Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
pseudoplacentació
Biologia
Forma d’implantació de l’embrió a l’aparell reproductor femení en la qual una part de l’oviducte es transforma en una mena d’úter.
S'estableix d’aquesta manera una associació íntima entre el sac vitellí de l’embrió i el revestiment de l’úter, sense que arribi a constituir-se una veritable placenta És pròpia sobretot d’alguns taurons, urodels i saures
regne holàrtic
Biologia
Regne biogeogràfic que comprèn les zones fredes, temperades i subtropicals de l’hemisferi nord.
A l’Àsia central, gràcies a la barrera de l’Himàlaia, els límits són clars, però a l’Àfrica, a la Xina i al nord d’Amèrica els límits són confusos, amb zones de transició Hi ha nombrosos grups de vegetals i d’animals que habiten en aquesta àrea o hi tenen el centre de dispersió Entre les famílies vegetals més característiques hi ha les betulàcies, les moràcies, les ranunculàcies, les salicàcies i les umbellíferes hi ha boscs aciculifolis, planocaducifolis i esclerofilles mediterranis, estepes, tundra àrtica i zones desèrtiques Entre els animals es destaquen els castòrids, els salamàndrids,…
ovípar | ovípara
Biologia
Zoologia
Dit de l’animal que, en la forma embrionària, es desenvolupa a l’interior de l’estructura anomenada ou.
Dins de l’ou hi ha totes les substàncies nutritives que necessita per al normal desenvolupament, una closca protectora més o menys gruixuda i, a vegades, un reservori d’aire i una bossa on s’acumulen les defenses de la respiració Són ovípars quasi tots els animals, llevat de la majoria dels mamífers, bé que en alguns grups, com en els amfibis urodels, algunes sargantanes, determinats taurons, alguns crustacis, els escorpins i alguns dípters, hi ha viviparisme total o parcial De l’ou, segons la quantitat de vitel que té, pot sortir ja l’animal perfectament format o una forma…
placenta
Representació esquemàtica d’una secció de la placenta que en mostra l’estructura
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan matern dels mamífers teris, que consisteix en una zona de contacte entre l’úter i el cori i l’al·lantoide de l’embrió, a través del qual s’estableix, durant la gestació, el bescanvi d’oxigen i de substàncies nutritives de la mare a l’embrió i de diòxid de carboni i de productes del metabolisme de l’embrió a la mare.
La manera d’implantació de l’embrió en la placenta de la mare és anomenada placentació En altres animals vivípars no mamífers, com els taurons, alguns urodels i alguns saures, com Lacerta vivipara , la placenta s’estableix entre la paret de l’oviducte i el sac vitellí de l’embrió placenta coriovitellina En l’home, al terme de la gestació té forma de coca aplanada de consistència tova i esponjosa, pesa uns 500 o 600 g i mesura 20 cm de diàmetre per 2,5 de gruix A la cara fetal, entapissada per l’amni i en relació amb la cavitat àmnica fetal, s’hi insereix el cordó umbilical,…
pulmó
Dibuix esquemàtic de les parts de cada pulmó
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Nom donat a cadascun dels sacs cecs que, generalment en nombre d’un parell, es troben a l’interior del cos de la major part dels amfibis i en tots els rèptils, ocells i mamífers, amb funció respiratòria, bé que per extensió hom també anomena pulmons determinats òrgans de missió respiratòria però d’origen o constitució diferent, com és el cas dels ‘‘pulmons’’ dels escorpins, mol·luscs gastròpodes terrestres i, amb més propietat, de les bufetes natatòries modificades dels peixos dipnous.
Els veritables pulmons són els dels vertebrats tetràpodes Els pulmons dels amfibis adults —llevat d’alguns urodels, que no en tenen— són molt simples i porten a terme l’intercanci gasós en un percentatge del 20%, car la resta de l’intercanvi és dut a terme per la pell del cos i la de la boca i la faringe Els moviments respiratoris en els amfibis són efectuats per la pujada o la baixada del sòl de la boca, cosa que provoca la soritda i l’entrada de l’aire en els pulmons En els rèptils saures, l’entrada i la sortida d’aire és assegurada pels moviments respiratoris de la caixa…
reproducció
Biologia
Procés mitjançant el qual els éssers vius asseguren l’aparició d’elements o individus nous, fonamentalment idèntics a llurs progenitors.
Atès que els éssers vius moren, cal que es reprodueixin per garantir la supervivència de l’espècie Constitueix un fenomen generalitzat que es manifesta a diversos nivells En el nivell molecular , es tradueix en la duplicació d’una molècula química —l’ADN—, que conté la informació necessària per a bastir una cèllula o un organisme amb les característiques fonamentals del progenitor o progenitors duplicació de l’ADN En el nivell cellular , és relacionada amb el creixement de la cèllula, que és limitat, car la relació entre la superfície i el volum minva en créixer la cèllula i no pot…
fecundació
Biologia
Procés inherent a la reproducció sexual en el qual es produeix la unió de dues cèl·lules haploides o gàmetes a fi d’originar una cèl·lula diploide o zigot, d’on sorgirà un nou individu.
En la fecundació cal tenir en compte la procedència dels gàmetes, el lloc on es produeix la unió i les particularitats pròpies del procés Quant a la procedència dels gàmetes, ambdós poden provenir d’un mateix individu autogàmia, o bé es poden originar en individus diferents, com en el cas de la fecundació encreuada , que comporta un intercanvi genètic que condueix a la variabilitat, mentre que l’autogàmia condueix a l’homozigosi Els gàmetes que s’ajunten, bé que s’originin en individus diferents, poden ésser iguals morfològicament i fisiològicament, i en aquest cas hom parla d' isogàmia…