Resultats de la cerca

Abans de l’aparició de les escoles i després, en algunes famílies benestants, els infants eren ensenyats per preceptors que convivien amb la família

Les escoles d’art dramàtic, sorgides al final del s XVIII, foren sovint annexes als conservatoris La majoria s’especialitzaren en les tècniques de la veu escoles de declamació fins que la complexitat interpretativa demanada a l’actor ha fet adquirir importància a altres tècniques expressió corporal, improvisació, etc Des de la fi del s XIX, l’aparició de grans teòrics ha potenciat la creació d’escoles a llur entorn Als Països Catalans la creació de la primera escola data del 1913 Escola Catalana d’Art Dramàtic, que posteriorment adoptà els noms d'Institució del Teatre i Institut…

Especialitzat en història intellectual i cultural, es llicencià a la Universitat de Columbia 1936 i es doctorà a la de Harvard 1950 Fou membre de l’Oficina de Serveis Estratègics dels EUA 1941-46, i professor a les universitats de Wesleyan 1946-60, Califòrnia 1960-69, a Berkeley i Princeton 1969-80, de la qual fou professor emèrit Fou membre, també, de l’Acadèmia Nord-americana d’Arts i Ciències Publicà, entre altres estudis, German Social Democracy 1905-1917 1955, Kandinsky in Munich, 1896-1914 1982, Gustav Mahler Formation and Transformation 1991 i Thinking with History Explorations in the…

Hom hi diferencia dues etapes, o nivells la de l’escola bressol fins a tres anys i la de parvulari de quatre a sis anys L’objectiu que hom pretén és ajudar l’infant per tal que aconsegueixi la seva pròpia autonomia a nivell motriu, afectiu i intellectual Tradicionalment, l’ensenyament de la mainada era a càrrec de la família Amb l’aparició dels centres d’ensenyament preescolar, la família pot comptar amb les seves orientacions i ajuts pedagògics Els primers centres foren creats al s XIX i eren, la majoria, institucions de caràcter benèfic per a famílies obreres, que guardaven els…

Es graduà en teologia a la Universitat de Gandia Fou professor de retòrica a Barcelona, al collegi de Cordelles i al collegi episcopal, on, per encàrrec del bisbe Josep Climent, organitzà l’ensenyament de la gramàtica castellana com a base per a l’estudi de la llatina Preceptor del fill del capità general de Catalunya Horcasitas, visqué amb ell una temporada a Madrid Pensionat, tornà al Principat Es retirà de l’ensenyament i, ja gran, fou ordenat sacerdot Fou nomenat corrector de les publicacions de la Junta de Comerç de Barcelona i membre honorari de l’Academia Española pocs anys després…

Durant el son el cervell continua actiu fent unes funcions necessàries per a obtenir de l’organisme el màxim rendiment durant el dia El cos humà està programat mitjançant un rellotge biològic, per a dormir de nit i estar desperts de dia El cervell, quan es fa fosc, secreta una substància, la melatonina, que convida a la son Això explica que la qualitat del son durant el dia mai no sigui com la de la nit El son és un estat fisiològic que constitueix el període de descans en què la consciència i la voluntat estan suspeses totalment o parcialment, i les funcions orgàniques resten, per tant,…

La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…

Vida i obra D'origen humil, estudià a l’Escola Pia —entorn de la qual s’agruparen els escriptors romàntics valencians—, hi ingressà com a religiós l’any 1827 i hi pronuncià vots solemnes 1829 Hi conegué Pasqual Pérez i Joan Arolas, el qual l’inicià en la literatura Abandonà el convent l’any 1837 De tendència romàntica i liberal, es relacionà amb el nucli de l’editor Marià Cabrerizo per al qual traduí novelles romàntiques i del Liceo Valenciano S’enrolà en la milícia nacional, lluità en la guerra i, poc després, aconseguí una plaça de professor a Ontinyent Com a secretari del marquès de…

Vida Durant molt de temps se’l feia natural de Pollença Fill de pagesos, rebé la seva primera formació a Palma i cap al 1560 es traslladà a València, on es doctorà en medicina a l’Estudi General, lloc al qual anaren a estudiar la major part dels metges mallorquins del segle XVI Membre de la confraria d’estudiants pobres, fou deixeble de l’anatomista Lluís Collado, i es relacionà amb els intellectuals Marc Aldana i Cosme Climent Cap al 1570 anà a Roma per cursar estudis sobre monuments i esglésies i de teologia Hi fou deixeble de Gerolamo Jeroni , que molt probablement l’influí En tornar a…

Vida i obra Especialitzat en la Revolució Francesa i la seva influència a Espanya, Catalunya i Mallorca Utilitzà el pseudònim de Clavell de Moro Estudià el batxillerat a l’Institut Balear 1876-81, on rebé la influència de Josep Lluís Pons i Gallarza, professor d’història universal i d’història d’Espanya Pons, que fou el pare de la Renaixença a Mallorca, conreà una història romàntica i fou un admirador de l’antiga Corona d’Aragó Una de les primeres obres en què Oliver s’imbuí de la teoria del caràcter nacional de Pons i Gallarza fou la “Influencia del idioma patrio en la poesía”, Almanaque…