatisme i l’ herència per damunt de la interacció amb el medi, al comportament humà Über…