Resultats de la cerca

S'adapta a diferents tipus d’explotació intensiu o totalment estabulat, extensiu o en règim de pastura, i mixt o semistabulat L’alimentació d’aquest bestiar es basa en farratge verd o ensitjat i en pinsos composts Les malalties més freqüents que pateix són la glossopeda, la brucellosi, la mastitis i la tuberculosi

El bestiar cabrú, poc productiu però molt resistent, és explotat en regions muntanyoses i pobres, i va lligat a una agricultura de caire extensiu És criat normalment en règim de pastura, bé que també s’adapta a l’estabulació Les malalties més freqüents que l’afecten són la febre de Malta, la caquèxia aquosa, diverses enterotoxèmies i la glossopeda

El cervell és la part més alta del sistema nerviós i la de més massa Pesa uns 1350 g i conté uns 100000 milions de neurones Es troba contingut en les parts anterior i mitjana del crani, i s’adapta a la forma interna de la cavitat cranial És una massa de forma semiovoide, semblant a una nou, amb la cara superior convexa i la inferior aplanada, de forma irregular Es compon de dues parts simètriques anomenades hemisferis cerebrals La part més externa és l’ escorça cerebral , que consisteix en substància grisa d’uns 2 mm o 3 de gruix, formada fonamentalment per cossos de neurones La superfície…

Els vasos sanguinis són conductes tubulars, d’un diàmetre variable que oscilla entre algunes millèsimes de millímetre i alguns centímetres, la funció dels quals és transportar i distribuir la sang des del cor cap als teixits i viceversa Segons la funció i les característiques morfològiques, hom diferencia tres menes de vasos sanguinis les artèries, els capillars i les venes Les artèries s’encarreguen de dur la sang des del cor fins als teixits de tot l’organisme El diàmetre de la llum de les artèries oscilla d’1 mm a 3 cm Les parets arterials són formades per tres capes de teixits la més…

Les vies urinàries es troben constituïdes per una sèrie de vísceres buides que recullen l’orina elaborada als ronyons, l’emmagatzemen i la porten a l’exterior de l’organisme Inicialment són dobles, una via per a cada ronyó, però ambdues vies conflueixen en una sola cavitat, on s’emmagatzema l’orina, i des d’on és excretada a l’exterior per un conducte també únic Pelvis i calzes renals Urèters La part més alta de les vies urinàries es troba a l’interior del mateix ronyó, al si renal Així, l’orina elaborada al ronyó és abocada als calzes renals menors , uns tubs prims, amb un extrem en forma de…

Una articulació és la unió de dos ossos, o més, entre si La major part de les articulacions es componen d’un conjunt de teixits més o menys tous, a més dels ossos que s’hi uneixen La funció de les articulacions és de proporcionar un grau variable de mobilitat i estabilitat entre els diversos segments esquelètics que s’uneixen a través d’elles Com que les funcions de les diverses articulacions són diferents, hi ha també diversos tipus d’estructures articulars Tipus d’articulacions Una manera clàssica de diferenciar els diversos tipus d’articulacions es basa en el grau de moviment que permeten…

Situació de l’orella Hom considera que l’ orella és un òrgan doble perquè n’hi ha dues de formades per estructures similars, situades simètricament a ambdues bandes del cap Cada orella es troba situada a la part lateral del crani, als costats del rostre Les diverses estructures de l’orella s’organitzen en tres parts ben diferenciades Així, hom hi diferencia tres sectors l’orella externa, l’orella mitjana i l’orella interna Des de l’exterior només es pot veure una part reduïda de les estructures que componen l’orella externa el pavelló auricular i l’entrada del conducte auditiu extern La resta…