Resultats de la cerca

En la seva joventut fou nedador d’alta competició i participà en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 i Melbourne 1956 Advocat de professió, començà a actuar els anys seixanta, i el 1967 va adoptar el nom artístic de Bud Spencer A la dècada següent es féu famós protagonitzant spaghetti-westerns Lo chiamavano Trinità,  1970 Fou també empresari en els rams del tèxtil i el transport aeri i el 2005 fou candidat sense ser elegit al Parlament italià per Forza Itàlia, el partit de Silvio Berlusconi   

Professor, des del 1951, de l’escola de cinematografia de Budapest El seu art es desplegà amb Ház a sziklák alatt ‘Casa al peu de les roques’, 1958 i Megszállottak ‘Els obsessionats’, 1961 Entre els directors de cinema hongaresos de la postguerra fou el primer a adoptar el llenguatge fílmic modern amb Elveszett paradicsom ‘El paradís perdut’, 1962, Az utolsó előtti ember ‘El penúltim home’, 1963, Olelkezo tekintetek ‘Una altra manera’, 1982, etc El seu film Szerelem ‘Amor’, 1971, rodat a base de contes de Tibor Déry, representa una fita en la història del cinema hongarès i guanyà…

Fill natural de l’actriu Carola Fernán Gómez, nasqué quan aquesta feia una gira per l’Amèrica Llatina Inscrit a l’Argentina, conservà la nacionalitat d’aquest país fins el 1970 S'inicià en el teatre interpretant papers secundaris, i el 1943 debutà en el cinema, en el qual, l’any següent, interpretà el primer paper important a El destino se disculpa , de JL Sáenz de Heredia La seva ductilitat dramàtica li permeté adoptar una gran diversitat de registres, capacitat que el convertí en un actor habitual en produccions destacades del cinema espanyol, entre les quals destaquen  Esa…

Vida Compaginà els estudis de magisteri i filosofia i lletres amb l’afició teatral i literària, que manifestà com a autor de les obres Sin la sonrisa de Dios 1949 –adaptada a la pantalla per Juli Salvador el 1955– i Estación de servicio 1951 Guionista, a partir del 1954, de la productora IFISA, d’Ignasi F Iquino, alternà aquesta activitat amb esporàdiques incursions com a realitzador Manos sucias 1956, Un mundo para mí 1959 i Vivir un largo invierno 1963 El 1960 fundà, conjuntament amb el seu cap de producció, Valentí Sallent i Monés, Ja-Va, PC, firma responsable de la coproducció Fuga…

Situada durant els crus anys de la postguerra, narra la història de l’Andreu, un noi de la plana de Vic El pare és a la presó per les seves idees republicanes i la mare ha de treballar a la fàbrica del poble Per això l’ha confiat als avis, que viuen a pagès i fan de masovers Enmig d’aquest ambient l’Andreu obrirà els ulls al món, i, sobretot, a la seva condició de membre pertanyent al bàndol dels perdedors La història està narrada en primera persona, des de la perspectiva de l’Andreu adult que contempla la seva infantesa i adolescència És una con­templació dual —viva i propera, però alhora…

En el teatre , l’actor fa realitat sobre l’escena els personatges de l’obra imaginats per l’autor Per això, se serveix de la seva pròpia persona, ajudant-se amb la veu, els gests, el vestuari, el maquillatge i d’altres recursos segons les èpoques i els països, la qual cosa li permet d’interpretar tant l’aspecte físic del personatge, com la complexitat de la seva personalitat moral En la història del teatre occidental, l’actor aparegué quan, a Grècia, Tespis donà un oponent individualitzat, el protagonista, a les raons del cor Èsquil afegí un segon actor, el deuteragonista, i Sòfocles, en…

El sistema ossi es compon d’un conjunt d’estructures més o menys sòlides formades bàsicament per teixit ossi Cadascuna d’aquestes estructures és anomenada os L’esquelet humà es compon d’uns 208 ossos La quantitat d’ossos, però, no és constant en totes les persones, ja que de vegades es generen uns ossets petits anomenats supernumeraris , entre els quals hi ha els wormians , que de vegades són presents entre els ossos del crani, i els sesamoides , que es poden localitzar entre les articulacions dels dits Els ossos, en conjunt, duen a terme bàsicament tres funcions En primer lloc, proporcionen…

Cinema nord-americà Fotograma de la pellícula The Shape of Water , guanyadora de l’Oscar al millor llargmetratge © The Shape of Watercom Aquest any, les cerimònies d’entrega dels Oscar i dels Globus d’Or –en què pràcticament va haver-hi consens a l’hora d’utilitzar el color negre– van tenir, a través dels discursos dels premiats i de les intervencions dels presentadors i de les persones encarregades d’entregar els guardons, una notable càrrega reivindicativa D’una banda, es va denunciar l’assetjament sexual present en la indústria de Hollywood –denúncia aglutinada en el moviment #MeToo–, que…

Cinema nord-americà Tradicionalment, el cinema del Hollywood clàssic sempre ha estat vinculat a l’estricta divisió en gèneres codificats I, malgrat el pas dels anys, les revisions autorals i les difuses fronteres entre els esmentats gèneres, aquesta classificació segueix essent la base del cinema nord-americà En aquest sentit, dos autors personals com el nord-americà Quentin Tarantino i el mexicà Alejandro González Iñárritu van oferir aquest any la seva visió del que es considera el gènere més específicament americà, el western, a The Hateful Eight , ­una intriga claustrofòbica, i The…

La cinematografia com a art Els començaments 1895-1908 La primera realització cinematogràfica presentada al públic fou Arrivée du train à La Ciotat de Louis Lumière París, 28 de desembre de 1895 Era un breu reportatge documental, i tingué tant d’èxit que mogué Lumière a enviar diversos agents pels països europeus per tal que filmessin reportatges sobre esdeveniments d’interès públic per exhibir-los després a París Lumière pensava que el seu invent tenia un interès purament científic i que no arribaria a gaudir d’una difusió entre les grans masses, amb la qual cosa no li preveia un avenir…