Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Maria Teresa Codina i Mir
Educació
Mestra i pedagoga.
Obtingué el títol de magisteri el 1951 i estudià filologia clàssica a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1952 Decantada vers l’ensenyament, després de dos anys de substitucions, completà la formació a París 1953-54, on descobrí les darreres tendències de la pedagogia, particularment l’ensenyament individualitzat i la renovació del mètode Montessori També entrà en contacte amb la renovació del catolicisme que precedí els canvis del concili II del Vaticà Després del curs 1955-56 treballà al Colegio-Internado La Molina que dirigia Jordi Galí, que influí en l’escola Talitha, que…
formació a l’organització
Educació
Formació dissenyada a mida que es desenvolupa dins de les instal·lacions de l’organització dels treballadors que la reben i adaptada a la seva disponibilitat dins de l’horari laboral.
necessitats educatives especials
Educació
Necessitats d’atenció educativa adaptada, temporal o permanent, que pot tenir un alumne per a assolir, al màxim possible, els objectius establerts en el currículum de l’educació obligatòria per al conjunt de l’alumnat.
Les necessitats educatives especials poden ser derivades de discapacitats psíquiques, motrius o sensorials, de malalties greus —transitòries o permanents— que interfereixen en el procés d’aprenentatge, de condicions personals de sobredotació o de causes associades a la història educativa i escolar L’alumnat amb necessitats educatives especials s’escolaritza, en principi, en centres docents ordinaris Tanmateix, si es considera que, per l’especificitat dels recursos que requereix, no pot ésser atès en un centre docent ordinari, l’escolarització es duu a terme en centres específics o en unitats…
crònica universal
Historiografia
Crònica que aspira a narrar la història del món conegut o almenys de les seves parts més importants.
Malgrat els precedents de Dextre, autor d’una Historia omnimoda , perduda, i d’autors com Agustí d’Hipona, Juli Africà, Eusebi, Jeroni, Pròsper d’Aquitània i Víctor de Tunis, Cassiodor, Orosi i Isidor de Sevilla, que segueixen la concepció cristiana universalista de la història, fou el francès Petrus Comestor el qui creà, amb la seva Scholastica historia ~1173, el tipus de crònica universal que féu fortuna a la baixa edat mitjana, a base dels llibres històrics de la Bíblia completats amb les Antiguitats judaiques , de Josep Flavi, i addicionats amb narracions de la mitologia i la història…