Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
antioncogèn
Biologia
Gen supressor de tumors.
La funció normal dels antioncogens acostuma a estar relacionada amb el control de la proliferació i/o el creixement cellular, per la qual cosa s’assumeix que en la seva forma silvestre, no mutada, redueixen la probabilitat que una cèllula d’un organisme multicellular es converteixi en tumoral
cèl·lula citotòxica
Biologia
Tipus de cèl·lula no caracteritzada hematològicament que, provinent de la medul·la òssia, colonitza la melsa i la sang, i té capacitat per a atacar i lisar limfomes ( citòlisi
) in vitro
.
Són específiques per a diferents tipus de tumors però no per als organismes La seva activitat és incrementada per l'interferó
microsatèl·lit
Biologia
Seqüència curta d’ADN que es repeteix consecutivament un cert nombre de vegades formant una sèrie.
Els microsatèllits d’ADN estan implicats en l’estabilitat dels cromosomes, per exemple formant part dels telòmers, i poden ser aplicats al diagnòstic del càncer ja que el seu nombre varia, augmentant o disminuint, en determinats tipus de tumors
citogenètica
Biologia
Conjunt de procediments emprats en les anàlisis cromosòmiques.
N'hi ha de diversos tipus, entre els quals hom inclou la utilització d’aparells d’alta tecnologia citogenètica automatitzada que, entre altres indicacions, són emprats en les tècniques de diagnosi prenatal d’anomalies genètiques o en la recerca de marcadors genètics de tumors
bífidus
Biologia
Bacteri anaerobi present a la flora intestinal, usat com a ferment làctic en la indústria alimentària.
Pertany al grup dels grampositius Els bífidus no són mòbils, i sovint es presenten agrupats en fileres ramificades La seva presència a la flora intestinal s’associa amb una protecció contra les allèrgies i amb una menor probabilitat de patir tumors intestinals Algunes espècies s’empren en aliments probiòtics
retrovirus
Biologia
Grup de virus ARN d’infecció lenta que es caracteritzen per transcriure el seu genoma d’ARN a ADN.
La infecció té lloc per l’acció de l’enzim transcriptasa inversa, present en tots els retrovirus, amb el qual es fixen i el seu genoma és introduït en el cellular, on es replica utilitzant el mateix mecanisme cellular o es manté en forma latent durant un temps variable i indefinit El primer virus humà d’aquest grup identificat fou l’HTLV-I Human T-Cell Lymphotropic Virus type I , aïllat el 1978, i el més conegut és el virus de la immunodeficiència humana VIH, causant de la sida Les infeccions per retrovirus poden ésser asimptomàtiques o bé causar diverses afeccions com ara pneumònia, anèmia…
Manel Esteller i Badosa

Manel Esteller i Badosa
© Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge
Biologia
Metge.
Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1992, on obtingué també el doctorat Fou investigador postdoctoral i investigador associat a l’Escola de Medicina de la Universitat Johns Hopkins de Baltimore 1997-2001, on feu estudis sobre la metilació de l’ADN en el càncer en humans que el portaren a descobrir la relació entre la hipermetilació dels gens supressors dels tumors i l’aparició de càncers Aprofundí aquesta recerca al capdavant del Laboratori d’Epigenètica del Càncer del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas CNIO a Madrid i, del 2008 al 2018, al…
papovavirus
Biologia
Grup de virus constituïts per una doble cadena d’ADN i una càpsida nua, de simetria icosaèdrica, amb 72 capsòmers; la majoria d’aquests virus —si no tots— poden causar tumors quan són dins d’hostes vertebrats.
Inclou el virus del papilloma causant de les berrugues humanes i el del polioma dels ratolins
Biologia i genètica 2012
Biologia
Genètica
Simbiosi i ecosistemes Les esponges obtenen el carbonat càlcic per a formar els seus esquelets a partir de la simbiosi amb un bacteri que es troba dins els seus canals © Fototecacat / Monty Chandler / Fotoliacom La simbiosi és un tipus de relació ecològica entre organismes d'espècies diferents que es troben en un estat d'interdependència fisiològica equilibrada Ja fa uns quants anys que s'ha vist que es dóna en tots els éssers vius entre plantes i bacteris del sòl, entre arbres i fongs, entre animals i bacteris intestinals l'anomenat microbioma, etc, i cada cop és més clar que és…