Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
electrocardiògraf
Biologia
Electrònica i informàtica
Aparell emprat per a obtenir electrocardiogrames.
És constituït bàsicament per un galvanòmetre El primer electrocardiògraf que hom utilitzà fou el de corda , inventat el 1903 per Willem Einthoven i constituït per un fil finíssim corda de quars argentat o d’or o platí collocat entre els pols d’un electroimant potent quan el corrent d’acció del múscul cardíac travessa el fil, aquest experimenta desviacions dins el camp magnètic, les quals són registrades fotogràficament en un rotlle de pellícula en moviment Aquests aparells solen tenir un sistema d’inscripció directa amb tinta o agulla incandescent sobre paper termosensible, i en alguns casos…
Fridtjof Nansen

Fridtjof Nansen
© Fototeca.cat
Biologia
Geografia
Naturalista, explorador i científic noruec.
El 1888 travessà Grenlàndia d’est a oest posteriorment, i a bord del vaixell Fram , arribà a l’arxipèlag de Nova Sibèria i, després de deixar el vaixell, assolí, juntament amb Johansen, la latitud 86°14’ nord, la màxima aconseguida el 1895 Fou professor de zoologia 1897-1908 i d’oceanografia a la Universitat d’Oslo El 1905 fou designat primer ministre plenipotenciari de la Noruega independent 1906-08 A partir del 1920 fins a la mort serví com a delegat de la Societat de Nacions, que el nomenà alt comissari per a la repatriació de presoners de guerra per als refugiats russos 1921-…
neurotransmissor
Biologia
Nom genèric dels agents químics produïts per les cèl·lules presinàptiques, per efecte d’una excitació neuronal que travessa la sinapsi i estimula o inhibeix la cèl·lula postsinàptica.
Els neurotransmissors són produïts dins el cos cellular i emmagatzemats en vesícules en la regió sinàptica Entre els neurotransmissors més coneguts hi ha l’adrenalina, la noradrenalina, la dopamina i la serotonina La seva funció és la transmissió de l’impuls nerviós a través de les sinapsis
fascicle de Burdach
Biologia
Grup de fibres nervioses sensitives situades en el cordó posterior de la medul·la espinal; en el bulb, aquest fascicle travessa el nucli de Burdach i arriba al còrtex cerebral del costat oposat.
Fou descrit pel fisiòleg alemany Karl F Burdach
fetge

Esquema del fetge
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan glandular complex, annex a l’intestí, amb múltiples funcions indispensables per a la vida de l’organisme.
Els invertebrats no tenen pròpiament fetge, sinó que presenten alguns òrgans amb una funció hepàtica o hepaticopancreàtica Tots els vertebrats posseeixen fetge, la forma i el pes del qual varien segons les espècies En l’home, el fetge és d’un color vermell vinós, i el seu pes en la persona adulta va de 1 400 g a 1 800 g De consistència esponjosa i dura, la seva superfície és llisa i brillant, puix que és recoberta per una càpsula de teixit conjuntiu, anomenada càpsula de Glisson Hom hi pot diferenciar dues cares, la diafragmàtica i la visceral, unides per un bordó afilat La cara…
aparell digestiu

Esquema de l’aparell digestiu humà
© IDEM
Biologia
Zoologia
Conjunt d’òrgans que intervenen en la digestió i converteixen els aliments en molècules prou petites perquè puguin ésser absorbides i passar a l’interior del cos de l’ésser viu.
L’aparell digestiu és un tub que normalment té dues obertures, una per a l’entrada dels aliments i una altra per a la sortida dels residus no digerits Durant l’evolució, el tub digestiu ha sofert una diferenciació en regions anatòmiques i fisiològiques ben particularitzades En els espongiaris, els cnidaris i els ctenòfors hom no pot encara parlar d’un tub digestiu tenen solament una cavitat gastrular amb un forat únic, on té lloc una digestió extracellular En els cucs plans platihelmints el tub digestiu, poc o molt ramificat, té un sol forat i comunica amb una faringe que, sovint, es pot…