Què és la salut ?
Des d’un punt de vista global, el concepte de salut va més enllà de la pura absència de malaltia. Pots no patir una malaltia concreta i no sentir-te físicament malalt, però, malgrat això, no n’hi ha prou per a considerar que gaudeixes d’una bona salut.
La salut, doncs, va més enllà de no patir cap malaltia; és un estat de benestar físic, psíquic i social, l’absència del qual sol comportar un desequilibri en determinades funcions del cos, entre les quals hi ha, evidentment, les funcions cerebrals.
Una d’aquestes funcions cerebrals és la disposició mental per a poder treure el millor rendiment possible a l’hora d’estudiar i aprendre.
Per tant, quan parlem de salut no ens referim només a l’absència de malaltia, sinó que volem dir benestar de la persona en tots els nivells: físic, psíquic i social. No serveix de res no estar malalt si “no et trobes bé” en el sentit més ampli de l’expressió.
La importància de la salut
La salut, però, no se’ns dóna gratuïtament, sinó que depèn, en gran part, de:
- El tracte que donis al cos.
- Com afrontis els diferents impactes emocionals que rebis.
L’organisme, el cos humà, actua com una unitat, i tot el que afecta el soma, és a dir, el cos, repercuteix en la part psíquica, i a l’inrevés.
La unitat psicosomàtica és un fet inqüestionable i es fa evident constantment. Les persones que tendeixen a sofrir afectacions emocionals freqüentment pateixen més alteracions de caràcter orgànic, de la mateixa manera que quan patim una malaltia física és probable que ens afecti psicològicament, anímicament.
Per això és tan important cuidar la salut globalment, ja que l’organisme actua sempre com una unitat.
Més endavant ja tindrem ocasió d’exposar-ne alguns aspectes més concrets.
La prevenció de la salut
La salut pot alterar-se per raons que no sempre depenen de tu; hi ha malalties físiques o d’altres provocades per situacions externes alienes al teu control que poden aparèixer inoportunament i afectar el teu benestar. Davant d’aquest fet, els professionals de la salut procuraran ajudar-te a resoldre el problema.
Però la pèrdua de salut pot ser també conseqüència d’una manca de controls preventius, o de no haver actuat a temps davant un problema incipient.
Has de ser conscient de tot el que et pot perjudicar o ja et perjudica i prendre les mesures oportunes per a evitar-ho.
Els professionals de la salut som conscients de com és de difícil que un adolescent o un jove acudeixi a un centre de salut, sobretot quan es troba bé i no en percep la necessitat.
La sensació d’invulnerabilitat que habitualment teniu els joves dificulta la presa de consciència sobre la necessitat de prendre mesures per a la prevenció i el manteniment de la salut. Sovint els joves tan sols veieu la necessitat d’anar al professional quan viviu en la pròpia carn una alteració important (i, fins i tot en aquest supòsit, a vegades us hi resistiu).
Els tòpics que podem sentir de la boca dels joves, com “jo em trobo bé i no cal anar al metge”, “a mi això no m’afecta”, “a mi no em passarà mai”, comporten que sovint s’hagi d’actuar quan ja s’ha perdut un temps molt important o és massa tard per a resoldre eficaçment el problema.
Fer-se gran, esdevenir una persona adulta, no s’aconsegueix “passant” i fent veure que el que diem no té res a veure amb tu, sinó prenent consciència del que realment és important i actuant en conseqüència, mogut pel teu propi criteri i no sota la influència dels altres.