Resultats de la cerca

Estudia el funcionament de les plantes considerant principalment els fenòmens de creixement, el metabolisme i les interaccions amb el medi i els altres organismes pot abraçar també aspectes especials, comparats o patològics No té un límit establert amb la bioquímica i es relaciona íntimament amb les ciències morfològiques anatomia, citologia pels lligams existents entre forma i funció Es constituí com a ciència al s XVIII, amb Vegetable Staticks 1727, obra de S Hales, on examina el creixement de les plantes, la pèrdua d’aigua per evaporació i altres fenòmens A la darreria del s XVIII es…

Alguns autors el restringeixen a les plantes verdes pluricellulars, excloent-ne els fongs, els protists autotròfics i els microorganismes protocariotes És un concepte de poc interès sistemàtic, però és bastant usat en el llenguatge planer

Entre les plantes, solament posseeixen teixits els cormòfits Hi ha dos grans grups de teixits vegetals els meristemàtics o embrionals meristema, de cèllules no diferenciades i amb capacitat de dividir-se, i els teixits adults o permanents, de cèllules diferenciades Entre aquests cal distingir principalment els següents el teixit parenquimàtic o fonamental parènquima, els teixits mecànics o de sosteniment collènquima i esclerènquima, els teixits conductors —que són el teixit vascular o xilema i el teixit cribrós o floema —, els teixits absorbents, els teixits secretors i els teixits de…

Catalitza l’oxidació de l’àcid ascòrbic vitamina C a àcid dehidroascòrbic, reacció que comporta la destrucció de la vitamina És un dels enzims del grup de les polifenolases que intervenen en l’enfosquiment enzimàtic dels aliments fruites, hortalisses, etc La seva acció pot evitar-se escaldant els productes vegetals

Generalment les quimeres es formen a partir del callus d’un empelt N'hi ha dos tipus les quimeres sectorials , en les quals les dues meitats de cada fulla o branca són diferents i provenen l’una del patró i l’altra de l’empelt, i les quimeres periclinals , en què els teixits superficials deriven d’un dels genitors i els teixits interns de l’altre També poden ésser induïdes quimeres mitjançant l’aplicació de colquicina a una gemma, amb la qual cosa algunes de les cèllules meristemàtiques esdevenen poliploides i originen estirps de cèllules morfològicament diferents