Resultats de la cerca

Posa èmfasi en la relació de dependència mútua entre el medi ambient, el conjunt dels éssers vius i la humanitat, i fomenta la responsabilitat individual i collectiva amb relació al futur del planeta Sovint s’utilitza aquest concepte en un sentit més ampli, relacionant-lo amb l’educació pels drets humans, la solidaritat i la pau

El sistema es basa en l’activitat d’aprenentatge que desenvolupa l’alumne, davant del qual el professor és un assessor i no pas qui exposa allò que cal aprendre Cada mòdul estableix les activitats que s’han de fer i el marc teòric que requereixen

Empleat ferroviari, republicà i afiliat a la francmaçoneria des del 1883, s’exilià a París el 1885, i hi feia classes particulars de castellà hi romangué fins al 1901, i establí contacte amb els progressistes de Ruiz Zorrilla i amb la francmaçoneria francesa dins la qual aconseguí el grau 31 Acabat tumultuosament el seu primer matrimoni amb Teresa Sanmartí, catòlica, el 1899 s’uní amb una professora racionalista francesa, Léopoldine Bonnard De nou a Barcelona, influït sobretot per les teories educatives de Paul Robin, el 1901 creà l’ Escola Moderna gràcies a l’herència rebuda de Jeanne…

Fill d’una família d’apotecaris, era germà de Pere Antoni Ventalló , estudià medicina a Granada, on creà i dirigí diverses publicacions A Terrassa fundà La Revista Tarrasense i, juntament amb l’historiador Josep Soler i Palet, El Tarrasense i La Comarca del Vallés , que dirigí Adscrit al Partit Conservador, fou alcalde de Terrassa el 1895 Quant a la seva faceta com a historiador, la historiografia terrassenca n’ha destacat l’esforç per donar en els seus treballs una visió global de la ciutat Les seves obres comprenen des dels orígens fins als seus dies, un espectre que, a Terrassa, no es…

Biografia Alumne de l’Escola Pia d’Olot, entrà en aquest orde a Sabadell el 2 de febrer de 1865 i hi professà el 17 de gener de 1867 Cursà la carrera eclesiàstica a Moià i es llicencià a la Universitat de Barcelona en ciències exactes Fou professor de matemàtiques al juniorat de Moià 1876-79 i, després de passar pels collegis d’Igualada i de Sant Antoni de Barcelona, el 1879 fou enviat a Lleó, a la casa central d’estudis de San Marcos, on ensenyà matemàtiques i pedagogia als joves escolapis que es formaven en aquella casa A Lleó compongué un manual de pedagogia en el qual dóna molta…

Què és la salut Des d’un punt de vista global, el concepte de salut va més enllà de la pura absència de malaltia Pots no patir una malaltia concreta i no sentir-te físicament malalt, però, malgrat això, no n’hi ha prou per a considerar que gaudeixes d’una bona salut La salut, doncs, va més enllà de no patir cap malaltia és un estat de benestar físic, psíquic i social, l’absència del qual sol comportar un desequilibri en determinades funcions del cos, entre les quals hi ha, evidentment, les funcions cerebrals Una d’aquestes funcions cerebrals és la disposició mental per a poder treure el…

Condeixeble del poeta Miquel Martí i Pol , amb el qual l’uní una amistat que perdurà durant tota la vida, de jove formà amb ell i altres companys un grup literari Estudià dret, magisteri, filosofia i lletres i periodisme, i després de llicenciar-se en magisteri, exercí de mestre uns quants anys a la comarca d’Osona A la darreria de la dècada dels anys cinquanta es traslladà a Barcelona, on cofundà i dirigí 1958-75 l’escola Patmos, notable pels seus mètodes renovadors en contrast amb la tònica general de l’ensenyament franquista Alhora, collaborà en publicacions periòdiques i a la…

Estudià magisteri Decantat en un principi envers una literatura de revolta i frustració, ha adoptat progressivament un to més intimista i més simbòlic, alhora que ha desplegat un ampli ventall d’interessos temàtics S’inicià com a novellista amb la trilogia formada per L’abisme —premi Ciutat de Palma 1967—, El silenci 1970 i La capitulació 1972 Continuà amb Han plogut panteres 1971, Els alicorns 1972, premi Josep Pla 1971, La cerimònia 1977, Angeli musicanti 1984, Els rius de Babilònia 1985, premi Sant Joan 1984, El palau de vidre 1989, una segona trilogia formada per Paradís d’…

Com a realitat social, l’educació és el mitjà pel qual la comunitat transmet a les noves generacions uns coneixements determinats o una cultura, tot preparant-les per a rebre altres coneixements i assimilar tècniques noves En realitat, els principis i la pràctica educatius mai no responen tant als principis del “conjunt” de la societat com a les normes d’una classe o d’un grup social dominant que reïx a presentar la seva visió del món i els seus interessos com a propis de la collectivitat Medis i mitjans educadors són la família, les institucions recreatives, els mass-media i, sobretot, l’…