Resultats de la cerca

Nasqué el 1990 a Barcelona i l’any següent entrà a formar part de la Federació Internacional de Ball Esportiu, reconeguda pel Comitè Olímpic Internacional el 1992 En l’àmbit competitiu, comprèn determinades formes evolucionades de ball que tenen una tècnica reglamentada

Fundada el 1986, fou reconeguda tres anys després per l’assemblea general de l’International Council of Ballroom Dancing actual World Dance Council Es convertí en la seva representant oficial a Espanya i rebé l’autorització per a realitzar els cursos de titulació oficial de professors i jutges d’aquest tipus de balls a l’Estat

Presidí l’Associació Espanyola de Ball Esportiu i de Competició 2006-10 i l’Agrupació Espanyola de Clubs de Ball Esportiu i Competició

Fundat l’any 1999, fou el primer club de ball esportiu reconegut com a tal pel Consell Català de l’Esport l’any 2000 És membre de la Federació Catalana de Ball Esportiu i de l’Agrupació Espanyola de Balls Esportius i Competició AEBDC Participa en competicions d’àmbit català i estatal

Les escoles de primer i segon ensenyament poden ésser mixtes o no, segons que hi puguin o no cursar estudis alumnes d’ambdós sexes, i públiques, si depenen de l’estat o de l’ajuntament, o privades, quan depenen de persones o institucions particulars, laiques o religioses Als Països Catalans sota la legislació espanyola, la reforma educativa del 1990 dividí l’escola en infantil 0 a 6 anys i primària 6 a 12 anys La majoria d’escoles, però, escolaritzen la població a partir dels 3 anys i fins els 12 Els més petits van a les escoles bressol, que escolaritzen infants des dels primers mesos L’…

Les associacions de pares d’alumnes APA són, en general, el canal de representació dels pares en el consell escolar d’un centre La Constitució de l’any 1978 establí com a dret la intervenció dels pares en el control i la gestió dels centres docents sostinguts per l’administració amb fons públics Posteriorment, la Llei Orgànica del Dret a l’Educació regulà aquest dret Dels anys vuitanta ençà, les associacions de pares d’alumnes s’han significat per l’organització d’activitats educatives que complementen les estrictament escolars i per la contribució a la interrelació dels…

Els grups flexibles funcionen normalment un nombre d’hores determinat cada setmana i comporten, per tant, un tall en la dinàmica del grup-classe habitual, una redistribució momentània dels alumnes en aules diferents, la intervenció d’algun mestre de suport a més de la dels mestres-tutors de les aules implicades i, finalment, una reducció del nombre d’alumnes en els grups de treball Generalment, els grups flexibles responen a la intenció d’individualitzar el procés ensenyament-aprenentatge En realitat, els grups flexibles consisteixen en una fórmula de reducció i d’homogeneïtzació dels grups…

Vida i obra Estudià magisteri a Girona i exercí de mestre al Masnou Fou callígraf de l’Ajuntament de Barcelona del 1887 al 1898, any que fundà el Collegi Sant Jordi , des d’on promogué un catalanisme renovador del món escolar Participà en la fundació de l’Agrupació després Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana 1899 i contribuí a la fundació d’altres noves escoles Participà en el Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906, on exposà un mètode pedagògic per a ensenyar la gramàtica catalana als infants Dirigí el Butlletí del Foment Pedagògic 1917-22 i collaborà en…

Germà del violinista Enric Ainaud  i pare dels historiadors Joan i Josep Maria Ainaud i de Lasarte Començà els seus estudis a l’Ateneu Obrer de Barcelona i aviat adquirí renom com a dibuixant Formà part del grup els Negres , dintre el postmodernisme Els temes dels seus dibuixos, fets al carbó, són escenes urbanes i populars, vistes sovint amb una certa intenció social aquests dibuixos són conservats al Museu d’Art Modern de Barcelona i a colleccions privades Conreà també l’escenografia L’any 1905 creà, amb alguns dels seus amics, l’ Agrupació artística , que organitzà diverses exposicions…

 Es crearen l’any 1988 com a alternativa a la concentració escolar per evitar deixar desatesos petits pobles amb poca població escolar S’hi uniren els centres més pròxims de l’entorn per a compartir serveis i especialitzacions docents En cada ZER hi ha un claustre de professorat conjunt i s’elegeixen uns únics òrgans de govern, amb la participació de tots els estaments implicats de totes les poblacions Cada ZER té un projecte educatiu i un projecte curricular únic per a tots els centres que la integren, així com un reglament de règim interior específic per a regular l’…