Resultats de la cerca

Fundada el 1933, promogué la pràctica del vol sense motor a Catalunya Tingué la seu a Barcelona i el seu primer president fou Joaquim Pahissa El tècnic més destacat fou Marià Foyé, impulsor del vol a vela a Catalunya Organitzà les edicions del 1933 i 1934 de la Setmana de Vol Sense Motor, així com altres llançaments pel territori català Al juliol del 1934 organitzà el primer curs d’instructors de vol sense motor Després de la mort de Marià Foyé al febrer del 1937, adoptà el seu nom en reconeixement a la seva tasca Desaparegué al cap de poc

Prové de l’Escola de Magisteri de l’Església, creada per l’arquebisbat de Barcelona el 1948 a partir dels centres de Sant Joan de La Salle i Sant Joan Bosco, que adoptà el nom de Blanquerna el 1974 Adscrita el 1979 a la Universitat de Barcelona, inicià el reciclatge de mestres incorporat al pla del departament d’Ensenyament de la Generalitat Ja amb l’estatut jurídic actual, el 1991 fundà la confederació de centres de la Universitat Ramon Llull i impulsà la facultat de Psicologia i Pedagogia Ha creat diverses escoles universitàries Infermeria i Fisioteràpia, el 1992 Periodisme, el…

Periodista, es dedicà a l’ensenyament i fou director del Diario de Mataró Adoptà sovint temes històrics i religiosos en llegendes, novelles curtes El hermano del mártir, o El catolicismo en España , 1890, i sobretot drames i altres peces de teatre, a vegades de caràcter efectista, en castellà Carlos de Viana , 1889, en versió catalana el 1929 La cruz de hierro , 1886 Entre mi hijo y mi honra , 1882 Carlos el Hechizado , 1890, i en català Lo mas maleït , 1888 L’anell de la morta , 1895 El naixement del Messies , 1911 El secret , 1917 L’escàndol , 1929 Escriví poemes també en castellà…

Fundada al març del 1923, nasqué com a branca esportiva i popular de l’Aeroclub de Catalunya Al novembre del mateix any se n’escindí, poc abans que l’aeroclub desaparegués, i canvià de seu social Fou presidida per Agustí Baranguer i tingué com a directius pilots com Ferran Llàcer o Josep Canudas Arrendà els terrenys del nou aeròdrom, més endavant batejat com Aeròdrom Canudas Realitzà tot tipus d’activitats aèries, exhibicions, bateigs d’aire i exposicions El 1926 modificà els estatuts per poder ser la representant oficial de l’aviació catalana i canvià el nom pel de Lliga Aeronàutica de…

Les escoles d’art dramàtic, sorgides al final del s XVIII, foren sovint annexes als conservatoris La majoria s’especialitzaren en les tècniques de la veu escoles de declamació fins que la complexitat interpretativa demanada a l’actor ha fet adquirir importància a altres tècniques expressió corporal, improvisació, etc Des de la fi del s XIX, l’aparició de grans teòrics ha potenciat la creació d’escoles a llur entorn Als Països Catalans la creació de la primera escola data del 1913 Escola Catalana d’Art Dramàtic, que posteriorment adoptà els noms d'Institució del Teatre i Institut…

De jove s’afilià al Bloc Obrer i Camperol i lluità durant la guerra amb la Divisió 27 S'exilià el 1939, es llicencià en filosofia i lletres a Montpeller i s’incorporà a la resistència francesa Entrà clandestinament a Catalunya 1942 i fou detingut 1944, però s’escapà de la presó de Girona 1946 i, refugiat a França —on es dedicà a l’ensenyament—, ingressà al Moviment Socialista de Catalunya, l’òrgan del qual, Endavant , dirigí del 1948 al 1967 S'escindí, amb un grup de militants, del partit i retornà a Catalunya 1969, es doctorà en Ciències de l’Educació i fou professor de la Universitat…

Té la seu a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana Fou constituïda el 28 d’octubre de 1994 a Morella Ports per tretze universitats, a les quals s’anaren afegint d’altres fins a un total de vint el 2008, any en què el nombre total d’alumnes superava els 440000 i el de professors els 30000 Aquest any agrupava les universitats Abat Oliba CEU, la d’Alacant, la d’Andorra, l’Autònoma de Barcelona, la de Barcelona, la de Girona, la de les Illes Balears, la Internacional de Catalunya, la Jaume I, la de Lleida, la Miguel Hernández d’Elx, l’Oberta de Catalunya, la Perpinyà Via Domitia, la…

Per a fer una correcta alfabetització cal un mestre especialitzat, però sovint, per manca de personal, de recursos o per la mateixa urgència de la feina a fer, els qui se n'han responsabilitzat han estat mestres sense especialitzar, estudiants i obrers L’alfabetització constitueix sovint el primer pas de l’educació d’adults Molts països han dut a terme campanyes d’alfabetització, generalment en correlació amb fenòmens de profund canvi social la reforma a Alemanya, la Revolució Francesa, la Revolució Russa, la Revolució Cubana, etc Les bases de les campanyes mundials d’alfabetització daten,…

Situada a la ciutat de Palma Mallorca, té extensions universitàries a Menorca i a Eivissa Els antecedents remots de la Universitat de les Illes Balears es remunten als privilegis atorgats per Jaume II a la Universitat de Montpeller, epicentre científic del regne de Mallorca Aquest és l’origen de les diferents iniciatives per tal de crear una universitat de Mallorca L’any 1477, Beatriu de Pinós intentà revifar la tradició lullista fent un llegat per establir una càtedra lulliana El 1481 Agnès de Quint feu donació de rendes amb el mateix propòsit, i dos anys després Ferran II de Catalunya-Aragó…

L’any 2010 va destacar, a tot l’Estat espanyol, la congelació de la despesa educativa a conseqüència de la crisi econòmica, cosa que va suposar la reducció del sou dels funcionaris i el fracàs del ministre d’educació Ángel Gabilondo per arribar a un pacte educatiu conjunt La congelació de la despesa pública en educació és important si es té en compte que ja es parteix d’una de les més baixes de la Unió Europea i de l’OCDE Va continuar el desplegament legislatiu de la Llei d’educació de Catalunya LEC amb l’aplicació dels decrets d’autonomia de centres, que dóna més llibertat a cada escola per…