Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
ciutat lacustre

Ciutat lacustre Palafits al llac de Constança
vila
Urbanisme
Història
Població que, sense tenir el títol de ciutat, té alguns privilegis o un nombre d’habitants prou elevat per a distingir-se dels pobles.
Del segle IX al XII, el mot indicava una agrupació rural de masos i terres, generalment de gran extensió, que es coneixien ben sovint pel nom del seu senyor o propietari, anteposant-li o no el genèric vila Del segle XIII al XVIII, indicà ja una agrupació urbana, amb algun carrer, en lloc privilegiat o bé gaudint d’una organització administrativa, amb categoria inferior a la de ciutat En l’ús corrent en el territori d’una parròquia rural o terme també s’aplicava a la pobla , al lloc on, encara que sense privilegi, s’havia constituït o nascut una concentració urbana…
escola
Educació
Institució coŀlectiva, de caràcter públic o privat, on hom dóna instrucció.
Les escoles de primer i segon ensenyament poden ésser mixtes o no, segons que hi puguin o no cursar estudis alumnes d’ambdós sexes, i públiques, si depenen de l’estat o de l’ajuntament, o privades, quan depenen de persones o institucions particulars, laiques o religioses Als Països Catalans sota la legislació espanyola, la reforma educativa del 1990 dividí l’escola en infantil 0 a 6 anys i primària 6 a 12 anys La majoria d’escoles, però, escolaritzen la població a partir dels 3 anys i fins els 12 Els més petits van a les escoles bressol, que escolaritzen infants des dels primers…
associació de pares d’alumnes
Educació
Agrupació en què s’organitzen i són representats els pares d’alumnes d’un centre docent.
Les associacions de pares d’alumnes APA són, en general, el canal de representació dels pares en el consell escolar d’un centre La Constitució de l’any 1978 establí com a dret la intervenció dels pares en el control i la gestió dels centres docents sostinguts per l’administració amb fons públics Posteriorment, la Llei Orgànica del Dret a l’Educació regulà aquest dret Dels anys vuitanta ençà, les associacions de pares d’alumnes s’han significat per l’organització d’activitats educatives que complementen les estrictament escolars i per la contribució a la interrelació dels estaments diversos —…
barri
Urbanisme
Cadascuna de les parts en què es divideix un poble gran, una vila, una ciutat.
El barri, element constitutiu de tota agrupació urbana, correspon alhora, com gairebé tots els conceptes urbanístics, a una entitat sociològica i immaterial que fa referència a un grup social, part de la comunitat urbana, i també al marc físic, component de la ciutat, suport de la vida de relació interna d’aquella subcomunitat urbana Qualitativament, la combinació d’un focus o més d’atracció centrípeta amb alguna barrera o franja de poc interès ciutadà delimita físicament un barri dins els seus límits correntment —però no necessàriament— en resulta una homogeneïtat dels qui l’habiten o el…
grup flexible
Educació
Agrupació periòdica d’alumnes provinents d’aules diferents d’una mateixa escola, que mostren un nivell, un ritme o unes dificultats d’aprenentatge similars.
Els grups flexibles funcionen normalment un nombre d’hores determinat cada setmana i comporten, per tant, un tall en la dinàmica del grup-classe habitual, una redistribució momentània dels alumnes en aules diferents, la intervenció d’algun mestre de suport a més de la dels mestres-tutors de les aules implicades i, finalment, una reducció del nombre d’alumnes en els grups de treball Generalment, els grups flexibles responen a la intenció d’individualitzar el procés ensenyament-aprenentatge En realitat, els grups flexibles consisteixen en una fórmula de reducció i d’homogeneïtzació dels grups…
Francesc Flos i Calcat
Escriptura i paleografia
Educació
Literatura catalana
Teatre
Excursionisme
Pedagog, cal·lígraf, autor teatral i poeta.
Vida i obra Estudià magisteri a Girona i exercí de mestre al Masnou Fou callígraf de l’Ajuntament de Barcelona del 1887 al 1898, any que fundà el Collegi Sant Jordi , des d’on promogué un catalanisme renovador del món escolar Participà en la fundació de l’Agrupació després Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana 1899 i contribuí a la fundació d’altres noves escoles Participà en el Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906, on exposà un mètode pedagògic per a ensenyar la gramàtica catalana als infants Dirigí el Butlletí del Foment Pedagògic 1917-22 i collaborà en…
, ,
pla de Sanejament del Nucli Antic
Urbanisme
Aspecte del pla Macià posat en vigència per l’ajuntament de Barcelona juntament amb l’Agrupació Col·lectiva de la Construcció a partir del juliol del 1936.
El pla comprenia, en una primera fase, una acció bàsica —determinar els allotjaments que estadísticament donessin una mortalitat inadmissible— i accions secundàries —habilitació de pisos que havien romàs buits sobretot a l’Eixample, correcció del pla de les cases en construcció, a fi d’evitar luxes innecessaris i de potenciar la màxima capacitat d’ocupació— i confecció d’un nou pla d’habitatges Hom preveia de desallotjar les cases insanes procurant que fos per illes senceres, i d’assolir, així, espais lliures per al barri, per a construir-hi edificis complementaris escoles, biblioteques, etc
Manuel Ainaud i Sànchez

Manuel Ainaud i Sànchez
© Família Ainaud
Educació
Artista i pedagog.
Germà del violinista Enric Ainaud i pare dels historiadors Joan i Josep Maria Ainaud i de Lasarte Començà els seus estudis a l’Ateneu Obrer de Barcelona i aviat adquirí renom com a dibuixant Formà part del grup els Negres , dintre el postmodernisme Els temes dels seus dibuixos, fets al carbó, són escenes urbanes i populars, vistes sovint amb una certa intenció social aquests dibuixos són conservats al Museu d’Art Modern de Barcelona i a colleccions privades Conreà també l’escenografia L’any 1905 creà, amb alguns dels seus amics, l’ Agrupació artística , que organitzà diverses…
zona escolar rural
Educació
Institució escolar de caràcter públic formada per l’agrupació d’escoles i mestres i constituïda voluntàriament amb la finalitat d’oferir el servei d’ensenyament en condicions de major qualitat en zones de baixa demografia escolar.
Es crearen l’any 1988 com a alternativa a la concentració escolar per evitar deixar desatesos petits pobles amb poca població escolar S’hi uniren els centres més pròxims de l’entorn per a compartir serveis i especialitzacions docents En cada ZER hi ha un claustre de professorat conjunt i s’elegeixen uns únics òrgans de govern, amb la participació de tots els estaments implicats de totes les poblacions Cada ZER té un projecte educatiu i un projecte curricular únic per a tots els centres que la integren, així com un reglament de règim interior específic per a regular l’organització de la zona