Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
sistema reticuloendotelial
Biologia
Conjunt de cèl·lules que formen el teixit reticular i l’endoteli dels vasos capil·lars del fetge, melsa i òrgans limfàtics.
Aquestes cèllules tenen una acusada funció fagocitària i intervenen en la distribució dels glòbuls vermells, en la producció dels pigments biliars i en la defensa immunitària de l’organisme
atiorodàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals integrada per petits cocs, bacils o espirils mòbils, amb flagels polars.
Posseeixen bacterioclorofilla i pigments vermells carotinoides, i generalment són autotròfics i anaeròbics, tot i que mancats de llum poden actuar com a éssers heterotròfics i aeròbics Utilitzen la matèria orgànica com a font principal de carboni Viuen a les aigües carregades de matèria orgànica
tapís microbià
Biologia
Comunitat procariòtica composta essencialment de diverses poblacions de bacteris disposats en capes horitzontals primes.
Aquestes comunitats s’estableixen a la interfase entre l’aigua i el sediment, i la diversitat dins el tapís és relativament baixa De dalt a baix trobem cianobacteris que són fototròfics i aeròbics bacteris vermells cromatiàcies i bacteris verds del sofre clorobiàcies, fototròfics i anaeròbics i bacteris reductors del sulfat, també anaeròbics Molts tapissos microbians d’èpoques geològiques antigues donaren origen a estromatòlits i a les formacions de ferro en bandes BIF També s’han anomenat mantells microbians, o mantells algals A Catalunya es troben molt ben representats a la…
leucòcit
Biologia
Nom genèric d’un conjunt polimòrfic d’elements que integren la sang.
Els leucòcits són anomenats també glòbuls blancs Procedeixen, segons el tipus, de la medulla òssia, del teixit limfàtic o del sistema reticuloendotelial La quantitat d’aquests elements a la sang oscilla entre els 4 000 i els 10 000 elements per mm 3 A diferència dels glòbuls vermells i de les plaquetes, els leucòcits són les úniques cèllules veritables de la sang, puix que tenen membrana, protoplasma i nucli Llur missió és la lluita contra els agents nocius Es classifiquen en granulòcits dividits en neutròfils , basòfils i eosinòfils , tots ells nuclears i amb funcions de…
estreptococ
Biologia
Gènere de bacteris coccoides grampositius, de la família de les estreptococcàcies, que es presenten en cadenes o parelles de cèl·lules irregulars, ovalades o lanceolades.
La majoria d’espècies són aeròbies facultatives Les diferents soques d’estreptococs poden ésser identificades gràcies a l’alteració que produeixen en la sang que moltes necessiten en el medi de cultiu Mitjançant proves serològiques de precipitació han estat reunits grups d’estreptococs caracteritzats pels seus antígens Els estreptococs de la llet Slactis i Scremoris no són ni hemolítics ni patògens, produeixen l’acidificació de la llet i tenen importància en la fermentació natural de molts productes làctics formatge, iogurt, etc Els estreptococs de la boca i del tracte respiratori inclouen…
resistència globular eritrocítica
Biologia
Capacitat dels glòbuls vermells de suportar, sense ésser destruïts, la introducció dins unes solucions salines més o menys concentrades.
Aquesta propietat de no hemolitzar-se és més acusada que la del sèrum salí fisiològic
sistema Rh
Biologia
Sistema de classificació dels grups sanguinis a partir del factor Rh, evidenciat en eritròcits humans gràcies a un sèrum antiglòbuls vermells de Macaca rhesus.
És basat en la presència o l’absència dels aglutinògens anomenats Rh o D, rh´ o C, rh´´ o E, hr´ o c i hr´´ o e , per les nomenclatures de Wiener i Fisher respectivament, en els eritròcits, i d’aglutinines per a cadascun d’ells Tots aquests aglutinògens estan estretament lligats en l’origen genètic, puix els gens que els codifiquen estan lligats Són del grup Rh-positiu tots els individus que genotípicament tenen l’allel dominant D i que, per tant, posseeixen l’aglutinogen D en els eritròcits, i del grup Rh-negatiu els individus que són homozigots per l’allel recessiu d i que no posseeixen l’…
tinció
Biologia
Procediment emprat en exàmens citològics, histològics i microbiològics —i també en anàlisis bioquímiques— per a discernir els diversos components de la mostra viva o fixada.
El fonament de les tincions està en la capacitat selectiva i diferencial dels components per a retenir la matèria colorant L’afinitat per un colorant determinat pot ésser un caràcter fonamental de certes cèllules, com els leucòcits eosinòfils Els colorants dits àcids són àcids tenyits o les seves sals, i són emprats per a tenyir les estructures citoplasmàtiques Els colorants bàsics són bases tenyides o les seves sals, i hom els empra per a tenyir diverses estructures del nucli cellular Hom anomena tinció diferencial la que és efectuada mitjançant dos colorants, el primer dels quals és fixat…
factor Rh
Biologia
Substància continguda en els glòbuls vermells de la sang del 85% dels individus i descoberta el 1940 per K. Landsteiner i A.S. Wiener en el simi Macaca rhesus, del nom del qual Rh és l’abreviatura.
El factor Rh ha permès d’establir el sistema Rh de classificació dels grups sanguinis