Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
tub nerviós
Biologia
Solc que apareix a la part dorsal de l’embrió en estat de nèurula, a partir de la placa neural, i que origina el sistema nerviós.
somita
Biologia
Cadascun dels segments metamèrics o blocs regulars en què es divideix el mesoderma quan el tub nerviós ja és pràcticament format, en finalitzar la neurulació en els vertebrats.
Aquests somites només es formen en la regió mesodèrmica dorsal, mentre que la part ventral, insegmentada, correspon a les làmines laterals, al voltant del tub digestiu La formació dels somites, o metamerització del mesoderma, s’inicia per darrere el cap, i avança després vers la regió caudal, encara indiferenciada La part superior d’un somita és el miòtom origen de la musculatura estriada la regió inferior, més estreta, és la peça intermediària origen de l’aparell urogenital L’envà entre cada somita s’anomena miosepte Una vegada formats els somites, de llur part inferointerna, veïna del…
Jean Léonard Poiseuille
Biologia
Fisiòleg francès.
Investigà els processos físics de la circulació sanguínia mitjançant aparells de la seva invenció, com l’hemodinamòmetre i el viscosímetre L’any 1840 formulà la llei que relaciona la velocitat mitjana d’un líquid a l’interior d’un tub capillar amb l’àrea de secció del tub, la pressió i la viscositat
aparell digestiu

Esquema de l’aparell digestiu humà
© IDEM
Biologia
Zoologia
Conjunt d’òrgans que intervenen en la digestió i converteixen els aliments en molècules prou petites perquè puguin ésser absorbides i passar a l’interior del cos de l’ésser viu.
L’aparell digestiu és un tub que normalment té dues obertures, una per a l’entrada dels aliments i una altra per a la sortida dels residus no digerits Durant l’evolució, el tub digestiu ha sofert una diferenciació en regions anatòmiques i fisiològiques ben particularitzades En els espongiaris, els cnidaris i els ctenòfors hom no pot encara parlar d’un tub digestiu tenen solament una cavitat gastrular amb un forat únic, on té lloc una digestió extracellular En els cucs plans platihelmints el tub digestiu, poc o molt ramificat, té un sol forat i comunica amb una faringe que, sovint, es pot…
ectoderma
Biologia
Capa blastodèrmica formada en el procés de gastrulació, a partir d’una part del blastoderma.
L’ectoderma dóna lloc al sistema nerviós, al revestiment cutani, als òrgans dels sentits i a una part del tub digestiu
principi de Baer
Biologia
Llei biogenètica formulada per Karl Ernst von Baer, segons la qual en el desenvolupament d’un organisme els caràcters generals i no especialitzats apareixen abans dels particulars i especialitzats.
Així, en el desenvolupament d’un vertebrat apareix abans el tub digestiu el qual existeix ja en animals més primitius que el notocordi, el qual és característic dels vertebrats semblantment apareix abans l’epiteli intestinal que l’epiteli glandular
solc neural
Biologia
Estructura embrionària en forma de solc formada per cèl·lules neuroepitelials, precursora del sistema nerviós central (l’encèfal i la medul·la espinal).
El solc neural es forma pel plegament de la placa neural, que prové d’un engruiximent de l’ectoderm dorsal que es produeix al final de la gastrulació El solc neural es va tancant fins a formar el tub neural , en un procés anomenat neurulació
desenvolupament

Desenvolupament del celoma en els primers estats larvals de l’eriçó de mar: 1, boca larval; 2, intestí; 3, vesícules celòmiques; 4, canal hidròfor; 5, axocele; 6, hidrocele; 7, somatocele; 8, depressió epitelial; 9, disc imaginal
© fototeca.cat
Biologia
Conjunt de processos que condueixen a la formació d’un individu complet a partir de l’ou fecundat.
Aquest fenomen comença amb el desenvolupament embrionari, just després de la fecundació, amb una primera mitosi del zigot, la qual dóna lloc a dues cèllules, que es divideixen alhora Aquestes divisions prossegueixen durant un cert nombre de generacions cellulars Bé que l’inici del desenvolupament no admet discussió, és difícil de precisar quan acaba Hom situa el final del desenvolupament en el moment que l’ésser surt de l’ou o del cos de la mare, bé que en moltes espècies es perllongui encara durant un temps poc o molt llarg, fins que arriba a l’estat adult o de maduresa sexual El…
banc de dilució
Biologia
Sèrie de tubs d’assaig estèrils amb una quantitat coneguda (generalment 10 cc) d’un líquid adequat per a mantenir bacteris en suspensió.
En el primer tub hom dilueix un inòcul de bacteris en el segon, una petita quantitat generalment 1 cc d’aquesta suspensió en el tercer, una quantitat igual de la suspensió obtinguda en el segon, i així successivament D’aquesta manera són obtingudes suspensions de dilució coneguda i progressivament més gran de l’inòcul primitiu