Resultats de la cerca

Fou deixeble de Frédéric Le Play Seguint els criteris dels iniciadors de l’escola nova a Anglaterra, organitzà l’École des Roches 1899 a Verneuil-sur-Avre La seva pedagogia fomenta l’esperit de collaboració i l’autogovern, l’observació i la investigació personal Escriví L’éducation nouvelle 1898 i la Classification sociale 1905

Estudià a l’Escola Normal de Barcelona i a la de la Generalitat El 1935 impartí un curs pràctic Freinet a l’Escola d’Estiu Fou secretari d’organització de la Federació Catalana de Treballadors d’Ensenyament A l’exili fou també un propagador de les tècniques Freinet Cap del sector pedagògic del Centro de Orientación Psicopedagógico de Mèxic, cap del departament de pedagogia de la Universitat de l’Havana 1961-67, posteriorment fou assessor pedagògic de l’escola “Ermilo Abreu Gómez”, de la ciutat de Mèxic És autor de La enseñanza a través de los textos libres 1959, Educación moral…

L’any 1946 interrompé els estudis d’enginyeria i ingressà a la Companyia de Jesús Posteriorment es llicencià en filosofia 1952 i en teologia 1956 per la Facultat de Sant Francesc de Borja i en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona 1958, on es doctorà l’any 1979 Ordenat de sacerdot l’any 1955, la seva carrera docent es desenvolupà a l' Institut Químic de Sarrià 1957-62 i, sobretot, a la Universitat de Barcelona 1959-91, on fou professor titular i catedràtic 1981 d’ètica i sociologia i on exercí també com a Sindic de Greuges entre els anys 1993 i 1998, el primer a ocupar el càrrec…

Cursà estudis eclesiàstics a Tarragona, que interrompé 1933 Sota el guiatge de Josep Pedragosa, s’inicià en la readaptació d’infants abandonats i treballà a l’Institut Psicotècnic de la Generalitat, on collaborà amb Emili Mira A la postguerra desenvolupà una tasca important a la Junta Provincial de Protecció a la Infància i al Tribunal Titular de Menors Publicà Tipus i tendències de treball dels menors delinqüents de Barcelona 1961 i Inteligencia, inmigración y suburbio 1972 Cal assenyalar els seus estudis sobre història cistercenca Vallbona, Santes Creus i treballs com Epistolari familiar de…

Titulat mestre d’obres a Barcelona el 1872 i a Madrid el 1886 Fou membre de l’Associació Literària de Girona Feu obres a Vilanova i la Geltrú, però treballà essencialment a Girona del 1872 al 1900 Dugué a terme la reforma de la fàbrica La Gerundense 1873-99, el Collegi de Caritat 1884, la urbanització dels carrers de Miralles i de les Beates 1886, dirigí la conclusió de l’església del Sagrat Cor segons projecte de Martí Sureda i Deulovol, en collaboració amb Manuel Almeda 1877-1901, la reforma de la fàbrica La Aurora i la construcció de la Granja Salesiana de Pedret 1892, la…

Estudià Marx a Leipzig 1885 el 1896 fou encarregat a Bordeus del primer curs creat a les universitats franceses de ciències socials i pedagogia, i el 1902 ocupà la càtedra de ciències de l’educació a la Sorbona Fundà 1879 la revista l' Année sociologique , per mitjà de la qual foren difosos importants descobriments sobre les societats inferiors i sobre l’evolució de les idees morals Seguint la línia de Comte, bastí una sociologia positiva, tot cercant una comprensió dels ‘fets socials’ a partir de lleis universals, les quals han d’ésser una…

Fou, juntament amb Jaume Miret, un dels puntals en la renovació pedagògica a les comarques de ponent Pionera en el camp de la matemàtica moderna, collaborà a les escoles d’estiu i fundà el Consell Català d’Ensenyament En les eleccions del 1977 guanyà una acta de senadora, en les del 1979 un escó de diputada al Parlament de Madrid, que renovà en les eleccions del 1982, i en les del 1984 una acta de diputada al Parlament de Catalunya, en els quatre casos per Lleida i representant CDC En les eleccions…

Exercí la carrera de magisteri Autor de dues obres divulgadores molt reeixides i reeditades, Guia per a conèixer els arbres 1958 i Guia per a conèixer els arbusts i les lianes 1963, publicà també Els noms vulgars de les plantes a les terres catalanes 1954 —que complementà notòriament en una segona edició 1981 intitulada Els noms de les plantes als Països Catalans —, Flora del Segrià i de l’Urgell 1966, Els noms catalans dels bolets 1975 i monografies sobre la flora de les muntanyes de Prades i els gèneres Rosa i Coris en la…

Fundà una escola a Uccle, on portà a terme la seva experimentació psicopedagògica Introduí les concepcions de l' escola nova al seu país i hi provocà la reforma en l’ensenyament 1936-58 La seva pedagogia és basada en les nocions d’interès interessos de l’infant en funció de les seves necessitats primàries i de les del medi social que l’envolta i de globalització Creà els “centres d’interès” observació, associació i expressió on conflueixen alhora coneixements de distintes matèries Ha tingut vigència sobretot el seu mètode de lectura global…

S'inicià en el món del dibuix i la pintura al costat del seu pare, Albert Albert Ràfols i Cullerés A partir del 1942 cursà estudis d’arquitectura, que més tard deixà de banda per lliurar-se plenament a la pintura La influència paterna postimpressionista i el seu particular cézannisme es feren palesos en la primera exposició, l’any 1946, a les galeries Pictòria, on exposà amb el grup Els Vuit Posteriorment anà elaborant una abstracció poètica, amorfa en la seva configuració, lliure i intelligent, fruit d’una pausada gestació, prop d’ambients, temes, objectes o grafismes de la…