Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
variabilitat
Biologia
Fenomen comú a tots els éssers vius pel qual els diferents caràcters morfològics, bioquímics, de comportament, etc, que són propis de cada tàxon, mostren variacions quantitatives o qualitatives entre uns individus i uns altres.
Segons que aquestes variacions individuals afectin caràcters que poden variar d’una manera contínua entre dues situacions extremes alçària, longitud o amplària d’un determinat òrgan, longevitat, etc o caràcters amb variació discontínua nombre de cries, color dels ulls, nombre d’apèndixs, nombre de llavors per fruit, etc hom parla de variabilitat contínua o de variabilitat discontínua , respectivament L’estudi quantitatiu de la variabilitat contínua exigeix d’agrupar els individus estudiats en classes de variabilitat o freqüència, és a dir,…
heretabilitat
Biologia
Proporció de la variabilitat fenotípica d’una població que és deguda a diferències genètiques.
Es calcula fent el quocient entre la variació causada genèticament i la variació total la causada genèticament més l’ambiental Que una determinada característica tingui una heretabilitat molt alta no vol dir que es transmeti pels gens, ni al revés, un tret que es transmet pels gens no ha de tenir neccessàriament una heretabilitat molt baixa o nulla, ja que l’heretabilitat depèn molt de l’ambient Així, com més homogeni és un ambient, més alta és l’heretabilitat, i si tots els factors del medi són idèntics per a tots els individus l’heretabilitat serà del 100%, ja que les variacions observades…
diversitat genètica
Biologia
Variabilitat gènica d’una espècie a causa de les diferències genètiques entre els seus individus.
NAO
Biologia
Mode natural de variabilitat del sistema climàtic atmosfèric que es manifesta a l’Atlàntic nord.
Aquesta zona està caracteritzada per una àrea d’altes pressions situada sobre les illes Açores i una àrea de baixes pressions localitzada sobre Islàndia La presència d’aquests dos centres d’acció dóna una circulació de vents en superfície d’W cap a l’E S'ha definit un índex que relaciona les anomalies de pressió d’ambdós centres d’acció Així, es parla d’una fase alta de la NAO índex alt quan la pressió a Islàndia és anòmalament baixa i a les Açores anòmalament alta, la qual cosa comporta un increment dels gradients de pressió i per tant una intensificació dels vents El cas contrari és la fase…
hibridació
Biologia
Producció d’híbrids.
La hibridació té una gran importància econòmica i biològica, puix que augmenta la variabilitat genètica, permet canvis adaptatius i de comportament, etc En la segona generació la transmissió dels caràcters adquirits per la hibridació segueix les lleis de Mendel, per la qual cosa els híbrids no es poden conservar per reproducció sexual, puix que els caràcters reunits en un individu podrien segregar-se En les plantes són reproduïts asexualment per tal de conservar-ne les característiques
Nicolaj Ivanovič Vavilov
Biologia
Botànica
Botànic i genetista rus.
Estudià agricultura a Rússia i a Anglaterra S'interessà per la variabilitat genètica, especialment la de les plantes cultivades, i aportà prou arguments per tal d’establir-ne la llei de les sèries homòlogues 1920-22 els seus treballs sobre l’origen geogràfic, la selecció natural i l’aclimatació de les plantes cultivades 1926 tingueren un gran ressò Fundà un seguit d’instituts de botànica aplicada reunits després sota el nom d’Acadèmia Lenin de Ciències Agràries Enfrontat amb TD Lysenko, que l’acusà d’obstaculitzar la producció agrícola, fou empresonat i desterrat 1940
biometria
Biologia
Branca de la biologia que estudia els fenòmens quantitatius en els éssers vius bo i emprant un conjunt de tècniques de mesura i de mètodes estadístics i matemàtics.
Nasqué al començament del s XX, amb els treballs de Francis Galton, WS Gosset, Karl Pearson, Ronald Alymer Fisher, etc, com a resultat de la necessitat d’un estudi quantitatiu de la vida el gran nombre de factors que actuen sobre els éssers vius són causa d’una elevada variabilitat en la majoria dels caràcters, tant en una població com en un individu, tant en un moment donat com a través del temps Per això els caràcters apareixen com a variables aleatòries i llur estudi i llur interpretació exigeixen l’aplicació dels mètodes de l’estadística La biometria s’encara amb problemes com ara el…
sexualitat
Biologia
Conjunt de fenòmens, sexuals o lligats al sexe, acompanyats o no de reproducció, que permet la recombinació genètica de caràcters.
Mitjançant la sexualitat, les espècies asseguren llur supervivència i s’adapten cada vegada millor a l’ambient, però conservant la variabilitat suficient per a poder evolucionar flexiblement La renovació i la transmissió del patrimoni hereditari van lligades a la reproducció sexual en la major part de les espècies La multiplicació de les espècies i la barreja de patrimonis hereditaris són dos fenòmens inseparables en la reproducció sexual dels metazous, però en certs protozous ciliats aquests fenòmens es donen per separat llur reproducció sol ésser asexual, mentre que processos…
herència

En una parella de cromosomes homòlegs, cada gen té dos al·lels, cadascun dels quals pot ser dominant o recessiu (els primer s'indiquen amb lletra majúscula i els segons, amb minúscules)
© fototeca.cat
Biologia
Fenomen de transmissió d’un conjunt de caràcters congènits que té en potència o en realitat un individu d’una determinada espècie.
Cada grup d’éssers vius presenta unes característiques molt estables, que són les definidores del grup i que transmet indefectiblement als seus descendents Dins una espècie determinada hi ha una variabilitat en els caràcters no específics susceptible de perpetuar-se en els descendents a través d’uns mecanismes de transmissió anomenats gens gen, genotip, fenotip Cal fer una distinció entre l’herència dels caràcters qualitatius color dels ulls, albinisme, tipus de cabell, etc i l’herència dels caràcters de variabilitat contínua, és a dir, aquells en què les diferents…
sistema
Biologia
Botànica
Zoologia
Ordenació jerarquitzada, segons els principis lògics, dels éssers naturals que permet de constituir un compendi metòdic de la natura.
D’acord amb aquesta definició, el sistema sempre és artificial, perquè és el resultat del pensament de l’home que ordena els éssers segons diversos mètodes El sistema artificial consisteix a classificar les formes segons cert caràcter o conjunt de caràcters fàcils d’identificar El més conegut d’aquests sistemes és l’establert per KVLinné el 1735, basat en la sexualitat dels vegetals Per a esmenar els inconvenients del sistema artificial, Linné intentà d’establir, a partir del 1738, un sistema de classificació que fos natural Els criteris, que en un principi eren essencialment d’ordre…